CARLES GINÈS | 17 d'octubre del 2018
Diumenge. He sortit a comprar el diari. Fa fresca i ha plogut lleugerament. Les fulles ja no són tan seques com dies enrere i el terra brilla. Les dues dones que cada diumenge fumen i xerren a la terrassa del bar avui són dins i no poden fumar.
Esmorzo i repasso el diari, cada dia amb més esforç. De tant en tant m’aturo per llegir algun article d’opinió d’algun periodista que encara en té. D’opinió.
Surto a fer una passejada pel Barri Vell. Les dones ja han acabat la seva cursa. Torno a casa i escolto «La Bohème» de l'Aznavour i l’ària «Casta Diva» de Norma cantada per la Montserrat Caballé. És el meu petit homenatge a aquests dos monstres de la cançó que aquesta setmana ens han deixat. Mentre escrit, penso obsessivament amb la possible arribada de les pluges.
Dijous. Les pluges ja han arribat. Aquí ha fet poca cosa i ens hem estalviat dels desastres de Mallorca. Pobra gent. Jo ja en vaig tenir prou en la meva joventut de beure a morro aquí a Girona cada dos per tres. I encara que sense morts, aquells aiguats em van portar malsons una colla d’anys. Els reflexos de l’Onyar ja són tardorals, han tornat els ànecs collverds i, i les vores del riu llueixen el groc de les nyàmeres.
Després de dinar vaig a fer una petita migdiada, de les últimes de la temporada, despenjant prèviament el telèfon fix per a evitar les ofertes del migdia, i desconnectant el mòbil, per no sentir el bip-bip del WhatsApp dels bons amics que m’envien les fotos de l’àpat que estan fent.
I dia rere dia ens anem acostant cap a Fires, i quatre dies després fins a Nadal. I pensar que a poc a poc que em passava el temps quan era jove... La Devesa ja es prepara i els gallecs, que es cuiden de les penjarelles de Nadal, de vespres, s’enfilen sigil·losament amb les seves grues fins als balcons, no per deixar joguets com fan els Reis, sinó per lligar-hi els cables que suportaran les lluminàries.
Comentaris | Afegeix el teu |
pili 26-10-2018 |
1 |
Olors i colors de tardor, fantástica descripció Carles !!
|
josep maria fàbregas 21-10-2018 |
2 |
M' aqrada molt la teva manera d' escriure, tan planera. Aquest llenguatge tan quotidià ben segur que arriba a tothom.Felicitats, Carles!
|
Dolors Bosch 18-10-2018 |
3 |
Magnífic recordatori de l'Aznavour i la Caballé, no hi ha res com els recordatoris fets música. I realment opino com tu, que queden pocs periodistes amb opinió, per aquest motiu m'he fet sòcia del periodisme independent digital de CRITIC , almenys puc fer-me tota una altra opinió dels fets quotidians. Carles aquestes pinzellades que ens transmets , en aquest cas tardoral, ens fa respirar més be. Gràcies!
|
Miquel 17-10-2018 |
4 |
Enyoro Girona a la tardor.Aferrada Carles
|
montse 17-10-2018 |
5 |
Com sempre, m'agraden els teus apunts de la vida de cada dia, la que és més difícil de copsar. La tardor sempre és especial, però: un punt de pau i un punt de tristesa. Aquí hi és ben reflectit. Felicitats!
|
Joan Morales 17-10-2018 |
6 |
Dolça tardor
|
© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.