Hi ha qui diu que la gent d’«Aulot» són gent tancada. No deu ser pas veritat perquè almenys els Tastavins cada dia volten més. Dissabte passat vam anar a Masia Serra, a Cantallops, a les Alberes, sota Recasens. Un lloc feréstec que fa respecte.

El poeta empordanès Fages de Climent escriu en el seu llibre Balada del sabater d’Ordis:

El camí obert de França transparenta
l’escot obtús del coll de Panissars
vers Recasens on crien els senglars
la Tramuntana hi broda un ull de menta

Amb aquestes que va arribar la penya amb l’autocar de referència, microbús en aquest cas, ja que la visita era limitada.

En Jaume Serra, el propietari de l’explotació, home il·lustrat i charmant, ens esperava amb una copa d’escumós, el Kremant, i a continuació ens va fer un volt per la propietat: les vinyes protegides de la tramuntana per grans tanques de xiprers i desprotegides del senglar, la sala de dipòsits, i la de bótes, explicant-nos tot el procés així com els seus projectes sobre el turisme rural que ja ha començat a desenvolupar. Llavors vàrem passar a la botiga on havien preparat una gran taula per a l’àpat.

Per dinar, extens aperitiu, botifarres d’escalivada i de bolets, i chuletón de vaca vella a la brasa.
Les etiquetes dels vins de Masia Serra tenen en comú el blanc i el negre. De lluny semblen totes iguals, però evidentment no ho són. Vàrem beure els següents vins:

MOST2017. Blanc jove. Garnatxa blanca, garnatxa roja i moscat.
IO2015. Negre envellit. Merlot, garnatxa negra i cabernet franc.
AROA2015. Negre envellit. Garnatxa negra.
GNEIS2011. Negre envellit. Cabernet sauvignon i merlot.
INO. Vi dolç amb solera, de garnatxa roja.
Per als amanits, oli DARA2017, d’Argudell.

De cordial aquest cop no hi va haver ratafia, sinó un gintònic amb ginebra Nut, infusionada amb flor de pèsol, tota una frivolitat empordanesa.