mida text -a +a     Facebook   Twitter
versión en castellano
SOTA L'OMBRA DEL GINKGO BILOBA
CARLES GINÈS | 04 de novembre del 2015

 

 

Escric com puc en un dia qualsevol d’aquest estiu calorós, d’aquest juliol insuportable. Sota l’ombra d’aquest arbre mil·lenari, intento caçar al vol alguna idea de les poques que em queden després de tants dies de no viure ni de dia ni de nit. Segons diuen, aquest arbre és un fòssil vivent procedent de la Xina, no agafa cap malaltia, no sent tant la calor com els altres arbres, i a més, entre les moltes propietats curatives que té per als que hi creuen, és vasodilatador perifèric i cerebral. Crec que haurà sigut un encert escriure aquí sota.

Definitivament aquests estius tòrrids no estan fets per a mi. Em passo el dia buscant ombres espesses i corrents d’aire inexistents amb un percentatge d’èxit molt baix. Els arbres, per l’estrès hídric, es van despullant de fulles per subsistir, i les seves ombres són esclarissades. Els corrents d’aire fins al migdia són nuls, i després de dinar la marinada entra encalentida, com si aquest vent, en sortint de mar, passés prèviament pel forn d’algun flequer o pizzer de la costa. De tant en tant, quan no puc més, em fico a la piscina i surto nedant per sobre l’aigua com un basilisc perquè l’aigua crema. I vet aquí que enguany he descobert l’ombra d’aquest ginkgo que fa més de 20 anys vaig plantar al jardí de casa.

I des d’aquí a sota intento ordenar les meves escadusseres idees, passades ja les revetlles i dintre la setmana de la Festa Major de Fornells. I és inevitable que em vinguin al cap els records de les primeres festes majors que vaig viure, acabat d’aterrar aquí fa més de 30 anys. La plaça de l’església encerclada de canyes que muntàvem els veïns com podíem, com devia ser l’embalat del Masrampinyo, orquestres barates, botifarres amb allioli, havaneres i cremat. Així de senzill. A Fornells llavors hi vivien unes 1.500 persones, moltes als masos, i era fàcil conèixer aviat a tothom. En tenies prou amb anar a comprar a les quatre botigues que hi havia i fer la cua preceptiva, principalment a les carnisseries. Si les dones que tenies al davant (sempre dones és clar, els homes llavors no anaven a comprar) demanaven per fer caldo, ja n’eres. Llavors t’assabentaves dels últims esdeveniments de cada casa. I a la fleca que no venien res per al caldo passava el mateix. El poble llavors era senzill, amb poques pretensions, no hi havia aigua corrent, ni gas, ni il·luminació als carrers. L’únic carrer il·luminat era el de l’estació, amb sis pàmpols i les consegüents bombetes. De nit, des de casa, veia les llums dels Àngels i del Castellar, la Via Làctia i tots els estels haguts i per haver.

I llavors m’ha vingut a la memòria aquell vespre d’estiu que estava a l’eixida mirant a l’infinit. Fumava una fària gallega i bevia una ratafia amb gel quan va venir una gran xibeca al jardí. A partir d’aquí vaig escriure per a la revista El vent del Nord. I en aquest moment han desfilat per la meva ment acalorada els més d’un centenar d’articles que he anat escrivint al llarg d’aquests anys destinats a la revista, alguns amb diferents motius sobre el poble. Des del primer, «Brigadoon», el poble que desapareixia sota la boira; «Les dunes del camí ral», quan eixamplaven el camí vell; «Adéu a l’asilo», quan no sabien què fer amb aquell edifici; «L’ocellàs del bec», quan es feien proves d’avions sobre el poble; «No sigueu com les formigues», aquell estiu que les formigues ens van cuidar a matar, com enguany…

Eren altres temps per al poble i per a mi també. I ara, sota l’ombra d’aquest arbre a prova de malalties que m’ha acompanyat durant tots aquests anys, i segurament afeblit per la calorada, em passen pel pensament aquestes vivències que intento que no s’apoderin de mi amb massa força, evitant tant com puc, que els records del passat superin els projectes del futur. I així, endormiscat i acompanyat del xiuxiueig de les cardines, se m’escapen les dures hores d’aquest estiu inacabable.
 

 


Comentaris Afegeix el teu
Toni Ribó
06-11-2015
1

Molt bé Carles. Fas tan fàcil el tele-transport amb les teves definicions... Gràcies per compartir-ho amb aquestes paraules.

CARLES GINÈS respon:
Gràcies Toni per llegir les meves foteses...


Escriu el teu comentari

El teu comentari quedarà publicat en breu. Si considerem que que no és oportú, ens reservem el dret d'eliminar-lo.


carles ginès - fotografia i literatura - contacte

© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.