mida text -a +a     Facebook   Twitter
versión en castellano
ORENETES SOBRE EL RIU
CARLES GINÈS | 31 de maig del 2022

 
Han tornat les orenetes. Han tornat un any més. Primer les cuablanques, llavors les vulgars, més tard els falciots. Enguany falten els roquerols, o almenys no els he vist. Planegen per sobre l’aigua incansablement caçant mosques i mosquits. Elles han tornat i a mi m’han trobat aquí, un any més, com les campanes de la catedral que sonen sense entorpir-los la feina. Fa molts anys que això va així, i quan jo no hi sigui continuaran venint cada any, com quan jo era petit, que cada primavera arribaven al celobert de casa, i feien el niu sobre les biguetes de ferro que aguantaven un dipòsit de zenc que havia servit per a emmagatzemar aigua en temps de restriccions. Allà refilaven tot el dia i només paraven per anar a buscar el menjar que portaven als petits. D’això fa setanta anys i segur que les seves descendents encara hi van, si és que no els han espatllat el lloc, que és el més probable.
 
I amb elles ha tornat l’esperada primavera, després d’un hivern estrany, que se m’ha fet molt pesat. Ara totes les estacions se’m fan estranyes, perquè no fa el temps que hauria de fer, o el que estàvem acostumats que fes, o el que jo esperava. No sé si el que canvia és el temps o soc jo. Potser una mica tots dos. Em vaig convertint en un inconformista i no hi ha res que em vagi bé, o poques coses. Em cansa la televisió i els programes que fan, el que diuen els diaris, les músiques actuals, la manera de ser de la gent que, en general, trobo bastant basta. No sé si començo a fer nosa en aquest món.
 
Però, ben mirat, tot es repeteix i el que deixem endarrere, segur que tornarà d’una manera o altra. Ara han tret les mascaretes. Per un costat, la meva mandíbula desencaixada ho agrairà, però tornaran els contagis i encara potser ens l’haurem de tornar a posar. Han passat dos anys rars, diferents. És com un tornar a començar. Tanmateix, ja no som, encara que ens ho sembli, els mateixos que érem, perquè no podem fer com les orenetes que marxen cada any i tornen a l’any següent com aquell qui res. 

 


Comentaris Afegeix el teu
Montse
13-09-2022
1

No. No fas, fem nosa. Tot el contrari. Segurament el món s'aguanta encara una mica bé per molts de la nostra generació que som rebels i no acceptem diluir-nos amb el que és bast i lleig, i se'ns presenta com una nova ètica o estètica que no és. Molt bonic escrit, però melancòlic.

CARLES GINÈS respon:

Gràcies, Montse per llegir-me i pel teu comentari. Potser tens raó amb tot el que em dius.

Helena Ginès i Bataller
04-06-2022
2

Papa,
De nosa cap ni una!!!! Els teus néts i nosaltres gaudim molt de tu, de les teves històries i dels teus escrits!

CARLES GINÈS respon:
Gràcies, Helena. Bona filla.

pili
02-06-2022
3

Cada generació diu que això abans era millor, no podem caure en el desánim, perquè cada època ha tingut els seus problemes, (pares,avis) i avui dia, països que estan en guerra....., dintre de tot som privilegiats, hem de pensar en positiu , la vida és meravellosa Carles!!
Bon estiu i forta abraçada!!

CARLES GINÈS respon:
La vida és "meravellosa". Aixó és una peli no? Una abraçada per passar l'estiu Pili.

Joan Morales
02-06-2022
4

Noi, et veig entre clarivident i sobrecarregat per una tossuda realitat.

Vinga, mentre siguem per aquí hem de fer com les orenetes. Bregar amb la quotidiana dosi de tot plegat i trobar motius per gaudir del que hi ha de bo en tot això. Que hi és!

Una abraçada, Carles

CARLES GINÈS respon:
Més aviat sobrecarregat Joan. Haig de buscar més per descobrir els motius, com dius, per fruir del que hi ha de bo, que segur que hi són.
Una abraçada amb desitjos d'un bon estiu.

Julià García Rafanell
01-06-2022
5

Hola Carlos: com diu el Dr Antoni Bayés de Luna(germà de la Pilarin Bayés) i bon amic meu hi ha 3 tipus de vellesa: la gloriosa, la xacrosa i la decrèpita.Tu i jo crec estem entre la gloriosa i la xacrosa i es pot ser feliç tot i amb xacres si ens sabem adaptar be.Demano que la decrèpita no arribi i si arriba que duri poc.Mentrestant "Carpe Diem" i viure amb esperança i agraïnt tot el que hem viscut que no es poc.Una abraçada.Juli

CARLES GINÈS respon:
Bona classificació Juli. Potser serà això. Una abraçada amb un bon estiu.

Pep
01-06-2022
6

Aquests dos anys han estat rars per tothom. I ens ha fet adonar que hem de gaudir i estar amb les persones que ens fan sentir millor cada dia. Alliberar-nos dels éssers que ens fan restar i ens treuen energia...

CARLES GINÈS respon:
Sàvies paraules Pep. Una abraçada amb un bon estiu.

Josep Bataller Vila
31-05-2022
7

Jo crec que hem perdut la primavera i la tardor. Passem bruscament de l'estiu a l'hivern i de l'hivern a l'estiu. S'han perdut els matisos. Només les orenetes saben quan han de venir i quan han de marxar.

CARLES GINÈS respon:
Tens raó Josep. Les orenetes no tenen calendari.

Miquel
31-05-2022
8

No fas nosa..i ara...anims!!

CARLES GINÈS respon:
Bon amic benevolent. Una abraçada.

Toni Perich.
31-05-2022
9

Bon estiu Carles !!!!

CARLES GINÈS respon:
El mateix et desitjo Toni.

Toni Perich.
31-05-2022
10

Gràcies pel teu escrit Carles.
Cada dia estic més decebut per tal com evoluciona el nostre món: guerres, mentides, pobresa, insolidaritat, canvi climàtic, inseguretat, etc.etc.etc. El món va a pitjor cada dia que passa i jo em vaig tornant cada dia més escèptic.
De ben segur que les orenetes, dintre del seu món, són més felices.

CARLES GINÈS respon:
Veig que no soc l'únic que ho veig així Toni. Evidentment, les orenetes són més felices.

Toni Solanas Cànovas
31-05-2022
11

Hola Carles, Encara no fem nosa penso, el que potser et passa, és que t'està entrant la síndrome dels 75-76. Jo, que ja els he fet, la porto arrosegant des que vaig llegir que la OMS considera vells a partir dels 75. I ara, més a prop dels 80 que dels 70, la cosa es va complicant, però de moment el dissabte ho celebrarem.

CARLES GINÈS respon:
La veritat és que físicament els anys encara no em pesen. El que passa, tal com deia la meva àvia: és que no hi "entenu" res.

Rosa María
31-05-2022
12

Gràcies pel teu escrit, Carles.
Les orenetes son inspiradores i son símptomes del canvi de temps. Elles no enganyen.
I no! No en fem de nosa. Al contrari: som presents i testimonis d'un temps passat que no sé si eren millors o pitjors...
Una abraçada!!🙅‍♀️

CARLES GINÈS respon:
I tot el que veiem nosaltres són símptomes <>. Una abraçada Rosa Maria.

Josep Mª Mayola
31-05-2022
13

Bon dia, Carles.
M'ha agradat el teu escrit. Estic d'acord en que res es com era, però el que em sap mes greu es el nivell de mala educació que va augmentant,.. No se on arribarem,..!!!



CARLES GINÈS respon:
Tens tota la raó Josep M. Els bons costums es va perdent.


Escriu el teu comentari

El teu comentari quedarà publicat en breu. Si considerem que que no és oportú, ens reservem el dret d'eliminar-lo.


carles ginès - fotografia i literatura - contacte

© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.