mida text -a +a     Facebook   Twitter
versión en castellano
EL RECADER
CARLES GINÈS | 13 de maig del 2016

Tot i ser un castellanisme, el diccionari Català-Valencià-Balear recull “recader” amb la definició de “qui es dedica a portar encàrrecs d’un lloc a un altre”. Transportar una mercaderia ara és el més normal i fàcil, però fa uns anys això era molt diferent. Entre els anys 1920-30 a Girona hi havia diferents transportistes amb camions grans, que ara serien petits, és clar, que feien diferents serveis per la província i també de Girona a Barcelona, per a paqueteria gran; i també altres transportistes importants que operaven entre les principals ciutats de la nostra geografia. Però també hi havia uns personatges, ara ja desapareguts, que portaven el material a sobre, paqueteria petita, en grans maletes i mocadors de farcell penjats a l’espatlla, i que utilitzaven normalment el tren per a desplaçar-se.

El meu avi matern, en Francisco Gibert Ventura, va ser un d’aquests recaders. Va heretar el negoci del seu pare, el meu besavi, quan es va fer gran i ja no tenia forces per a continuar. A l’avi li agradava molt el dibuix i l’escultura, i ho va deixar tot per agafar aquesta feina familiar que s’havia de perpetuar. Va deixar uns dibuixos fets a ploma i emmarcats que l’àvia tenia penjats en el “quarto del mig”, i que jo em vaig mirar durant una colla d’anys. També em va explicar l’àvia que va intervenir en el monument de la plaça del Lleó. Naturalment jo estava orgullós d’aquell avi que no havia conegut mai i, anant o venint de La Salle, sempre aprofitava l’oportunitat per a passar per davant del monument i, aixecant la vista per mirar aquell monument gegantí, explicar-ho a algun company. Els diumenges feia d’àrbitre de futbol i jo encara recordo que de petit jugava amb un xiulet metàl·lic llarg, que havia estat d’ell, i que era molt més senyorial que els que es fan servir actualment. La meva àvia deia que havia fet de “refle”, fent referència suposo al nom en anglès, referee. Curiós.

L’avi Francisco feia diàriament el viatge Girona-Barcelona-Girona utilitzant el tren carregat amb les maletes i el típic mocador de farcell. Transportava tota classe de petites mercaderies entre les quals figuraven diners, títols i joies. Era la persona de confiança a la qual la seva nombrosa clientela ho confiava tot.

El centre d’encàrrecs era una espardenyeria d’unes parentes que estava situada al Pes de la Palla, ara plaça de Catalunya, tocant al Jardí de la Infància, enfront del pont de Can Ventura, que es va endur l’aiguat de l’11 d’octubre de 1962. L’àvia, que no estava en bones relacions amb elles per motius familiars que ara no vénen al cas, col·loquialment en deia a “ca les floretes”. Les floretes, que vivien dalt de tot de l’edifici, feien mitja vida a la botiga de les espardenyes, on havien instal·lat una taula camilla amb braser incorporat. Allà els clients hi deixaven la paqueteria i els encàrrecs per a l’avi.

El meu avi va morir fa 85 anys, i per això jo no el vaig conèixer mai. Va morir quan la mare tenia 7 anys. Llavors es va fer càrrec del negoci un mosso que tenien que es deia Castillo, que va continuar parant a “ca les floretes” i anant a Barcelona durant molts anys, fins que es va jubilar. De fet, quan jo estudiava a la ciutat gran, vaig coincidir moltes vegades amb ell al tren. Solia agafar el de les sis del matí, que primer era de carbó, abans de muntar les famoses catenàries que ara ens roben a cada moment. Cada vegada que veia aquell home coixejant, amb les dues maletes i el mocador de farcell a l’esquena, pensava que era el cordó umbilical que m’unia amb aquell avi que no vaig conèixer mai. També hi havia un altre “recader” que feia aquest servei que es deia Roura, que quan es va jubilar va muntar amb la seva dona una perfumeria a la Rambla. I que jo sàpiga, amb la seva jubilació es va acabar l’últim recader que va fer aquest tipus de servei a la nostra ciutat. Un altre ofici que hem perdut.


Comentaris Afegeix el teu
Pere Lloveras
09-10-2021
1

He arribat al teu escrit per casualitat cercant informació sobre els recaders per a explicar als joves de casa.
El meu avi, Miquel Serra (àvia tornada a casar en enviudar quan els nens eren molt petits) era recader, va ser-ho fins a la seva mort, per malaltia, l'any 1974. Feia el trajecte entre Cassà de la Selva, Girona i Barcelona. El recordo moltes tardes fent paquets i etiquetes, que lligava amb fil de cànem, i tot plegat ho preparava en farcells de mocador.

CARLES GINÈS respon:
Hola, Pere. Molt interessant el que expliques sobre el teu avi, en Miquel Serra, que jo desconeixia. Celebro que estem units per la professió dels nostres avis. Una professió ja extingida.
Salutacions cordials.

Núria Vilagran
18-05-2016
2

Sempre molt interessants els teus escrits´, Carles.

CARLES GINÈS respon:
Gràcies Núria per seguir els meus escrits.

miquel
13-05-2016
3

Si senyor Carles llastima que el ofici se hagi perdut i ara nomes hi ha UPS, DHL, PROSEGUR o MRW que si no ets a casa retornen el paquet

CARLES GINÈS respon:
Tens raó. Gràcies Miquel.

Rosa Maria Pujiula
13-05-2016
4

Un escrit molt bonic,com tots els teus. Felicitats

CARLES GINÈS respon:
Agraït per llegir els meus escrits Rosa Maria.

arlette mana
13-05-2016
5

Molt interessant !

CARLES GINÈS respon:
Gràcies.

angel soria
13-05-2016
6

Carles.

He utilitzat aquest mitjá

Recordo que en transports Mateu & Mateu del c/ Padre Claret havía un centre de recarders fins al menys els anys 1970, que feía aquesta feina, amb petites camionetes per la provincia


CARLES GINÈS respon:
També el recordo Àngel. Gràcies per llegir-me.

lluis garcia rafanell
13-05-2016
7

Fantàstic , com sempre Carles..molt entranyable¡¡¡ Salutacions ¡¡

CARLES GINÈS respon:

Gràcies per llegir-me Lluís. Una abraçada.


Escriu el teu comentari

El teu comentari quedarà publicat en breu. Si considerem que que no és oportú, ens reservem el dret d'eliminar-lo.


carles ginès - fotografia i literatura - contacte

© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.