mida text -a +a     Facebook   Twitter
versión en castellano
DARRERE EL TRENCALÒS
Carles Ginès | 06 de febrer de 2015 | 5 comentaris
El trencalòs, Gypeus barbatus, o quebrantahuesos en castellà, és un carronyaire tan interessant com escàs. Aquest animal s'empassa ossos d'una mida desmesurada, i els seus potentíssims sucs gàstrics els desfan a dintre l'estómac, aprofitant el moll de l'os com a aliment. Els ossos molt grans que no es pot empassar, els agafa i els puja a una altura considerable, des d'on els deixa caure sobre roques cantelludes a fi que es trenquin per a poder-los menjar. Els adults tenen un color d'argila daurada com a conseqüència, sembla, de banyar-se en basses ferruginoses, que només ells coneixen. El primer que vaig veure de lluny va ser a Boumort, fa molts anys, en una...

L'ILLA DESERTA
Carles Ginès | 07 de novembre de 2014 | 5 comentaris
Algun cop et deuen haver fet la vella pregunta: ¿Què t'enduries a una illa deserta? Entre les moltes respostes que he sentit hi ha la d'un llibre. Doncs jo no. Sobre la marxa he decidit que m'enduria pa, oli d'oliva, vi i unes llonganisses. Són uns productes, alguns quotidians i els altres no, que trobaria a faltar. Ja sé que alguns no són els més saludables. Faltaria la mongeta tendra, les tomates, els enciams, els llegums, etc., etc. Ho sé, però avui no us parlaré pas dels productes de l'horta, i em dedicaré a analitzar els que us he anunciat primer. Pel que fa al pa, avui dia te'n veus un bull per a trobar-ne de bo. I això que no serà perquè...

PER SIERRA DE SAN PEDRO
Carles Ginès | 10 de setembre de 2014 | 5 comentaris
Tarda calorosa la que fa avui a Herreruela, província de Càceres, a un cop de pedra de la frontera amb Portugal. Aquí és freqüent trobar gent que parli portuguès. També es nota en algun plat de cuina que es fa a la zona. Aquesta tarda els companys han anat a Los Barruecos, a Malpartida de Càceres, per fotografiar la posta de sol amb els nius de cigonyes que coronen les immenses roques. Jo he preferit quedar-me a la casa rural per fer una becaina, per llegir, i per començar aquest article. Fa un parell de dies que sóc aquí, acostumo a venir cada any, ja us ho he explicat algun altre cop. He arribat aquí després de passar per la Manxa i comprovar la...

LES CANTONADES
Carles Ginès | 02 de maig de 2014 | 4 comentaris
Ara sembla que hi haurà una llei que ens protegirà a partir de segons quines hores respecte a les trucades dels lloros que ens volen vendre determinades coses. Però crec que els migdies no queden coberts; o sigui que mentre fas el dinar, dines, o fas la becaina, podrà trucar qui vulgui. L'altre dia un meu germà em va dir que quan és a casa a aquestes hores, el primer que fa és despenjar el telèfon fix, i el torna a penjar quan marxa després de dinar. Això, en principi, sembla que arregla el problema, però tampoc. Resulta que jo tinc un número al qual no sé qui ―perquè no despenjo mai― truca des de fa més de mig any a les ...

GIRONA AIMADA
Carles Ginès | 11 de febrer de 2014 | 6 comentaris
— Últimament he vist que els guies turístics, els que porten un paraigua tancat que assenyala cap al cel, han ampliat el recorregut quan els ensenyen la nostra ciutat. En acabar el circuit habitual, tornen pel pont de l'Eiffel fins a Santa Clara, es paren davant la confiteria Castelló i els expliquen que el xuixo va néixer a Girona. Llavors, sense comprar-ne cap, els fan girar 180º, i davant el Rocambolesc, els expliquen que aquesta gelateria pertany als germans Roca, el restaurant número u del món. I llavors, també sense fer cap despesa, marxen cap a la plaça en direcció als autocars. — No sé quants de vosaltres heu llegit la Divina Comèdia de ...


carles ginès - fotografia i literatura - contacte

© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.