CARLES GINÈS | 16 d'agost del 2021
Durant el confinament, l'any passat, vaig escriure un diari que no he publicat ni crec que publiqui mai. Vaig acabar-lo el dos de juliol, més que per acabar els temes, perquè vaig acabar la corda. Ara quan el rellegeixo, observo que de llavors fins ara ha passat més d'un any, i que han continuat passant coses sucoses que s'haurien hagut d'explicar. Però he decidit deixar aquest temps en blanc, el dono per perdut, i torno a començar.
Comentaris | Afegeix el teu |
Joan Martí 26-08-2021 |
1 |
Felicitats per l’article Carles.
|
JORDI 19-08-2021 |
2 |
ens cal la pluja, pluja que en sentir la olor dels carrers molls, el degoteig de les teulades, ens faci marxar les cabories, el plaer de sentir les gotes a la cara ens doni ganes de seguir endavant
|
Jordi Crous 18-08-2021 |
3 |
Bona tarda Carles, voldria felicitar-te pel teu escrit i donar te ànims per les teves, sempre interesants visions, fotografiques i manoescrites, costarà, peró segur que tornarem a reviure les trobades i dinars amb els vells amics, recordant lo que tots hem viscut i tal com tu dius, volguen tornar a començar , sapiguen que la salut dels nostres, familiars i amics, ès lo més important per compartir i gaudir .
|
Rosa Maria 18-08-2021 |
4 |
Molt interessant l'escrit com tots els teus.
|
josep maria fàbregas 18-08-2021 |
5 |
Bon dia Carles,
|
Toni Perich. 17-08-2021 |
6 |
Ben tornat Carles!!!!
|
Cesc 17-08-2021 |
7 |
Benvolgut Carles,
|
Imma Triola 17-08-2021 |
8 |
Que bonic Carles!
|
Mª CARME RIBAS MORA 17-08-2021 |
9 |
hola Carles se que avui quedaras parat saps que te llegeixo i sempre te ho he dit amb correu, no tinc costum d'escriure on escric ara ho faig perque vegis que si ho llegeixo i en dono fe , tu ve saps que molta gent es adicta al me gusta en canvi jo no en se, prefereixo deixar quatres paraules, bonic com sempre i et dono la rao la pandemia en general ens ha afectat a tots el que digui que no jo el replico uns mes que altres pero la societat ha canviat .Tu dius lo dels parterres??? si nomes fos aixo jo fa quatre anys no trepitjo girona i una mica mes pero m'envien fotos i fa pena de veure no es la Girona que tu anaves feliç amb la camera prenent fotos. i vull acabar perque parlant amb un gironi d'arrel no pararia .una cosa envejo pero amb enveja sana el teu mirador va ser la ilusio meva i d'en Raimon pero no se si ho tenia Homs i no ho tenien clar o sigui que quan dius el temps sempre penso amb el que veus si no me equivoco . la estimada Catedral i el seu rellotge .RECORDS A LA TEVA FAMILIA I PER DESCOMPTAT A LA MARE.
|
© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.