Els Tastavins vam fer una visita obligada al restaurant L’Aliança d’Anglès. Hi havíem estat feia molts anys, en vida d’en Lluís Feliu, en pau descansi.

En acabar el sopar li vaig explicar a la seva filla Cristina, que vàrem anar a buscar el seu pare, ja amb una salut precària, amb en Salvador Garcia-Arbós, per pujar-lo a sopar a Ca l’Enric, i per sentir un concert de Beatles que ens faria en acabar l’àpat l’amic Ton. Se'n recordava perfectament quan el vàrem tornar abans d’hora perquè no es trobava bé, i com li va explicar que amb la xerrera ens vam equivocar i vam agafar el túnel de Bracons i vam girar a la quinta forca, on vam poder. Era l’octubre del 2012. Vaig estar xerrant una estona del seu pare amb ella i la seva parella, el xef Àlex Carrera.

 Amb en Pep vam arribar aviat, com sempre. Mentre prenia una copa de cava, vaig tenir temps d’escorniflar l’edifici modernista del 1919, abans no arribés l’autocar amb tot el personal d’Olot. Més tard, va passar a ser el «Sindicato Alianza Agrícola de Anglés», i a partir del 1953, en època franquista, s’hi menjaven entrepans de calamars a la romana i segurament s’hi bevia «xampanyillo», molt de moda llavors. La seva alçada de cafè noucentista, la gran escalinata que puja als dalts, on en temps llunyà s’hi devien muntar unes timbes glorioses. A la planta baixa, el billar, era el punt d'equilibri per compensar el soroll de les fitxes de dominó i els cops que feien els jugadors del truc quan picaven sobre les taules de marbre.

 Aquest cop no érem massa. Uns quaranta. Ens varen servir el Menú Descoberta amb èxit total.

 «L’hora del vermut», servit tot plegat a la taula. Oliva i vermut blanc, pastís de musclos en escabetx, galeta de tomàquet i anxova, bombó de xampinyó a l’allet i bomba de perol. D’idea original, bona presentació, i amb uns sabors ben trobats. Esgarrapades.

 Llavors venia «La cuina catalana» amb àspid d’esqueixada de bacallà, cresta de gall a l'ast i bunyol de romesco. I pa de La Fogaina. Tot això acompanyat de cava Reserva de la Música Rosé 2018, de JANÉ VENTURA. Continuàvem en bona línia.

 Llavors vingué el plat de tomàquets (cogombre i meló), bonítol semicurat (escabetx de carabassa, carabassó), maridat amb Finca la Garriga Blanc 2015 PERELADA, que en sortia una ampolla bona i l’altra no tant.

 Ou ecològic de primera posta (bolets de temporada, beixamel i migas).

 Cocotxes de lluç (pil-pil dels seus caps, salsa de cava), maridat amb Morgon Vieilles Vignes 2020 JEAN PAUL THÉVENET – Bourgogne/ Beaujolais.

 Cua de vaca (emulsió d’herbes, all negre, patata), maridat amb Les Terrasses Magnum 2017 ÁLVARO PALACIOS – DOQ Priorat.

 Per postres, poma verda i caramel salat, maridat amb Moscat Dolç 2018 MAS LLUNES – DO Empordà.

 I bla, bla, bla.

 Un gran sopar digne de l’estrella que han recuperat fa poc. Continueu així, Cristina i Àlex.