BOTSWANA O L’IMPERI DELS ELEFANTS 

Començo a escriure aquesta crònica a partir dels meus apunts, a Girona el dijous 10 de desembre de l’any del Senyor del 2009. Demà farà una setmana que vaig arribar de Botswana, concretament dels parcs naturals de Moremi i Savuti, d’un viatge que va durar 13 dies. 

Tot va començar quan l’Alan, un anglès amic del meu germà Josep Maria i gran coneixedor de Sud-àfrica, ens va convidar a anar amb ell a fer un safari fotogràfic per la magnífica zona del delta de l’Okavango. L’Alan em va explicar que havia estat 51 vegades al parc nacional de Kruger (on el saluden fins els ràngers), i que aquesta seria la setena vegada que faria el delta. Vaig considerar que amb un guia com aquest no hauríem de patir. La nova experiència per a mi consistia a anar amb Land Rover i tenda de campanya, endinsar-nos en aquests parcs i no tornar a sortir-ne fins a la vigília de tornar a agafar l’avió. Havíem de muntar i desmuntar les tendes que portaríem sobre el cotxe, matí i vespre, buscar llenya i fer-nos el menjar. Acamparíem en uns camps que té o, més ben dit, que tenia el govern en aquestes zones, equipats amb uns pavellons sanitaris amb vàters, lavabos i dutxes. L’experiència era innovadora per a la meva edat, tenint en compte que de jovenet no varen aconseguir captar-me ni els de l’OJE ni més tard els Boy Scouts. I això que, anant als campaments de l’OJE, m’haurien aprovat, sense examinar-me, la Formación del Espíritu Nacional, gran nom per a una assignatura que no ensenyava res. 
 
La idea de l’Alan era de no passar el viatge anant amunt i avall i de poder-nos dedicar a la fotografia i parar-nos tranquil•lament on calgués. El viatge estava estructurat per visitar dos parcs naturals: Moremi i Savuti. El primer al delta de l’Okavango i el segon a la sabana del Chobe. El primer dia i l’últim serien per al llarg viatge. A Moremi hi estaríem sis dies, canviant de camp cada dos dies. Aquests camps estaven bastant a prop l’un de l’altre. Llavors aniríem a Savuti on hi estaríem dos dies més. 
 
22 de novembre
Sortim de Barcelona a les 19.50h fins a Johannesburg via Zuric. He tornat a comprovar que la Swiss Air encara funciona amb la precisió d’un rellotge suís. Hem anat molt prims en l’enllaç, però ens n’hem sortit. Passem la llarga nit a l'avió. 
 
23 de novembre 
Un cop arribats a Johannesburg, agafem l’avió d’hèlices fins a Maun, on ens hem de trobar amb el company. És un bon avió, nou, volem a poca altura, i la immensitat del Kalahari des d’allà dalt, tacat per l’ombra de petits núvols de cotó, esdevé encara més inquietant. 
A l’aeroport de Maun ens espera l’Alan amb el súper Land Rover equipat al màxim. Portem: 2 tendes plegades i segellades contra la pols sobre el portaequipatge del cotxe, taula i cadires, 4 bucs amb tota classe d’atuells de cuina, 2 bombones de càmping gas amb els conseqüents fogons, un frigorífic gran i potent que va connectat a les bateries del cotxe, un altre frigorífic contenidor per a les begudes, llençols, tovalloles, etc. Després de trobar-nos i de col•locar tot el nostre equipatge, hem anat a un supermercat a carregar aigua, begudes, pasta, arròs, pa, i tota classe de queviures que necessitarem per a passar els 10 dies, ja que, quan deixem Maun, no tindrem cap possibilitat de comprar res més fins a la tornada. Si mai hi aneu, estalvieu-vos de portar diners, ja que no podreu gastar res. També hem anat a una espècie de carnisseria on hem carregat porc, xai, bou, botifarres, pollastre, etc. En un comerç de queviures, regentat per un anglès, hem comprat vi de Sud-àfrica (una ampolla per dia: Cabernet, Merlot i Sauvignon blanc), dues caixes de cerveses de tres quarts de litre, tòniques i una botella de ginebra. A més del Malarone que prendrem, farem profilaxi contra la malària a base de prendre un gintònic cada dia abans de sopar. El cotxe va equipat amb un tanc de 100 L d’aigua per a rentar i cuinar. Porta dos dipòsits de gasoil: un de 45 L i l’altre de 85. Quan s’acaba el petit, comença a consumir del gran, que és el que va connectat a l’agulla indicadora. També portem un carregador potent, connectat a la bateria, per a recarregar totes les bateries de càmeres, discs portàtils i ordinadors que portem, així com un telèfon via satèl•lit, ja que els mòbils allà no funcionen. 

Havia llegit a internet que la gent que anava per aquesta zona a veure ocells, ho feia amb la intenció de veure els cinc principals: el pioc salvatge kori (Ardeotis Kori), el jabirú africà (Ephippiorhynchus senegalensis), el duc pescador de Pel (Scotopelia peli), el calau terrestre del sud (Bucorvus leadbeateri) i l’àguila marcial (Polemaetus bellicosus). Vaig estar de sort: els vaig poder veure tots menys el duc pescador.

Com que, després d’equipar el cotxe i fer les compres, la tarda era ja avançada, no hem pogut afrontar els dificultosos 100 km que ens separaven del primer camp, el Third Bridge Campsite, dins del Parc Nacional de Moremi. L’Alan, previsor, ja havia encarregat un allotjament a pocs quilòmetres de Maun, on vàrem sopar i dormir. Vaig assistir a la primera posta de sol espectacular. Ens varen portar a sopar a l’altre costat de la riba d’un riu, del qual no recordo el nom, de fosc i amb llanxa. Ens va venir a buscar un paio molt ros, descalç, i vestit només amb bermudes, una espècie de Cocodrilo Dundee, però sense barret ni punyal. Conduïa a tota castanya, fent el fitipaldi, a les fosques, tot esquivant els joncs i les canyes. Em va fer apagar el frontal perquè deia que li feia perdre la referència dels llums de l’altra riba. També havíem de vigilar els hipopòtams que voltaven per allà i que de nit no és que es vegin gaire. De fet, després de deixar-nos, se’n va trobar un al mig de la ruta. Un “fenómenu”. Vaig dormir sota una mantellina gran amb flit i pastilla. 
 
24 de novembre. Third Bridge Campsite, Moremi Game Reserve.
Maun és la quarta o cinquena ciutat de Botswana i és la porta de l’Okavango. A 300 km a l’est hi ha Namíbia, a 240 km al nord Zàmbia, i a l’est toca a Zimbawe. A primera hora del matí vàrem deixar l’allotjament, i continuàrem per la carretera asfaltada durant uns 15 km més. Llavors, quan es va acabar, vàrem fer uns 12 km fins a arribar a una tanca veterinària que va d’est a oest del país i que pretén aturar l’intercanvi d’animals salvatges amb domèstics. Després de travessar la porta teníem davant nostre 90.000 km2 on els animals campaven lliures. De fet, a la tornada, ens varen preguntar si portàvem carn d’algun animal salvatge. Havíem de fer 24 km fins a l’entrada del parc de Moremi i llavors 60 km més fins a arribar al primer camp, Third Bridge Campsite, on passaríem dues nits. Havíem de passar 6 dies al Moremi Game Reserve, canviant de camp cada dos dies. Aquesta part del viatge, anada i tornada, va ser la més dura. Hi havia una carretera, per dir-ne alguna cosa, que quedava inundada en temps de pluja, i varen construir-ne una de paral•lela que quedava més elevada. Però aquesta és realment un sorral de 4 o 5 m d’amplada, plena de bassals, amb unes esquenes d’ase impressionants que ens feien tocar el cap al sostre tot sovint i et deixaven la ronyonada afectada.
Tot plegat un martiri de carretera que ens va costar quasi sis hores de fer. Pel camí recollírem llenya per a fer foc.

A la segona part del camí, ja vàrem començar a entrar en matèria. Vàrem veure els primers antílops: impala, cob lichi, steenbok i topi comú. I ocells: agró mitjà, ibis sagrat, oca egípcia, oca esperonada, marabú africà, perdiu de mar, fredeluga armada, cigonya de coll blanc, ocell martell, gallina de Guinea crestada i àguila rapaç.

A mitja tarda vàrem arribar al Third Bridge Campsite, on vàrem començar la cerimònia que es repetiria cada dia: parar tendes, encendre foc i fer el sopar. El primer dia va ser prou divertit. A la tarda no vàrem sortir a voltar, perquè estàvem una mica baldats. El primer dia va cuinar l’Alan, per a deixar-me el relleu a mi que ho faria cada dia a partir de llavors. Entrecot de bou a la brasa acompanyat de patates que va bullir amb pela i tot. De beguda, el gintònic medicinal abans de sopar, i una botella de Cabernet de Sud-àfrica, amb estovalles, tovallons i il•luminats per dues espelmes. Com a les pel•lícules angleses, vaja. Rentar els atuells, endreçar-ho tot, i pujar dalt la tenda per intentar dormir. En el riu de prop se sentia un hipopòtam que rebufava. Flit, pastilla i bona nit. 
 
25 de novembre. Third Bridge Campsite, Moremi.
A dos quarts de vuit, després de fer el te, el béicon, i plegar-ho tot, sortíem del camp fins a Mboma Boat Station, on ens esperaria una llanxa preparada per a endinsar-nos en els aiguamolls. Com que la canoa s’havia avariat i en van haver de portar una altra, aprofitàrem per a dinar. Ens va venir a buscar en Lucas i ens va portar a visitar unes colònies d’ocells que hi havia en els aiguamolls, tot pentinant uns recs estrets on s’obria pas a través dels joncs i del papir amb la quilla de la llanxa. Després de passar per una immensa piscina on es banyaven uns hipopòtams, vàrem arribar a les colònies de cria. El camí va ser una meravella. Navegàvem sobre un llit de nenúfars que travaven, de tant en tant, l’hèlix de la barca. Vàrem veure nius amb els polls ja molt avançats d’agró blanc mitjà, cigonya de coll blanc, esplugabous, ibis sagrat, anhinga africà i marabú africà. 
Vàrem arribar de la passejada en barca quan devien ser les quatre de la tarda, i en el trajecte de tornada al camp vàrem veure i fotografiar elefants, búfals, cudús, impales, facoquers, papions, nyus, girafes i dos lleons, els únics de tot el viatge. D’ocells vàrem veure: jabirú africà, anhinga africà, jacana africà. També ens vàrem dedicar una estona a buscar llenya, cosa complicada en aquella zona. Anàvem amb temps. Vàrem muntar tota la infraestructura i ens va sobrar temps per a fer, abans de sopar, una cervesa i el gintònic de rigor. Per sopar: de primer, espaguetis amb un bon sofregit de ceba, tomata i carn picada; de segon, pollastre a la brasa; per beure, un Sauvignon blanc per a la pasta i un Merlot per a la carn, tots vins de Sud-àfrica; per postres, orellanes. Mentre sopàvem, el nostre amic, l’hipopòtam, no parava de roncar com si estigués asmat. La nit era meravellosa vora el foc, amb els estels sobre els nostres caps i les espelmes enceses sobre la taula. Ens van explicar que la nit anterior, en un camp del costat, hi va haver sidral. Resulta que hi havia un grup de vuit lleons que campaven per la zona feia dies, marcant el territori, i que hi havia dues hienes que es dedicaven a esborrar els senyals i marcar-hi els seus. Als lleons se’ls va omplir la pipa, varen acorralar les hienes dintre el camp, per allà al mig de les tendes, i llavors va venir la matança. L’endemà es varen trobar les hienes esparracades. 
 
26 de novembre.  Xakanaxa Camp, Moremi.
La nit passada al campsite ja no va ser tan plàcida. L’hipopòtam va sortir a pasturar i va passar per sota les tendes marcant el pas com si es tractés del Tiranosaurus Rex a la pel•lícula de Jurassic Park. A dos quarts de cinc del matí els lleons varen cridar dues vegades i quan ens vàrem aixecar al matí, estàvem envoltats de papions que ens vigilaven tots els moviments. Vaig haver de sortir amb la pala, perquè un es volia emportar la caixa de galetes, aprofitant que els companys plegaven les tendes. Em plantaren cara. Llavors en varen sortir dos corrents que varen passar pel meu costat en direcció a la parella veïna, que estava esmorzant, i mentre l’un distreia l’home, l’altre es va endur l’entrepà. El paio, que anava molt preparat, va sortir amb un tiragomes amb boles d’acer, però l’entrepà ja no el va recuperar. 
De camí cap al segon camp, Xakanaxa Camp, situat a uns 30 km, zebres, nyus, girafes, molts hipopòtams, cocodrils i una munió d’impales petits que semblaven ser en una guarderia. Ah!, i una bogeria d’ocells espectaculars. Entre els que encara no havia vist: l’ànec bec roig, el gaig de pit lila, l’abellerol nan, el francolí becvermell, l’ibis hadadà, l’estornell de Burchell, l’ànec becgroc, el voltor d’esquena blanca i el calau terrestre del sud. Hem passat per uns paratges desolats, com extrets de la pel•lícula El món perdut, amb els arbres secs, a conseqüència de l’excés d’aigua. Allà pasturaven zebres i nyus. Hem arribat amb dificultats a Xakanaxa, per culpa del mal estat del terreny. Per sopar, broquetes amb arròs, acompanyades d’una botella de Cabernet Sauvignon. Hem anat a dormir cap a les 12 de la nit. 

27 de novembre. Xakanaxa Camp, Moremi.
Aquesta nit passada hem dormit poc però bé. Ens hem llevat a les sis. Mentre feia el te com a bon anglès, l’Alan m’ha ensenyat petjades de hiena pel voltant del cotxe i els nostres veïns ens han comentat que ahir, mentre sopaven, els van venir dues hienes. Amb una hora hem desfet el campament i hem deixat el cotxe preparat per a sortir. Hem voltat i voltat per camins dolents i hem tornat a quedar atrapats al mig dels elefants. Era un ramat d’un centenar i tres mascles ens han barrat el pas pel davant. Hem girat el cotxe per sortir en sentit contrari, però un altre mascle ens ha tornat a barrar el pas. L’Alan ha reculat el cotxe i l’ha posat darrere un bardisser, i quan aquell monstre s’ha despistat, ha posat el gas a fons i hem pogut sortir amb el paquiderm corrent-nos darrere. Hem anat a esperar-los a una llacuna per si venien a banyar-se, però al final no han aparegut. Hem fotografiat molts hipopòtams, elefants, antílops aquàtics, antílops jeroglífics, mangostes ratllades. D’ocells: l’àguila marina africana, l’anàstom africà, l’ànec de cara blanca. I hem anat a esmorzar-dinar a l’Illa dels Arbres Morts. Allà no hi havia vegetació, teníem visibilitat i podíem baixar del cotxe tranquil•lament. L’Alan ha fet el béicon de rigor amb el fogonet. El te i el béicon els ha portat de Londres, perquè opina que aquests productes, com allà, enlloc. Voltem tota la tarda fotografiant el que es mou i el que no es mou, i a les quatre de la tarda agafem ruta cap al següent camp, el Khwai River Lodge. Per sopar, llonza de porc amb carabassa i per beure un Sauvignon blanc. 
 
28 de novembre. Khwai River Lodge, Moremi.
Avui hem passat la nit del lloro. Resulta que a les deu, l’Alan ja s’havia retirat a les seves habitacions particulars, i el meu germà i jo acabàvem de netejar i desar-ho tot. És molt important deixar-ho com una patena, per a evitar que vinguin els animals. S’ha acostat una parella tota esverada dient-nos si havíem vist un elefant com una catedral que hi havia quinze metres darrere nostre. La veritat, no. Se n’han anat fent una gran volta fins a la seva tenda. Hem pujat dalt i llavors l’he vist. Des de dalt el cotxe encara el veia més gran. S’estava menjant l’arbre del nostre costat, quasi res. Llavors se n’ha anat, i m’he pres la pastilla per a dormir. He agafat el son i al cap de poca estona he sentit que tot el cotxe es movia i he cridat. Em pensava que l’elefant ens sacsejava el cotxe. Llavors hem sentit l’Alan que cridava i hem tret el cap a fora. Resulta que una hiena, després de tirar a terra la taula i apartar les caixes del material, s’emportava la nevera de les begudes agafada amb les dents. Devia pesar uns 15 kg i ja l’havia arrossegada més de deu metres.  
Hem esmorzat ràpid i hem sortit cap al Khwai River, on hem passat el matí voltant amunt i avall resseguint la riba. Espectacular. Si mai va existir el Paradís Terrenal, devia ser com això. Però cap allà a les dotze hem hagut de tornar al camp, perquè la calor ens matava i dins el Land Rover quedàvem cuits. Hem vist de tot, però ara ja comencem a repetir tant els mamífers com els ocells. Un cop al camp ens hem dedicat a vagar, escriure, llegir, repassar fotos i anotar noms la resta del dia, perquè no es podia fer res més.
 
29 de novembre. Khwai River Lodge, Moremi.
Hem passat bona nit i ens aixequem a les cinc. Ahir a la nit vàrem sopar amb truita de patata i ceba i una botifarra de bou rostida amb mostassa de Dijon, amb un bon Cabernet. Aixecar el campament, fer el te i coure el béicon ens ha representat una hora i mitja.
 
Hem sortit en direcció a Savuti, vorejant sempre el riu Khwai, que és una meravella. Hem volgut tornar a passar pel mateix lloc d’ahir a la tarda, ja que tenim la impressió que hi trobarem elefants banyant-se. 

Com que ahir vàrem avançar feina, la idea, en principi, era de no passar en aquest camp la segona nit, però el cacau de papers per a anul•lar-lo i agafar un dia més a Savuti, ens fa desistir de la idea. També ens fa por que si ens presentem a Savuti sense la contractació no trobem lloc. El guarda de la porta va de bòlit amb això del canvi: primer problema, no té telèfon i l’hi connecten només un cop al dia per a donar novetats. Un cop arribem a la frontera amb el Chobe, reculem i tornem al camp. El guarda encara no ha pogut parlar amb la central. També ens explica que fa una setmana el preu de 3 € per persona i dia que vàrem contractar s’ha apujat a 50 €. Resulta que l’estat, que tenia aquests camps, se’ls ha venut als propietaris dels allotjaments privats, que, injustificadament, han disparat els preus. Ens diu que es pensa que no hi anirà ningú, ja que passar de 3 € a 50 € donant el mateix no ho veu possible. L’any 2007 varen estrenar en tots els camps de la zona blocs de sanitaris nous, finançats per la Unió Europea. I ara s’ho han venut als allotjaments privats. Sense més comentaris. Transitem durant una estona per una carretera (per dir-ne algun nom), més aviat un camí infernal que estan arreglant i que finança també la Unió Europea.

Quan arribem al campament ens adonem que som nosaltres sols, no hi ha ningú més. Això dels preus comença a fer efecte. Hem fet 20 km resseguint la riba del Khwai, fins a la frontera amb el Chobe, que no es poden explicar amb paraules. Aigua en abundància, molts elefants dins l’aigua banyant-se i dotzenes a l’altra riba, centenars d’hipopòtams, tota classe d’ocells i antílops de diferents espècies. En una sola raconada del riu hi havia més de 20 hipopòtams. Ha estat de les coses més boniques que he vist en ma vida. Segons em diu l’Alan, aquest tall és el que més li agrada de tot l’Àfrica. Això sí, molts problemes, ja que el riu havia crescut i el camí estava tallat en molts llocs. Ens ha entrat aigua dins el cotxe dues vegades.
 
El vespre l’hem tingut entretingut. Ja feia un parell de dies que una roda de darrere anava baixa de vent. L’Alan ha agafat el compressor i ha trobat un cartell enganxat que deia: No funciona. Hem intentat canviar la roda amb un gran cric que estava enferritjat. País!… L’hem netejat i untat amb oli d’oliva italià d’1º. Quan teníem el cotxe dalt i la roda treta, el cotxe ha baixat de cop i el disc de fre s’ha clavat a la sorra. No ha passat res. Hem canviat la roda sense més dificultats. Per sopar, pollastre i xai a la brasa amb una botella de Cabernet Sauvignon. Avui no guanyem per a ensurts: l’Alan, que baixava de la tenda, li ha dit al meu germà: «Gira’t que darrere teu tens una hiena.» I allà era, mirant-lo amb uns ulls vidriosos i amb posat de no haver fet mai res. L’hem feta fora a crits i ha marxat girant-se, de tant en tant, com si li requés anar-se’n.         
 
30 Novembre 2009. Savuti, Chobe National Park.
Ens hem llevat molt aviat ja que hem de fer 80 km fins a Savuti i hem sortit per la porta nord del parc, que està a uns 20 o 30 km. El camí ha sigut molt dificultós: un immens sorral ple d’esquenes d’ase a cada moment que m’han destrossat l’os bertran. La posició de 90º que porto sempre al seient de darrere em provoca dolor a les cames. Quan hem arribat al camp, hem descansat tres o quatre hores i hem sortit cap al riu Savuti i la sabana. El riu Savuti va sec des de 1982, i pel fons hi passa un camí. Les vores són d’un verd intens i és freqüent veure-hi antílops de diverses espècies pasturant.

 De baix del riu hem pujat a la immensa sabana, on la vista es perd. Un canvi radical respecte d’on venim. Acabava de ploure i tots els animals gaudien de la frescor. Hi havia una gran quantitat d’ocells esteparis: el gran pioc salvatge kori, el pioc salvatge negre del sud, el torlit tacat, el pioc salvatge de cresta vermella i l’estruç comuna a la llunyania. També zebres, elefants (no cal dir-ho!) i molts antílops. Hem voltat molt,  però ni rastre de lleons ni de lleopards, i això que l’Alan ens ha portat a una zona de coves on solen ser.

Hem arribat tard al campament. Volíem veure la posta de sol a la sabana, però ens ha fet por que ens agafés la fosca sense haver parat les tendes. Per sopar, espaguetis a la bolonyesa amb una ampolla de Cabernet-Chiraz. 
 
1 de desembre 2009. Savuti, Chobe National Park.
Hem dormit molt bé, empastillats però bé. A les 6.30h l’Alan ha fet el te i ha mirat el gasoil que ens quedava. Ha arribat a la conclusió que no podíem sortir matí i tarda. Hem decidit quedar-nos de matí al campament i sortir a partir de les tres a explorar l’extraordinària i immensa sabana. Hem dinat a base de jabugo i llonganissa de Vic, sense pa. Perquè no en tenim. Per beure, cervesa sud-africana, que no és dolenta.
 
He aprofitat per a anar-me a dutxar al pavelló que tinc a uns 300 m, dalt d’una pujada. Aquest pavelló sanitari és protegit per un mur de formigó impressionant. M’han explicat que, com que l’havien instal•lat en una ruta d’elefants, aquests l’havien tirat a terra diverses vegades, fins que es va fer la protecció. Em va fer pensar en la pel•lícula La senda dels elefants d’Elizabeth Taylor, però allò passava a Ceilan, quan els elefants enfurismats arrasen la mansió. Penso que, si aixafaven els sanitaris, ens poden trinxar el cotxe amb tendes incloses en un vist i no vist.

Avui couen ous al camp i es gira un aire molt calent. Pugen núvols i no m’estranyaria que tinguéssim pluja. M’explica l’Alan que demà haurem de tornar a fer els 80 km fins a l’altre extrem del parc. No hi ha altre camí. Tornar a desfer el camí del sorral i de les gepes, finançades per la Unió Europea. Després haurem de fer 20 km més per a arribar a un allotjament que tenim encarregat per a dormir. Deixarem per fi de muntar i desmuntar tendes, però tremolo pel camí de demà. Hem sortit a la tarda i hem tornat a resseguir la sabana. Hem fotografiat l’abellerol carmesí del sud, la fredeluga coronada, el gaig de pit lila i la gran àguila marcial, la qual vaig poder seguir i fotografiar durant una bona estona. Novament, de lleons i lleopards, res de res. Hem assistit a una posta de sol meravellosa després de la pluja. Semblava que arribava la fi del món. 
 
Al vespre hem fet un fi de festa i hem sopat, com sempre, amb estovalles i espelmes. Seria bo que se m’encomanés alguna cosa del savoir faire anglès. Botifarra a la paella, patates fregides, Sauvignon blanc, i gintònics, per la malària. Llavors històries a la vora del foc, però avui sense foc. Encara que sembli mentida, a Savuti no hi ha llenya. Avui dormirem sols al camp. 
 
2 de desembre 2009. Savuti, Chobe National Park.
Ens hem aixecat a les 5 del matí i a les 6, amb tot recollit, hem sortit disparats cap a la sabana a la recerca del lleó i el lleopard, i a acomiadar-nos d’aquest lloc meravellós. Hem partit sense esmorzar per guanyar temps i perquè teníem 100 km per fer. Abans d’agafar la carretera “principal”, l’Alan, que estava neguitós per no haver fet el te, ha sortit del camí i ha parat el cotxe sota un arbre. Aquí esmorzarem, ha dit. Dos fogons, en un el te i en l’altre el béicon. Mentre estàvem amb això, han passat quatre elefants, tres han passat de llarg, i el quart s’ha parat i s’ha quedat mirant-nos. Llavors ha avançat cap a nosaltres desafiant. Es veu que volia banyar-se en una merdeta de bassa que teníem al costat. La cosa ha acabat que hem hagut de saltar dins el cotxe, jo amb la tetera en una mà, el meu germà amb la paella, i l’Alan al volant fent marxa enrere per allunyar-nos d’aquella bèstia descomunal que ens volia enastar. Al final se n’ha anat sense banyar-se. Aquests animals se saben prepotents, i si et poses en el seu camí, corres perill.
 
Els primers 70 km fins a arribar a la porta de Morabe, o sortida de Moremi per la porta sud, han estat difícils. Els dos guardes ens han dit que a primera hora hi havia una família de lleons al costat de la porta d’entrada. Hi han estat una bona estona. Avui tampoc no tenim el dia. Llavors han discutit amb l’Alan sobre una alternativa a la carretera que és seguir la vora d’un riu i franquejar-lo per un pont de fustes que han fet nou. Ens han fet un plànol, ja que aquest camí no consta en el GPS. Mentre feien tot això, en saber que jo era de Girona m’han parlat del negre de Banyoles. Qui ho havia de dir! Hem seguit el camí alternant la carretera vella, que estava millor, amb la nova. I així hem arribat al Mogotlho Safari Lodge, amb el temps just per a dutxar-nos i sopar. La nostra aventura s’estava acabant.       
 
A Mogotlho Safari Lodge també estem sols. Sopem amb el matrimoni anglès que el regenta, molt educats i simpàtics. Ella és una dona molt fina d’anglès correctíssim i conversa fàcil. Tots dos son oriünds de l’antiga Rhodèsia, ara Zimbabwe. Varen haver d’anar-se’n deixant les propietats. Han voltat molt. Hem sopat molt bé: una espècie de mussaca feta amb albergínia, pebrot, tomata i formatge gratinat. De segon, pits de pollastre farcits d’espinacs, acompanyats de salsa rocafort i carabassons, i un Cabernet de la zona. De postres, crep de taronja al rom. He sopat molt a gust, alliberat per fi de la cuina obligatòria. Llavors, fora a la terrassa i a la vora d’un petit foc, hem conversat més d’una hora tot degustant un rom. Ens han explicat que feia dies que voltava un lleó per allà. Llavors la conversa ha derivat cap a les hienes. Són covardes i perilloses, ens han dit. Ella ens ha explicat que quan vivien a Rhodèsia, a la nit s’emportaven criatures, i que va veure dos servents de la casa, que a la nit havien baixat la protecció, ser arrossegats fins a fora de la tenda agafats per la cara.   
 
A la supertenda hem dormit molt bé, quasi feia fresca. He somiat coses rares després de la conversa sobre les hienes d’ahir a la nit. A les quatre el lleó ha cridat unes quantes vegades. Més tard hi ha tornat.     
 
3 de desembre del 2009.  Camí de Maun.
Quan ens hem llevat, hem preparat tot l’equipatge. Llavors hem esmorzat també amb el matrimoni anglès. Sucs, te, ous, el béicon de l’Alan i la meva llonganissa de Vic. Resulta que l’Alan els ha demanat per fer el seu béicon en comptes del de la casa i jo he portat la llonganissa. Els primers dos ous ferrats que ha fet l’empleada han sigut per a mi. La senyora de la casa, quan els ha vist massa cuits, s’ha aixecat i ha fet la resta. Aquesta gent té molta classe.
 
Abans d’entrar a Maun hi ha un poblat al costat de la carretera. Cabanes, tancats de pals per al bestiar… L’Alan ha parat el cotxe i ha obert la porta de darrere per deixar allà el que ens havia sobrat de menjar. A l’instant han començat a sortir mainada de tots costats, que amb bosses de plàstic a les mans, es disputaven embogits els pots de mongetes i els fideus japonesos. Aquesta estampa de la dura realitat de Botswana ha entristit tot el meu trajecte fins a casa. Com que gairebé són les primeres persones que veig durant el viatge, no puc dir com viu la gent allà. Només puc explicar que he vist la misèria treure el cap a prop de Maun.  
 
Quan hem arribat a Maun, el comptaquilòmetres parcial del cotxe marcava 870 km, la meitat dels quals els havíem fet sense roda de recanvi. De Maun hem volat fins a Johannesburg, i a la nit el vol llarg fins a casa.

Un nou viatge, una nova experiència, uns bons companys. ¿Què més es pot desitjar?
 
Girona, 10 de desembre del 2009   

P.D: En el moment de penjar aquesta crònica, m’informa l’Alan que el riu Savuti, que no portava aigua des del 1984, ha crescut una bogeria, s’haurà de construir un pont, i l’aigua està a punt d’arribar a la Sabana Gran, on vaig fotografiar l’Ardeotis kori (Kori bustard), entre altres espècies. El lloc on vàrem acampar és inaccessible fins que no s’hagi construït el pont.
 

 Podeu veure el reportatge fotogràfic complert a la web de l’aficionat.

Relació de mamífers fotografiats (científic, anglès, català i castellà)

Aepyceros melampus, Impala, impala, impala
Cercopithecus aethiops, Vervet Monkey Grivet, cercopitec verd, mona verda, cercopiteco verde, tota, mono verde
Connochaetes taurinus, Blue Wildebeest, nyu blau, ñu azul, ñu listado
Loxodonta africana, Elephant, elefant africà, elefante africano
Damaliscus lunatus, Tsessebe, topi, topi
Equus burchellii, Burchell's zebra, zebra de Burchell, cebra de Burchell
Giraffa camelopardalis, Giraffe, girafa, jirafa
Hippopotamnus amphibins, Hipopotamus, hipopòtam, hipopótamo
Kobus ellipsiprymnus, Waterbuck, antílop aquàtic,  cobo untuoso, cobo de agua
Kobus leche, Red lechwe, cob lichi o lechwe, cobo lichi o lechwe
Mungos mungo, Banded mongoose, mangosta ratllada, mangosta rayada
Panthera leo,  Lion, lleó, león
Papio ursinus, Chacma baboon, papió negre, papión negro
Paraxerus cepapi, Tree Squirrel, Smith's Bush Squirrel, Yellow-footed Squirrel, esquirol dels matolls de Smith,  ardilla de monte de Smith, ardilla de patas amarillas
Phacochoerus aethiopicus, Warthog, facoquer , facoquero
Raphicerus campestris, Steenbok, raficer comú, raficero común
Syncerus caffer, African buffalo, búfal africà, búfal cafre búfalo africano, búfalo cafre
Tragelaphus scriptus, Bushbuck, antílop jeroglífic, antílope geroglífico
Tragelaphus strepsiceros, Greater Kudu, cudú gros, gran kudú

Relació d'ocells fotografiats (científic, anglès, català i castellà)   
Actophilornis africanus, African Jacana, jacana africà, jacana africana
Alopochen aegyptiacus, Egyptian Goose, oca egípcia, ganso de Egipto
Anaplectes rubriceps, Redheaded Weaver, teixidor de cap vermell, tejedor de cabeza roja
Anas erithrorhyncha, Red-billed Teal, ànec bec-roig, ánade piquirrojo
Anas undulata, Yellowbilled Duck, ànec becgroc, pato de pico amarillo
Anastomus lamelligerus, African Openbill, anàstom africà, picotenaza africano
Anhinga rufa, African Darter, Snakebird anhinga africà, anhinga africana
Anthus lineiventris, Striped Pipit, grasset ratllat, bisbita rayado
Aquila nipalensis, Steppe Eagle, àguila d’estepa, águila esteparia
Aquila rapax, Tawny Eagle, àguila rapaç, águila rapaz
Ardeotis kori, Kori bustard, pioc salvatge, kori, avutarda kori
Bostrychia hagedash, Hadeda Ibis, ibis hadadà, ibis hadada
Bubulcus ibis, Cattle Egret, esplugabous, garcilla bueyera
Bucorvus leadbeateri, Southern Ground-hornbill, calau terrestre del sud, cálao terrícola sureño
Burhinus capensis, Spotted Thick-knee, Spotted Dikkop, torlit tacat, alcaraván de El Cabo
Campethera bennettii, Bennett's Woodpecker, picot de Bennett, pico de Bennett
Casmerodius albus, Ardea alba, Great White Egret, agró blanc, garceta grande
Centropus-burchellii, Burchell’s Coucal,  cucal de Burchell, cucal de Burchell
Ceryle rudis, Pied Kingfisher, alció pigallat, martín pescador pío
Charadrius pecuarius, Kittlitz's Plover, corriol pecuari, chorlitejo pecuario
Ciconia episcopus, Woolly-necked Stork, cigonya de coll blanc, cigüeña de cuello blanco 
Circaetus cinereus, Brown Snake-eagle àguila, colobrera bruna, culebrera sombría
Circus ranivorus, African Marsh Harrier, arpella d’Etiòpia, aguilucho lagunero etiópico
Coracias caudata, Lilacbreasted Roller, gaig de pit lila, carraca de pecho violeta
Corithaixoides concolor, Grey Lourie, turac concolor, turaco unicolor
Corvinella melanoleuca, Urolestes melanoleucus, African Long-tailed Shrike, Magpie Shrike, botxí africà de cua llarga, alcaudón pío
Dendrocygna viduata, White-faced Duck, ànec de cara blanca ,suirirí cariblanco
Egretta ardesiaca, Black Egret, martinet negre, garceta azabache
Ephippiorhynchus senegalensis, Saddle-billed Stork, jabirú africà, jabirú africano
Eupodotis afraoides, Northern Black Korhaan, pioc salvatge negre del nord, avutarda negra del norte
Eupodotis melanogaster, Black-bellied Korhaan, pioc salvatge de panxa negra, avutarda de vientre negro
Francolinus adspersus, Red-billed Francolin, francolí becvermell, francolín piquirrojo
Francolinus sephaena, Crested Francolin, francolí crestat, francolín crestado
Glareola pratincola, Red-winged (Collared) Pratincole, perdiu de mar, canastera común
Gyps africanus, Whitebacked Vulture, voltor d’esquena blanca, buitre dorsiblanco africano
Halcyon senegalensis, Woodland Kingfishe, alció del Senegal, alción senegalés
Haliaeetus vocifer African, Fish Eagle, àguila marina africana, águila marina africana
Lamprotornis australis, Burchell's Glossy-starling, estornell de Burchell, estornino de Burchell
Lamprotornis nitens, Red-shouldered Glossy-starling,  estornell d’espatlles vermelles, estornino brillante de hombros rojos
Lanius collaris, Common Fiscal Shrike, botxí fiscal, alcaudón fiscal
Leptoptilos crumeniferus, Marabou Stork, marabú africà, marabú
Merops nubicoides, Southern Carnine Bee-eater, abellerol carmesí del sud, abejaruco carmesí
Merops pusillus, Little Bee-Eater, abellerol nan, abejaruco enano
Mycteria ibis, Yellowbilled Stork, tàntal africà, tántalo africano
Numida meleagris, Helmeted Guineafowl, gallina de Guinea, pintada, pintada común
Plectropterus gambensis, Spur-winged Goose, oca esperonada, ganso con espolones
Plocepasser mahali, White-browed Sparrow-weaver, pardal teixidor de celles blanques, tejedor gorrión de cejas blancas
Polemaetus bellicosus, Martial Eagle, àguila marcial, águila marcial
Scopus umbretta, Hamerkop, ocell martell, avemartillo
Struthio camelus, Ostrich estruç, avestruz
Terathopius ecaudatus, Bateleur, àguila saltimbanqui, águila volantinera
Threskiornis aethiopicus, Sacred Ibis, ibis sagrat, ibis sagrado
Tockus erythrorhynchus, Redbilled Hornbill, calau becvermell, toco o cálao de pico rojo
Tockus leucomelas, Southern Yellow-billed Hornbill, calau de bec groc del sud, toco sureño 
Tringa glareola, Wood Sandpiper, valona,  andarríos bastardo
Turdoides jardineii, Arrowmarked Babbler, xerraire de jardí, turdoide de jardín
Turdus litsitsirupa, Psophocichla litsitsirupa Groundscraper, Thrush, tord litsitsirupa, zorzal litsitsirupa
Uraeginthus angolesis, Blue Waxbill, Blue-breasted Cordon-Bleu, bec de corall blau, cordón azul común
Vanellus armatus, Blacksmith Lapwing, Blacksmith Plover, fredeluga armada, avefría armada
Vanellus coronatus, Crowned Plover, Crowned Lapwing, fredeluga coronada, avefría coronada 
   
Relació de rèptils fotografiats (científic, anglès, català i castellà)      
Geochelone pardalis, Leopard Tortoise, tortuga lleopard, tortuga leopardo
Crocodylus niloticus, Nile Crocodile, cocodril del Nil, cocodrilo del Nilo