És el nom científic del pioc salvatge o avutarda común, l'ocell que vola més pesat del món. Els mascles poden arribar als 20 kg de pes, amb una envergadura prop de 2,5 m. Uns gegants voladors. A Europa les poblacions estan bàsicament a Espanya a Tierra de Campos (Valladolid), a Villafáfila (Zamora) i a Badajoz, a la zona de la Serena. També se'n troba alguna població a Hongria.

El meu guia, en Carlos, em deixa al hide (amagatall) a tocar de Medina del Campo a les 7 del matí. És ben fosc i desplego tots els utensilis: coixí, pot-orinal, pícnic, barres energètiques i un litre d'aigua, i els equips fotogràfics que munto amb molt de compte a la llum d'una lot. L'habitacle és nou, de fusta, i fa uns 2,5 m x 1,5 m, equipat amb vidre opac, de manera que jo veig sense que em vegin. M'ho agafo bé, ja que haig de passar pel cap baix 14 hores sol aquí dins. Quan clareja veig que estic davant d'una userda, i al final d'uns camps infinits, l'autovia de Madrid. A l'esquerra, camps llaurats i rasclonats, un petit poble amb una església que sembla una catedral, però no té campanar. Molts pobles tenen unes esglésies desmesurades pel que són. A la dreta, un camp sense treballar, on veig l'altre hide on hi ha els dos companys, i una pineda amb una cinquantena de pins. També enfront, a tocar de la carretera, un gran edifici blanc i vermell que sembla una discoteca i que després m'assabento que es tracta d'un macroprostíbul. Veig que d'això n'hi ha pertot. Com podeu veure, aquest bestiar tan esquerp acaba adaptant-se als temps actuals. I a dins d'aquesta immensa planura hi ha més de 200 piocs que la campen.

Quan s'ha fet clar, he vist en la llunyania una dotzena de piocs mascles lluint el plomatge nupcial, i també una guineu que corria per la userda. La guineu tem els piocs i les coces que li poden arriar. A primera hora m'he hagut de posar el polar, però cap al migdia fa calor i començo a suar. Una bona ampolla d'aigua és indispensable i agraïda.

Quan començo a escriure aquestes ratlles són les 6 de la tarda, i ja fa deu hores que estic aquí tancat com un ermità. Una parella de còlits rossos han fet el niu sobre la teulada del hide i fan molta remor. He vist uns quants piocs a la llunyania prop de la pineda dels 50 pins, però no s'han acostat. De fet només m'ha entrat un mascle, devia ser cap a un quart de dues, per la part dreta, a uns 20 m, i he tingut temps de ventar-li 15 o 29 retratos. De fet, quan s'anaven acostant els ocells, ha vingut un pagès amb un tractor a llaurar el camp del costat. Benvinguda agricultura.

A quarts de set torno a veure 11 piocs mascles al mateix lloc del matí. En Carlos m'havia dit que aquests animals només mengen verd i la userda els agrada molt. Jo tinc el camp davant, però no vénen. Maleïda verdura. Però al final la cosa ha acabat com no hauria pensat mai, com un thriller. Resulta que al camp de davant, allà on tinc els companys, ha entrar un tractor monstruós, ha espantat tot l'ocellam que hi havia, i en un vist i no vist he quedat envoltat de piocs. I quan el cor m'anava a cent per hora i em pensava que fondria les targetes i acabaria les bateries, han aparegut no sé d'on, dos nois jovenets, amb granota blava, barret de palla i mòbil, xerrant i cridant, i m'han espantat tots els ocells que han sortit volant com reactors. Llavors s'han parat davant del hide i mirant pel vidre opac han comentat: «Aquí hay alguien». Collons i sóc jo, caguncolt! Eren els hereus que es cuidaven del regadiu. Mira que sempre he admirat els pagesos, però avui —malvinatge el món dolent— me'ls han acabat. He sortit del meu amagatall fet un quatre, amb tots els membres empernats i fora de lloc, i he començat a fer flexions i a caminar pel rostoll, mentre veia allunyar-se aquell parell de benedictus que feien whatsapps i parlaven amb la xicota. De tant en tant, es giraven i em miraven estranyats. Potser la seva ignorància els feia pensar que imitava la dansa prenupcial del pioc mascle. Déu els faci bons.

PS. Vaig entrar dos dies més als hides per fotografiar piocs. La cosa va anar millor que el primer dia i vaig marxar de Tierra de Campiñas amb una bona quantitat de fotografies d'aquests espectaculars animals.

                                                                                                                                               Il·lustració de laboratorium