CARLES GINÈS | 01 de juny del 2021
Torno a agafar una ploma després de molts anys de no fer-ho. He pensat que, encara que més tard hagi de teclejar l’escrit a l’ordinador, serà bo per dos motius: perquè així poso a punt la meva col·lecció de plomes antigues, i perquè a la vegada refaig la meva cal·ligrafia, que no era pas dolenta del tot, però que després de tants anys d’ordinador ha quedat enrere, i per poc que em descuidi, no sabré fer ni la rúbrica. Tampoc haig de firmar lletres de canvi, ja que no es porten. Encara que les lletres que firmava no les havia de pagar jo, eren la meva creu. A fi de mes venia el pare amb un gruix de lletres que feia més d’un pam d’alçada i me’n deixava la meitat. Em passava dues hores estampant el meu autògraf en aquells paperots.
Intento, després d’aquest maleït confinament, retrocedir en el temps com si tornés a començar, com si no hagués passat res del que ha passat, que ha sigut molt. M’haig de posar al dia, ja que vaig una mica despistat en algunes coses: família, amics, passejades, natura. Tornar als vells costums que no m’hauria pensat mai que trobaria a faltar, perquè ja m’havia acostumat a la vida d’eremita. Ja m’anava bé. Això em té preocupat.
I dies passats em vaig destapar. No vaig pas sortir al carrer amb una cervesa a cada mà i cridant, no. Vaig anar a la fageda a passar el dia amb dos amics que em volen bé. Passeig, vermut, dinar, xerrada, més xerrada. Em vaig passejar pel bosc com si fos el primer cop, com si no hi hagués estat mai, vigilant de no estrompassar amb les arrels superficials dels faigs. El bosc se’m va fer gran, massa gran, massa de cop. Vaig pensar en aquells animalons que porten ferits als centres de recuperació, i que quan els tornen a deixar anar a la natura no volen sortir de la gàbia. La verdor de les copes dels arbres, ja amb molta fulla, m’embolcallava per tots quatre costats. Feia més d’un any que no em ficava dintre cap bosc. Llavors vam prendre una copa de xampany del bo, o dues, tot sentint refilar els pinsans. S’hi estava bé. Feia mitja frescor sota aquell gran cobricel. Vaig passar un dia agradable, amical i molt reparador.
I ara, toca tornar al dia a dia, a la monotonia d’on, de mica en mica, intento sortir. A la plaça, per als que han quedat, tot rutlla una mica més. Taules plenes i tertúlies a desdir. Aquesta pandèmia m’ha descobert que la persona humana és molt xerraire per naturalesa.
També torna a la normalitat el telèfon fix, el que només serveix per a emprenyar, el de la propaganda intempestiva. Les diferents companyies es volen posar al dia del temps perdut. Des dels pobrets de les hidroelèctriques i telefòniques, fins als xarlatans que ofereixen gangues. M’acaba de trucar una noia dient-me que ja feia deu anys que tenia el matalàs i que l’havia d’higienitzar. Es veu que volien venir amb una manxa i el volien ensulfatar, no m’ha dit si amb Zotal o amb algun producte més modern. Jo li he dit que el matalàs era nou, que tenia un any, i que encara no tenia polls. I que, si volia espollar el vell, ho tindria malament perquè ja devia ser al molí paperer. Llavors m’ha dit que així res, que jo no necessitava pas els seus serveis. Deulafacibona. Amén.
| Comentaris | Afegeix el teu |
|
pili 04-06-2021 |
1 |
|
per cert les plumes molt xules!!
|
|
|
Pili 04-06-2021 |
2 |
|
Que bé que has tornat Carles! Bones reflexions que sempre fan pensar ....Una abraçada
|
|
|
Imma Triola i Planagumà 02-06-2021 |
3 |
|
Un relat molt maco Carles... amb pinzellades dels passat (que boniques les plomes), un present amarg però amb una porta oberta ja cap a l'enyorada normalitat.
|
|
|
Jaume Toldrà Nogué 02-06-2021 |
4 |
|
Bona i plujosa tarda Carles,
|
|
|
Mio 02-06-2021 |
5 |
|
Preciós papa com sempre, aquestes reflexions que ens fan estimar les coses senzilles de la vida....
|
|
|
julian garcia rafanell 02-06-2021 |
6 |
|
Gràcies Carles pel teu escrit que simbolitza un cert retorn a la normalitat. La veritat es que la pandèmia ha estat dura però també ens ha permès valorar altres coses que amb el brugit del día a día teniem arraconades (l'amistat, la lectura i la conversa sensa presses, la pregària, la interiorització, valorar el que tens especialment la salut etc). Desitjo que estiguis be de salut i a veure si ens veiem algun día. Una abraçada. Juli
|
|
|
miguel-baitg guinart 01-06-2021 |
7 |
|
Trobava a faltar els teus articles
|
|
|
Joaquim Surribas Brillas 01-06-2021 |
8 |
|
Bon tarda Carles,
|
|
|
Joan Morales 01-06-2021 |
9 |
|
Amén.
|
|
|
Alfredo Puig Torres 01-06-2021 |
10 |
|
De veritat que els trobava a faltar, els tinc tots arxivats, ara els podré seguir guardant.
|
|
© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.