mida text -a +a     Facebook   Twitter
versión en castellano
SOTA EL FAR
CARLES GINÈS | 10 d'octubre del 2016

Plou a Girona i el groc de les nyàmeres de l’Onyar sembla que es fa més fort mentre escric aquestes ratlles. Bon dia per a escriure.

Diumenge passat vaig pujar a Sant Martí Sacalm, sota el Far. Feia molts anys que no hi pujava, quasi des de les meves primeres incursions en el món de la micologia, d’això deu fer més de 30 anys. I un altre cop que vam pujar a casa un meu cunyat per menjar caragols a la brutesca.

Hi vaig anar amb en Pep, el «buticari», company de sortides gastronòmiques amb glamur. Era la festa major de Sant Martí i en Quim Xena, el cantautor que exerceix d’eremita per allà aquells cims ens havia convidat. Des d’Amer, terra d’aigua picant, vam agafar enmig de castanyers la pista que puja a Sant Martí.

Quan vam arribar a Can Xena ja hi havia animació i s’acabava d’emplatar l’escalivada. L’amic Abraham, que hi havia anat la vigília, tenia la cassola de menuts d’ànec amb escarlets a punt de fer l’última cuita i tirar-hi la picada. La gent va anant arribant, es van coure botifarres, xulles i les torrades, i vam seure tots a taula per a esmorzar. I també arengades. Tot regat a partir del vi de la bóta d’en Xena.

El migdia es van reunir allà unes 35 persones d’orígens diversos. Un curiós jumelage que aplegava cantants i excantants d’havaneres, amics de la taula, artistes de diferents procedències que viuen per allà dalt, i d’altres. Després, bo i esperant l’hora de dinar, van començar alguns tímids cants, en Josep amb el seu acordió portava les oques a pasturar, mentre de l’ermita llunyana arribaven els cants de la coral d’Osor. Acabada la missa va venir el grup, dirigit per la Rosa, la dona d'en Quim, a oferir-nos un recital in situ.

Després va venir el dinar, la casa plena, «Callos amb cigrons» fets per un amic de la penya, i el «Platillo de menuts d’ànec amb escarlets» a càrrec de l’amic Abraham que ja l’havia reescalfat dos cops. Tortells, coques, vi, cava. Vam fer curt de vi. No he sabut si va ser degut al fet que n’hi havia poc o que es va beure molt. Potser les dues coses. Llavors sí, els cants dels professionals van omplir el menjador i la cuina sense deixar ni un centímetre cúbic sense so. Mentrestant, a fora, es va reunir un grup ètnic divers que amb una guitarra, uns bongos i una caixa de cartó, cantaven saudades i tocaven ritmes brasilers.


Comentaris Afegeix el teu
PILI
11-10-2016
1

Fantàstic Carles!!! com sempre.......

CARLES GINÈS respon:
Gràcies Pili. I tu també... com sempre.




Escriu el teu comentari

El teu comentari quedarà publicat en breu. Si considerem que que no és oportú, ens reservem el dret d'eliminar-lo.


carles ginès - fotografia i literatura - contacte

© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.