El temps passa inexorablement. El pèndol del rellotge que mou el món no s’atura mai. Ningú hi ha de donar corda, no cal. Està dotat d’aquella propietat que els homes fa milers d’any que busquen i no han trobat: el moviment continu. I a cops de pèndol a mi també m’han passat els anys. Vaig arribar al poble fa trenta-cinc anys, mitja vida, a un poble de 940 habitants que no tenia res a veure amb el que ara és en cap sentit. Vaig entrar en contacte amb el món rural desconegut per a mi, la gent em va acceptar, i vaig fer-hi una bona colla d’amics. I vaig anar aixecant a base d’esforços, rajol a rajol, una casa on veníem a passar els...

Parlo del general de la plaça. De la meva plaça. És allà des del 1894. Jo de fa 13 anys. Però ens entenem bé i coincidim en bastants coses. No li he comentat mai que alguns diuen que no és l’Álvarez de Castro sinó el general Palafox. Només faltaria que una fotesa sense importància engegués a dida la nostra arrelada amistat. Parlem de quasi tot, però evitem parlar de política per si de cas. Li vaig explicar un dia que, encara que jo sigui un nouvingut, coneixia la seva plaça de feia bastants anys. No vaig néixer al Barri Vell, sinó al carrer de Juli Garreta (el gran compositor), més al sud de la ciutat i a...

Tot i ser un castellanisme, el diccionari Català-Valencià-Balear recull “recader” amb la definició de “qui es dedica a portar encàrrecs d’un lloc a un altre”. Transportar una mercaderia ara és el més normal i fàcil, però fa uns anys això era molt diferent. Entre els anys 1920-30 a Girona hi havia diferents transportistes amb camions grans, que ara serien petits, és clar, que feien diferents serveis per la província i també de Girona a Barcelona, per a paqueteria gran; i també altres transportistes importants que operaven entre les principals ciutats de la nostra geografia. Però també hi havia uns...

La Renfe dels meus amors. Cada cop que haig d'agafar un tren toco fusta, ferro i tot el que tinc a mà i a vegades encara no en faig prou. I això que l'agafo poc. Imagineu-vos les històries que poden explicar els assidus. Fa uns mesos em van convidar a una estrena d'un musical a Barcelona. L'obra començava a les nou del vespre i tot estava molt coordinat. Sobre el paper la perfecció. Jo arribava amb l'AVE de dos quarts menys cinc de vuit a Sans, em venien a buscar, un petit piscolabis i a les nou al teatre Goya. Dalt el tren tot va anar bé fins que vam ser a l'alçada de Montcada, on tot de cop el convoi va anar afluixant velocitat fins que va quedar parat en sec. Malament vaig pensar:...

    Escric com puc en un dia qualsevol d’aquest estiu calorós, d’aquest juliol insuportable. Sota l’ombra d’aquest arbre mil·lenari, intento caçar al vol alguna idea de les poques que em queden després de tants dies de no viure ni de dia ni de nit. Segons diuen, aquest arbre és un fòssil vivent procedent de la Xina, no agafa cap malaltia, no sent tant la calor com els altres arbres, i a més, entre les moltes propietats curatives que té per als que hi creuen, és vasodilatador perifèric i cerebral. Crec que haurà sigut un encert escriure aquí sota. Definitivament aquests estius tòrrids no estan fets per a mi. Em...