mida text -a +a     Facebook   Twitter
versión en castellano
ELS PÈRITS
Carles Ginès | 15 de maig del 2013

Ahir vaig anar a la Garriga. No hi havia estat mai. És una població de 16.000 habitants enclavada en el Vallès Oriental, en els contraforts del Montseny, enmig de camps i prats plens de roselles. Quan hom hi arriba, té la sensació de pau, tranquil·litat i qualitat de vida, que no vol dir nivell de vida, que crec que també en tenen.

Només d'entrar, el navegador et porta al passeig vorejat de bons xalets, que sorprèn per la seva llargària, i perquè està jalonat de grans plàtans a banda i banda, que la llegenda explica que van arribar sobrants de la plantació de la Devesa de Girona cap allà el 1850. A 240 metres sobre el nivell del mar i amb un bon clima, han tingut fama les seves aigües termals, que van propiciar bons balnearis a principi del segle passat i que es convertís en un lloc d'estiueig per a la gent benestant de Barcelona. Com a anècdota marginal, us puc explicar que quan es van casar els pares, un oncle del pare, en Benjamí, comerciant benestant de Barcelona que estiuejava a la Garriga, els va pressionar molt perquè hi anessin a fer el viatge de nuvis. Això us donarà una idea de com l'apreciava el pobre oncle Benjamí. Em consta que els va costar molt treure-li del cap la iniciativa.

Bé, doncs vam arribar a mig matí a la vila on ja ens esperava l'amfitrió i company d'estudis, en Frederic. Perquè, darrere tot aquest embolic, m'he oblidat d'explicar-vos que teníem una trobada de la tercera i última promoció de pèrits mercantils, que vam acabar a la Salle de Girona l'any 1961. Tot plegat fa quatre dies. I allà, a la porta del casino, perquè celebrem poques coses, però quan ho fem no ens moquem pas amb mitja màniga, anàvem esperant els companys que arribaven. Era la segona trobada que es feia en cinquanta anys. I perquè vegeu com pot canviar un home amb el pas del temps, ens confoníem els uns amb els altres, i fins l'arquitecte, en Lluís, que entrava per fer-nos una visita guiada, el vam confondre amb un company d'estudis.

Llavors, devia ser cap a les dotze, en Lluís Cuspinera, arquitecte i estudiós del modernisme de la vila, va començar-nos una visita guiada pels principals llocs d'interès. Perquè enmig de tota aquesta precipitació que té un, quan fa 50 anys que no xerra d'un tema, no us he dit que la Garriga és un exponent important del modernisme català. A mesura que passejàvem, el nostre guia ens va anar introduint en les principals construccions, bàsicament de l'arquitecte Manuel J. Raspall, que fou alumne de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch.

De retorn al casino, vàrem començar a recordar vells temes oblidats tot fent l'aperitiu, i llavors vam passar dins, on vam dinar dignament en un menjador preparat per a nosaltres. La resta ja no hauria ni d'explicar-ho, us ho podeu imaginar: fotografies des de tots els angles intentant amagar la panxa, anècdotes viscudes, brindis, rialles, i xerrera pels quatre costats, com si tinguéssim por de no tenir temps d'explicar el que durant cinquanta anys havíem callat. Que si el Negro em va fer fora de la classe per tirar una bomba fètida i jo no havia estat, que si en Cocoliso em va tenir tota la tarda braços en creu... I vam marxar satisfets dient fins a l'any vinent, i pensant que potser un any se'ns faria llarg. Això sí, les aigües no les vam prendre. Hi haurem de tornar.


Comentaris Afegeix el teu
Enric Manuel-Rimbau
20-05-2013
1

Que bé que t'ho passes. Una abraçada


Santi Baone
16-05-2013
2

Com sempre entranyable. Bon article .


Toin Solanas
15-05-2013
3

Em fas venir "dentetes" Carles, quina llàstim ano haver pogut anar-hi. L'any que ve segur que sí. A més a cada convocatòria hi ha noves incorporacions. Una abraçada a tots. Toni Solanas

Frederic Moreno
15-05-2013
4

Esplèndid reportatge Carles.
Quedes anomenat cronista oficial de les nostres trobades. Pels que no he pogut venir, no teniu una mica de "pelusilla"? No es preocupeu dintre d'una any un altre trobada i aquesta vegada l'organitza el nostre cronista. A reveure a tots.
Frederic



Escriu el teu comentari

El teu comentari quedarà publicat en breu. Si considerem que que no és oportú, ens reservem el dret d'eliminar-lo.


carles ginès - fotografia i literatura - contacte

© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.