mida text -a +a     Facebook   Twitter
versión en castellano
LA CLAUSURA
CARLES GINÈS | 28 de març del 2020

No us volia pas atabalar explicant la meva vida i miracles d’aquests dies de confinament. Crec que cadascú s’ho ha de passar com «pusqui». Però avui m’han passat pel cap idees estranyes que voregen la paranoia. He tingut un mal moment i ho he escrit.

He pensat que, tanmateix, estava fent el que faig sempre a la vida normal, exceptuant travessar Girona dos cops al dia, anar a comprar al Mercat del Lleó, i, a la tarda, veure la meva mare que és molt gran, viu sola, i ara viu un doble confinament. També remenar fotos al meu ordinador que ara, per raons d’estratègia no volguda, no el tinc allà on sóc.

Intentava imaginar si recordava un episodi d’aquesta magnitud, i han desfilat pel meu cap estones de patiment com uns exercicis espirituals a Vic, els dijous i divendres sants en la dècada dels cinquanta, quan només sortia de casa en companyia dels pares per a anar a visitar monuments. No ens paràvem a xerrar amb ningú. El meu pare feia un lleuger cop de cap o es tocava el capell quan ens trobàvem amb algú conegut. Girona era una ciutat morta. A casa aquests dies es xerrava molt poc i no es podia sentir música. El mes que vaig passar a casa a causa d’una intervenció el juliol passat. Però res no s’acostava al que estava vivint ara mateix.

Aquests dies tinc més picors del normal i faig més grans els petits mals que pateixo que no n’hi ha cap de greu.
Llegeixo, miro l’ordinador, parlo amb les meves noies, miro la televisió. Camino amunt i avall pel llarg passadís matí i tarda sense necessitat de posar l’Endomondo, fins que em roda el cap i haig de parar. De tant en tant obro el llum per veure passar els quadres que hi ha penjats. Bé, el que passo sóc jo, els quadres no es mouen. I devia ser quan ja em marejava que he recordat, no sé per què, una anècdota de quan les meves noies eren petites. Resulta que estaven comprant en una botiga de bibelots, quan va entrar una dona que coneixien demanant un quadre «de pasillo». Vam riure molt.

Avui he vist que no ens podem riure mai de ningú. Potser a aquella pobra dona li havien recomanat caminar, i trobava que el passadís era molt avorrit.

 


 

 

 


Comentaris Afegeix el teu
Jaume Viñals
30-03-2020
1

Bon dia amic Carles. Ara farás que miri els meus quadres de passillo......que no esn tornem boixos que tot passará......una abraçada.

CARLES GINÈS respon:
Amic Jaume. Seria bo que ho fessis haaaa. A veure si ens podem veure aviat. Una abraçada.

Josep Mª Mayola
29-03-2020
2

Hola Carles.

Espero que estiguis bé. Jo també llegeixo els teus escrits amb il·lusió.
Malauradament, penso que en tenim mes d'un mes de tota aquesta historia,....
Espero veure't de nou al grup de tastavins d'Olot tant aviat com puguem.
Rep una forta abrassada.

CARLES GINÈS respon:
Bon dia Josep Mª. I tant que ens veurem als Tasta. Ja en tinc ganes. Salud amb una abraçada.

Nuri vilagran
29-03-2020
3

Jo si que se que es una botiga de bibelots
Pongos?

CARLES GINÈS respon:
Be Nuri. He vist que "pongo" en la nomenclatura sud-americana pot tenir diversos significats. Un podria ser aquest.

Buticariu
29-03-2020
4

D’aquí un mes ens farem un farts de riure de les anècdotes mentres posem una taula pel mig...

CARLES GINÈS respon:
Espero. Encara que potser haurem d'esperar més d'un mes Buti.

josep maria fàbregas
29-03-2020
5

Moltes felicitats pels teus escrits. Els llegeixo amb molta il·lusió!!!

CARLES GINÈS respon:
Celebro que t'agradin Josep Mª, fidel seguidor.

Ton Torné i Margarit
28-03-2020
6

Hola Carles
És en aquests moments estranys que enyores les foteses del dia a dia que normalment no valorem. Crec que potser sigui la manca d’aquestes coses: l’estar amb la família, els amics, taules ben parades, els bons moments, etc. que farà que poguem treure lliçó del mal rotllo que ens ha causat aquest papu malparit. Salut per tot i una abraçada ! TON

CARLES GINÈS respon:
Gràcies Ton pel teu comentari. Tens raó. Quan tot això s'acabi, a veure si tindrem memòria. Una abraçada.

JORDI COLL BERTRANPETIT
28-03-2020
7

Molts ànims Carles. Una forta abraçada "virtual" i desitjo ben aviat poder-nos veure i beure una bona copa de vi plegats!

CARLES GINÈS respon:
Jo també ho desitjo Jordi. Una abraçada.

Ramon
28-03-2020
8

Botiga de bibelots. No sé què és però m'ha agradat.

Una abraçada mestre,

Ramon Fortià

CARLES GINÈS respon:
Hola Ramon. És un lloc on venen moltes foteses que no serveixen per a gairebé res,
Una abraçada molt gran.

Helena
28-03-2020
9

Papa, m'has fet riure una estona, enmig de tot el que estem vivint aquests dies.
Esperem que aviat ens puguem tornar a abraçar de veritat!

CARLES GINÈS respon:
Ja hi conto Helena. Clar que sí que ens abraçarem i ho celebrarem. Un petó molt gran.

Toni Solanas Cànovas
28-03-2020
10

Ostres Carles, com m'has fet recordar els exercicis espirituals a Vic, amb aquells quadres tenebrosos del Sert a la catedral que fèien por, i les amenaces de l'infern dels "hermanus" en els seus sermons. Realment era forçá acollonidor.
Jo també faig passadissos, en faig 40, amunt i avall i he calculat que faig 1 kilòmetre, l'equivalent d'anar de casa fins al Passeis de Gràcia, a comprar un llibre a La LLar del LLibre, i tornar.
Ah, i sobre lectures he agafat un llibre que te 1.250 pàgines perquè veig que això va per llarg.
Mols ànims i una abraçada mot gran, per a tu i per a la teva mare. Salut i bons aliments.

CARLES GINÈS respon:
Hola Toni. Maredeusenyor els quadres d'en Sert. Allò sí que eren quadres de "pasillu".
Cuidat molt tu i la família, que a la nostra edat si agafem el " coloniavirus" mal . Abraçada

Julià García
28-03-2020
11

Hola Carlos: m'ha agradat el que recordes del dijous i divendres Sant visitant monuments.Ho tinc molt present.També penso amb la teva mare a la que li tinc un gran apreci i que aquesta setmana parlant amb el teu germà Pere(que em porta molt be de tot el que vaig passar) em va dir que es troba be malgrat l'edat.Ànims per superar aquesta experiència única i inimaginable fa uns dies.Estem be tots.Records a la Esperança, al teu germà Francesc i a tota la teva familia
Una abraçada
Juli

CARLES GINÈS respon:
Hola Juli. Moltes gràcies per llegir el que escric en aquestes hores de
clausura. Nosaltres també estem molt bé. Una abraçada per a tots.


Escriu el teu comentari

El teu comentari quedarà publicat en breu. Si considerem que que no és oportú, ens reservem el dret d'eliminar-lo.


carles ginès - fotografia i literatura - contacte

© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.