Diumenge. He sortit a comprar el diari. Fa fresca i ha plogut lleugerament. Les fulles ja no són tan seques com dies enrere i el terra brilla. Les dues dones que cada diumenge fumen i xerren a la terrassa del bar avui són dins i no poden fumar.

Esmorzo i repasso el diari, cada dia amb més esforç. De tant en tant m’aturo per llegir algun article d’opinió d’algun periodista que encara en té. D’opinió.
Surto a fer una passejada pel Barri Vell. Les dones ja han acabat la seva cursa. Torno a casa i escolto «La Bohème» de l'Aznavour i l’ària «Casta Diva» de Norma cantada per la Montserrat Caballé. És el meu petit homenatge a aquests dos monstres de la cançó que aquesta setmana ens han deixat. Mentre escrit, penso obsessivament amb la possible arribada de les pluges.

Dijous. Les pluges ja han arribat. Aquí ha fet poca cosa i ens hem estalviat dels desastres de Mallorca. Pobra gent. Jo ja en vaig tenir prou en la meva joventut de beure a morro aquí a Girona cada dos per tres. I encara que sense morts, aquells aiguats em van portar malsons una colla d’anys. Els reflexos de l’Onyar ja són tardorals, han tornat els ànecs collverds i, i les vores del riu llueixen el groc de les nyàmeres.

Després de dinar vaig a fer una petita migdiada, de les últimes de la temporada, despenjant prèviament el telèfon fix per a evitar les ofertes del migdia, i desconnectant el mòbil, per no sentir el bip-bip del WhatsApp dels bons amics que m’envien les fotos de l’àpat que estan fent.

I dia rere dia ens anem acostant cap a Fires, i quatre dies després fins a Nadal. I pensar que a poc a poc que em passava el temps quan era jove... La Devesa ja es prepara i els gallecs, que es cuiden de les penjarelles de Nadal, de vespres, s’enfilen sigil·losament amb les seves grues fins als balcons, no per deixar joguets com fan els Reis, sinó per lligar-hi els cables que suportaran les lluminàries.