mida text -a +a     Facebook   Twitter
versión en castellano
ORENETES SOBRE EL RIU
CARLES GINÈS | 31 de maig de 2022 | 12 comentaris
  Han tornat les orenetes. Han tornat un any més. Primer les cuablanques, llavors les vulgars, més tard els falciots. Enguany falten els roquerols, o almenys no els he vist. Planegen per sobre l’aigua incansablement caçant mosques i mosquits. Elles han tornat i a mi m’han trobat aquí, un any més, com les campanes de la catedral que sonen sense entorpir-los la feina. Fa molts anys que això va així, i quan jo no hi sigui continuaran venint cada any, com quan jo era petit, que cada primavera arribaven al celobert de casa, i feien el niu sobre les biguetes de ferro que aguantaven un dipòsit de zenc que havia servit per a emmagatzemar aigua en temps de restriccions....

MISCEL·LÀNIA
CARLES GINÈS | 07 de desembre de 2021 | 4 comentaris
  La Devesa Un lloc on els diferents ajuntaments, fa anys i panys, discuteixen els usos que li han de donar. Quan passejo per sota els arbres gegantins, a la tardor, ho tinc clar: no s’hi ha de fer res. Deixar que caiguin les fulles quan n’és temps, i més tard recollir-les. Tampoc de seguida, com fan en el Passeig Central, ja que llavors no podem gaudir de la gran catifa daurada que es crea. Crec que la nostra Devesa és més bonica quan les fulles ja han caigut, ja que els arbres són molt alts, i és difícil veure el cobricel daurat sense agafar torticoli. Personalment, m’agraden més els passejos laterals, menys humanitzats.   Un món...

ELS COLORS DE LA TARDOR
CARLES GINÈS | 05 d'octubre de 2021 | 5 comentaris
 ELS COLORS DE LA TARDOR   L’estació que més m’agrada és la tardor. Els colors es tornen més amables, el sol més horitzontal deixa d’esclafar-te el cap, l’aire és respirable, i els boscos s’omplen d’olors diferents, penetrants, intrigants. Més tard vindrà el canvi de color de les fulles i la seva caiguda. Un gran moment per als amants de la natura.   EL LLENGUATGE DE LES FULLES   A Nova Anglaterra, per la tardor, els arbres parlen a través de les fulles. Llavors, surten al bosc «Els amics de les fulles» que saben interpretar-los, i gaudeixen d’una plàcida i acolorida tardor. Vaig tenir la...

TORNAR A COMENÇAR
CARLES GINÈS | 16 d'agost de 2021 | 9 comentaris
Durant el confinament, l'any passat, vaig escriure un diari que no he publicat ni crec que publiqui mai. Vaig acabar-lo el dos de juliol, més que per acabar els temes, perquè vaig acabar la corda. Ara quan el rellegeixo, observo que de llavors fins ara ha passat més d'un any, i que han continuat passant coses sucoses que s'haurien hagut d'explicar. Però he decidit deixar aquest temps en blanc, el dono per perdut, i torno a començar.   La realitat és que durant aquest temps m'han passat moltes coses: s'ha mort gent coneguda, gent apreciada, gent estimada, i he notat la cruel petjada que ens ha deixat aquest animal (que diu la meva mare) als nostres cossos, i als nostres esperits. Jo he...

RETORN AL PASSAT
CARLES GINÈS | 01 de juny de 2021 | 10 comentaris
Torno a agafar una ploma després de molts anys de no fer-ho. He pensat que, encara que més tard hagi de teclejar l’escrit a l’ordinador, serà bo per dos motius: perquè així poso a punt la meva col·lecció de plomes antigues, i perquè a la vegada refaig la meva cal·ligrafia, que no era pas dolenta del tot, però que després de tants anys d’ordinador ha quedat enrere, i per poc que em descuidi, no sabré fer ni la rúbrica. Tampoc haig de firmar lletres de canvi, ja que no es porten. Encara que les lletres que firmava no les havia de pagar jo, eren la meva creu. A fi de mes venia el pare amb un gruix de lletres que feia més...


carles ginès - fotografia i literatura - contacte

© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.