mida text -a +a     Facebook   Twitter
versión en castellano
PA AMB TOMATA O ESCUDELLA
CARLES GINÈS | 27 d'octubre de 2016 | 1 comentari
El diari diu que el «pellofa» d’en Trump va tenir més audiència en el seu debat contra la Clinton que no en va tenir l’arribada de l’home a la Lluna en directe el 20 de juliol de 1969. Per a mi va ser un gran dia, millor que el del discurs del futurible ros tenyit. Aquell dia me’n vaig anar a dormir a les tantes. També llegeixo que el president espanyol continua més quiet que l’apòstol i que els socialistes han perdut l’esma. Fins aquí cap novetat. Continuo passant pàgines de la «manguardia» que deia aquell i vaig cap al suplement «Viure» que d’això es tracta. I amb un ull al diari i l’altre a les...

SOTA EL FAR
CARLES GINÈS | 10 d'octubre de 2016 | 1 comentari
Plou a Girona i el groc de les nyàmeres de l’Onyar sembla que es fa més fort mentre escric aquestes ratlles. Bon dia per a escriure. Diumenge passat vaig pujar a Sant Martí Sacalm, sota el Far. Feia molts anys que no hi pujava, quasi des de les meves primeres incursions en el món de la micologia, d’això deu fer més de 30 anys. I un altre cop que vam pujar a casa un meu cunyat per menjar caragols a la brutesca. Hi vaig anar amb en Pep, el «buticari», company de sortides gastronòmiques amb glamur. Era la festa major de Sant Martí i en Quim Xena, el cantautor que exerceix d’eremita per allà aquells cims ens havia convidat. Des d’Amer,...

SOBREVIURE A L'AGOST
CARLES GINÈS | 14 de setembre de 2016 | No hi ha comentaris
Durant el mes d’agost intento sobreviure a la ciutat, que ja és difícil. Teòricament Girona queda tranquil·la i mig buida dels seus estadants habituals, cosa que faria presumir que la tranquil·litat s’hauria d’imposar, però és clar, llavors arriben cada dia els autocars, vehicles i trens que porten els turistes que vénen a veure la ciutat tres vegades immortal i altres tantes famosa. El Barri Antic hi ha vegades que queda a petar, i si fa mal temps a marina, encara més, que diria el nostre president. L’altre problema greu és que bona part del mes els comerços on normalment compro, entren en vacances. Llavors ja l’hem fotuda. Avui...

TORNAR ALS ORÍGENS
CARLES GINÈS | 30 d'agost de 2016 | No hi ha comentaris
El temps passa inexorablement. El pèndol del rellotge que mou el món no s’atura mai. Ningú hi ha de donar corda, no cal. Està dotat d’aquella propietat que els homes fa milers d’any que busquen i no han trobat: el moviment continu. I a cops de pèndol a mi també m’han passat els anys. Vaig arribar al poble fa trenta-cinc anys, mitja vida, a un poble de 940 habitants que no tenia res a veure amb el que ara és en cap sentit. Vaig entrar en contacte amb el món rural desconegut per a mi, la gent em va acceptar, i vaig fer-hi una bona colla d’amics. I vaig anar aixecant a base d’esforços, rajol a rajol, una casa on veníem a passar els...

LES MEVES CONVERSES AMB EL GENERAL
CARLES GINÈS | 14 de juliol de 2016 | 5 comentaris
Parlo del general de la plaça. De la meva plaça. És allà des del 1894. Jo de fa 13 anys. Però ens entenem bé i coincidim en bastants coses. No li he comentat mai que alguns diuen que no és l’Álvarez de Castro sinó el general Palafox. Només faltaria que una fotesa sense importància engegués a dida la nostra arrelada amistat. Parlem de quasi tot, però evitem parlar de política per si de cas. Li vaig explicar un dia que, encara que jo sigui un nouvingut, coneixia la seva plaça de feia bastants anys. No vaig néixer al Barri Vell, sinó al carrer de Juli Garreta (el gran compositor), més al sud de la ciutat i a...


carles ginès - fotografia i literatura - contacte

© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.