Carles Ginès

mida text -a +a

versión en castellano

TORNAR A COMENÇAR
CARLES GINÈS | 16 d'agost del 2021

Durant el confinament, l'any passat, vaig escriure un diari que no he publicat ni crec que publiqui mai. Vaig acabar-lo el dos de juliol, més que per acabar els temes, perquè vaig acabar la corda. Ara quan el rellegeixo, observo que de llavors fins ara ha passat més d'un any, i que han continuat passant coses sucoses que s'haurien hagut d'explicar. Però he decidit deixar aquest temps en blanc, el dono per perdut, i torno a començar.

La realitat és que durant aquest temps m'han passat moltes coses: s'ha mort gent coneguda, gent apreciada, gent estimada, i he notat la cruel petjada que ens ha deixat aquest animal (que diu la meva mare) als nostres cossos, i als nostres esperits. Jo he canviat. Tot el meu entorn ha canviat. També se'm fa difícil escriure sense sortir a parlar de la punyetera pandèmia i dels seus derivats. Sembla que s'hagi apoderat d'una part del meu cervell i que em reclami constantment un espai allà dins, allà on no hauria de tenir lloc i d'on no vol sortir.

Realment m'és molt difícil viure apartat de tot aquest problema. S'ha de ser negacionista, inconscient o curt de gambals per a viure'n al marge. En diversos moments durant el dia, la mascareta o el desinfectant m'ho recorda. I al carrer, quan veig aquell que fa això o que la penya deixa de fer allò. O a la tele quan veig a l'Argimont que ens renya. Segurament he quedat tocat. Aviam que marededéu serà.

Però hi poso voluntat. Intento sortir al carrer tant com puc, quan el sol m'ho permet, amb barret clar, i miro de distreure'm mirant els comerços tancats o els que canvien de propietari, i uns guiris que només existeixen a la meva imaginació.

Espero amb deliri una pluja que em doni una mica de virior per a encarar l'estiu. Però no apareix per cap costat, i només plou cap a n'inllà. I quan la gropada ve de Rocacorba i s'acosta a la ciutat, no té esma ni per a travessar el «Te». Tenim la ciutat eixarreïda perquè el consistori ha perdut les mànegues, i els parterres només els reguen els gossos. I més que Girona sembla Comala, la ciutat mexicana de Pedro Páramo. I veig que així hauré d'anar passant, esperant que arribi la Mare de Déu d'Agost, que a les set és fosc, i podré tornar a tancar-me a casa, bo i esperant alguna llevantada que durant la tardor ens arregli la sequija i faci revenir l'Onyar.

P. D.: Algú m'ha sentit, perquè, acabat d'escriure l'article i abans de publicar-lo, ha plogut diversos dies, poca quantitat. I els guiris han tornat, com tornen les orenetes cada primavera.

tornar

Comentaris

Afegeix el teu

Joan Martí 26-08-2021	1

Felicitats per l’article Carles. La pandèmia ho ha canviat tot, fins i tot nosaltres també hem canviat. L’excés de consum i l’ambició ens han conduït a un punt de no retorn, els efectes del canvi climàtic seran devastadors i no es faran esperar. Tots en som responsables, malbaratem aliments, generem gran quantitat de deixalles, tot ho comprem plastificat, anem en cotxe, viatgem amb avions, telèfons mòbils,… No és el que jo vaig viure de petit. Bicicleta, lletera, paperines, pantalons apedaçats, jugàvem al carrer, baralles, quatre gallines, compostatge per l’hort, … Tot això ara, és Ciència ficció. Impossible tornar enderrera ! Vivim millor ? Una abraçada CARLES GINÈS respon: Tens tota la raó Joan amb el que expliques. Nosaltres tenim el problema que hem viscut lo altre i podem comparar. Gràcies per seguir-me. Una abraçada.

JORDI 19-08-2021	2

ens cal la pluja, pluja que en sentir la olor dels carrers molls, el degoteig de les teulades, ens faci marxar les cabories, el plaer de sentir les gotes a la cara ens doni ganes de seguir endavant CARLES GINÈS respon: A fe de Déu que si Jordi, però potser haurem d'esperar una mica. Salutacions.

Jordi Crous 18-08-2021	3

Bona tarda Carles, voldria felicitar-te pel teu escrit i donar te ànims per les teves, sempre interesants visions, fotografiques i manoescrites, costarà, peró segur que tornarem a reviure les trobades i dinars amb els vells amics, recordant lo que tots hem viscut i tal com tu dius, volguen tornar a començar , sapiguen que la salut dels nostres, familiars i amics, ès lo més important per compartir i gaudir . Jordi CARLES GINÈS respon: Gràcies, Jordi per les teves animoses paraules. també enyoro les trobades que fèiem i espero tornar-hi aviat. Una abraçada.

Rosa Maria 18-08-2021	4

Molt interessant l'escrit com tots els teus. Espero que ens poguem retrovar aviat fent algun sopar amb els tastavins. CARLES GINÈS respon: Gràcies, Rosa Maria pel teu comentari. També espero retrobar-nos aviat.

josep maria fàbregas 18-08-2021	5

Bon dia Carles, M´agrada mot que escriguis.Sóc un lector teu, amb moltes ganes de llegir-te. No ho deixis creu-me. És un esbarjo per a tu i també per a tots nosaltres. Jo també he canviat i no me n`amago.. Això poc o molt ens ha tocat a tots però hem de mirar de no defallir. Vinga som-hi! Endavant!!!! CARLES GINÈS respon: Gràcies, Josep M. per llegir-me i per animar-me a escriure. Miraré de no defallir com molt bé dius. Esperant retrobar-nos.

Toni Perich. 17-08-2021	6

Ben tornat Carles!!!! Trobava a faltar els teus escrits. Desitjo que gaudeixis lo que resta d'estiu..... i lo següent, que no sabem encara com será i com anirá. Una forta abraçada. CARLES GINÈS respon: Gràcies, Toni pel teu comentari. També et desitjo un bon estiu. Una abraçada.

Cesc 17-08-2021	7

Benvolgut Carles, T’envio abraçada , pels perduts estimats i per tot. M’agrada la paraula virior, fins avui no la coneixia . En breu farem un taller de fotografia a Fontdellops , m’encantaria veuret per aquells indrets . Salut ! CARLES GINÈS respon: Hola Cesc. Moltes gràcies per llegir-me. Lo de Fontdellops no sé si serà possible, però envia documentació. Una abraçada.

Imma Triola 17-08-2021	8

Que bonic Carles! Avui no he fet migdiada... Ha valgut la pena aprofitar el temps llegint el teu escrit! CARLES GINÈS respon: Hola, Imma. Em sap greu que et perdis la migdiada per la meva culpa. Gràcies per llegir-me.

Mª CARME RIBAS MORA 17-08-2021	9

hola Carles se que avui quedaras parat saps que te llegeixo i sempre te ho he dit amb correu, no tinc costum d'escriure on escric ara ho faig perque vegis que si ho llegeixo i en dono fe , tu ve saps que molta gent es adicta al me gusta en canvi jo no en se, prefereixo deixar quatres paraules, bonic com sempre i et dono la rao la pandemia en general ens ha afectat a tots el que digui que no jo el replico uns mes que altres pero la societat ha canviat .Tu dius lo dels parterres??? si nomes fos aixo jo fa quatre anys no trepitjo girona i una mica mes pero m'envien fotos i fa pena de veure no es la Girona que tu anaves feliç amb la camera prenent fotos. i vull acabar perque parlant amb un gironi d'arrel no pararia .una cosa envejo pero amb enveja sana el teu mirador va ser la ilusio meva i d'en Raimon pero no se si ho tenia Homs i no ho tenien clar o sigui que quan dius el temps sempre penso amb el que veus si no me equivoco . la estimada Catedral i el seu rellotge .RECORDS A LA TEVA FAMILIA I PER DESCOMPTAT A LA MARE. Feliicitats per el article. mª carme CARLES GINÈS respon: Hola, Carme. Gràcies per llegir-me. Efectivament del menjador de casa llegeixo l'hora del rellotge de la Catedral. I d'una habitació també. Situació fantàstica. Sí, el pis el vaig comprar a en Joan Homs. Una abraçada.

carles ginès - fotografia i literatura - contacte