mida text -a +a     Facebook   Twitter
versión en castellano
ELS COLORS DE LA TARDOR
CARLES GINÈS | 05 d'octubre del 2021

 ELS COLORS DE LA TARDOR

 
L’estació que més m’agrada és la tardor. Els colors es tornen més amables, el sol més horitzontal deixa d’esclafar-te el cap, l’aire és respirable, i els boscos s’omplen d’olors diferents, penetrants, intrigants. Més tard vindrà el canvi de color de les fulles i la seva caiguda. Un gran moment per als amants de la natura.
 
EL LLENGUATGE DE LES FULLES
 
A Nova Anglaterra, per la tardor, els arbres parlen a través de les fulles. Llavors, surten al bosc «Els amics de les fulles» que saben interpretar-los, i gaudeixen d’una plàcida i acolorida tardor. Vaig tenir la sort de poder-ho comprovar la tardor del 2010, passejant pels boscos de Maine i New Hampshire, i ho explicava en un article que vaig escriure posteriorment. També he comprovat que difícilment les coses es poden repetir, i que has de gaudir d’aquestes emocions en el moment que passen. La persona extraordinària i estimada que em va fer de cicerone durant aquella acolorida setmana, va traspassar aquest estiu. Ja no hi tornaré més.
 
ELS ARBRES DE L’HIPERCOR
 
Ara vindran Fires i més tard Nadal. Tots havíem conviscut durant molts anys amb aquella colla d’arbres, lledoners concretament, tocant a l’Hipercor, a l’aparcament dels taxistes, que els omplien de petites llumenetes abans de festes per a anunciar-nos l’arribada de Nadal. Doncs això s’ha acabat. Ja no ho veureu més. El nostre consistori, amb les seves inclinacions arboricides, partint de la base que els nens ja no juguen a petadores, i ignorant les funcions benèfiques que fan els arbres a la ciutat, els ha capolat. Han passat a millor vida que deia aquell.
 
LA NORMALITAT
 
La plaça ha recobrat el seu aspecte i el seu tarannà. De dies els bars són plens. De nits diuen que també. Ho desconec. No passejo de nits. El personal sol prendre un cafè amb llet amb un croissant o una «panifofa», un entrepà amb una beguda, durant tot el matí, fins que arriben els del vermut i més tard els del dinar. I el dimoni que estossegui. La gent xerra i xerra amb un nerviosisme postpandèmic. Xerren a desdir. A mi la pandèmia m’ha deixat mut i poc comunicatiu. No tinc necessitat de xerrameca i gaudeixo més estant callat. M’ha deixat en una espècie de silenci monacal del qual m’és difícil sortir. Ha tornat la normalitat.
 
Els grups de guiris ja tornen a circular per la plaça darrere el mestretites de torn, que els explica llegendes de Girona, sense oblidar-se de parar sota l’estàtua del general, que per cert està molt content que expliquin les seves aventures bèl·liques a aquesta gent. No he pogut sentir bé si parlen de l’Álvarez de Castro, d’en Palafox o del general «bum bum», perquè sobre això circulen diverses llegendes. Jo quan parlo amb ell, sempre li dic general, per si de cas. Ha tornat la normalitat.
 
Més amunt, ja a l’eixample, la gent torna a ser dintre els magatzems desordenant samarretes, camises i pantalons, mentre a fora el carrer, l’home de la veu gangosa, canta acompanyat de la seva guitarra, la melodia de sempre: «La vida, la vida, hay que vivirla...». Ha tornat la normalitat.
 
Més amunt, cap a Migdia i Emili Grahit, hem recuperat els sorolls fora normes de motos, cotxes i cotxes-discoteca, les infraccions, la velocitat excessiva, els patinets per les voreres, la contaminació en estat pur. Ha tornat la normalitat. 

Comentaris Afegeix el teu
Lluís Cussó
16-10-2021
1

Hola Carles. Amb retard, però finalment he llegit el teu escrit. Un plaer, com sempre. No parlis gaire si no et ve de gust però no deixis d'escriure, si us plau.
Que passis una bona tardor gaudint dels seus colors i amb molt bona salut!

Lluís.

CARLES GINÈS respon:
Gràcies, Lluís, bon seguidor dels meus escrits. També et desitjo una acolorida tardor amb molta salut. Una abraçada.

Toni Perich.
14-10-2021
2

Carles: Ha sigut, es i será sempre un plaer llegir els teus articles. En poques ratlles, descrius moltes coses quotidianes que ens recorden etapes i records viscuts.
Moltes gràcies per compartir els teus pensaments.
Una forta abraçada.

CARLES GINÈS respon:
Gràcies a tu Toni per seguir-me tan efusivament. Salut amb una abraçada.

Francis
07-10-2021
3

Estupenda descripción. Buen trabajo

CARLES GINÈS respon:
Muchas gracias Francis. Contento de que me leas. Un abrazo.

Miquel
06-10-2021
4

Com sempre m'ha agradat i em quedo amb la teva ultima frase.

CARLES GINÈS respon:
Gràcies, Miquel, fidel seguidor dels meus articles. Una abraçada.


CARLES GINÈS respon:

Alfredo Puig Torres
06-10-2021
5

Gràcies Carles, ja trobava a faltar els teus escrits, amb ells es m'obren els records.
Una abraçada.

Alfred Puig

CARLES GINÈS respon:
Gràcies, Alfred mer ser un assidu lector. Salutacions.


Escriu el teu comentari

El teu comentari quedarà publicat en breu. Si considerem que que no és oportú, ens reservem el dret d'eliminar-lo.


carles ginès - fotografia i literatura - contacte

© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.