Els Tastavins ens vam trobar, ja negra nit (les nou del vespre), a Cala Nàsia, un restaurant al qual es va de tant en tant. L’últim reportatge que vaig fer sobre una trobada del nostre grup a aquest lloc va ser el maig del 2013.

Recordo que jo i el meu viatjant freqüentàvem aquest restaurant entre els anys 70 i 80, quant fèiem la ruta d’Olot. Portava el restaurant en Pere, oficiava a la cuina la seva dona, i començaven a servir a la taula l’Esteve i la seva germana. En Marc encara no hi era. En entrar hi havia una petita barra a la dreta amb els pernils (a Cala Nàsia sempre han tingut un bon pernil), que menava a un menjador doble, esquerra i dreta, separats per una gran estufa de llenya. Més a l’esquerra una habitació allargada, tancada amb vidrieres, perquè tots els viatjants de les diferents empreses que es reunien allà, poguessin tenir la necessària intimitat per poder explicar totes les tafaneries del sector. Jo tenia prohibit al meu viatjant entrar en aquella habitació.

Menjàvem molt i molt bé. Un bon pernil, molt bon pa que feien ells, «picadillo» de toro quan n’era el temps, filet de toro farcit de cansalada amb carxofes, faisà a la «terracota», becada quan n’hi havia, entre els que recordo.

Ara porten el restaurant amb encert, el fill petit d’en Pere, en Marc i la seva dona la Teresa.

Ens van rebre amb una copa de cava Jané Ventura 1914 B.N. Gran Reserva del 2007. Segons en Ton era un gran cava, però potser es va guardar massa i ens va sortir una mica «emborricat».

Llavors un pica-pica servit a taula a base de:

— Coca de pa amb pernil Ibèric. Res a dir.
— Sandvitx de mi cuit de foie amb poma cruixent. Correcte, però pel meu gust la poma massa ensucrada.
— Rovellons a la brasa amb picadillo. El picadillo mancat de sal i pebre i massa picolat.
— Saltat de ceps, vaquetes i rovellons. Amb una mica de ceba i cansalada fumada. Bon producte però la cansalada fumada predominava, contaminant el gust dels bolets. Amb cansalada normal haguera estat millor.
— Ou, ceps, patata i tòfona. Bon plat.

De segon plat dues menes de chuletón: de vaca frisona de la Garrotxa madurat 40 dies, i de vaca gallega madurat 50 dies. Un cop tastades les dues textures la gent va preferir la de la Garrotxa, potser per allò de fer país. Per a mi el problema més gran és que a les diferents cuites els faltava uniformitat. A la nostra taula el primer tast va venir cremat per fora i el segon fred de dins. Consultades diferents taules no vam coincidir en aquestes apreciacions.

Per a beure, a part del cava de benvinguda, pel pica-pica O LUAR DE SIL, un Godello sobre lies 2015 (D.O. Valdeorras), i CAMINS DEL PRIORAT Màgnum 2016 (D.O.Q. Priorat). Per a les carns VILLA CRUCILLÓN Màgnum 2015 (D.O Bierzo) i PERELADA FINCA MALAVEÏNA Màgnum 2013 (D.O. Empordà). Un bon nivell de vins.

De postres mini-xuixo a la brasa flamejat i raviolis cruixents de xocolata amb oli i sal.

Llavors cafès, carajillos, cordials, i molta xerrera acumulada, ja que feia cinc dies que no ens vèiem.