Des de la finestra veig el riu o el poc que en queda, cada cop més depauperat per la poca aigua que ens dóna la Confederació a través de la Séquia Monar que se suma a la quota del riu Ter, no fos que se’ns n’anés la comporta i ens en donessin més del compte. La major part d’aquell cabal ha d’anar a la gran capital que no en fa mai prou. Ara el meu riu està ple de sorra i de troncs, el resultat de les grans riuades de tardor i hivern, i pressuposo que el consistori té pocs diners per a netejar i tornar a drenar. El riu pobreja, una mica com tot en aquest país petit i cada cop més escanyat. Però jo passo bones estones observant els...

Sembla que vingui de lent o d’alentir. No vaig pas observar en aquesta comarca portuguesa que confronta amb Extremadura que els seus habitants anessin més a poc a poc que els d’Olot o de Ripoll. Fa uns quants anys que vaig a Càceres i a Badajoz, i que em deixo caure per la Sierra de San Pedro per fotografiar rapinyaires i carronyaires. Tot i que aquest lloc es troba a uns 15 km del país veí, no havia trobat mai el moment d’entrar-hi. I enguany vaig creure interessant fer un viatge per aquesta zona. Pel camí vaig dinar a Las Pedroñeras, el poble dels alls de la província de Conca, amb el gran Manolo de la Osa, a la taverna que té per als dies de cada dia, al costat...

El trencalòs, Gypeus barbatus, o quebrantahuesos en castellà, és un carronyaire tan interessant com escàs. Aquest animal s'empassa ossos d'una mida desmesurada, i els seus potentíssims sucs gàstrics els desfan a dintre l'estómac, aprofitant el moll de l'os com a aliment. Els ossos molt grans que no es pot empassar, els agafa i els puja a una altura considerable, des d'on els deixa caure sobre roques cantelludes a fi que es trenquin per a poder-los menjar. Els adults tenen un color d'argila daurada com a conseqüència, sembla, de banyar-se en basses ferruginoses, que només ells coneixen. El primer que vaig veure de lluny va ser a Boumort, fa molts anys, en una...

Algun cop et deuen haver fet la vella pregunta: ¿Què t'enduries a una illa deserta? Entre les moltes respostes que he sentit hi ha la d'un llibre. Doncs jo no. Sobre la marxa he decidit que m'enduria pa, oli d'oliva, vi i unes llonganisses. Són uns productes, alguns quotidians i els altres no, que trobaria a faltar. Ja sé que alguns no són els més saludables. Faltaria la mongeta tendra, les tomates, els enciams, els llegums, etc., etc. Ho sé, però avui no us parlaré pas dels productes de l'horta, i em dedicaré a analitzar els que us he anunciat primer. Pel que fa al pa, avui dia te'n veus un bull per a trobar-ne de bo. I això que no serà perquè...

Tarda calorosa la que fa avui a Herreruela, província de Càceres, a un cop de pedra de la frontera amb Portugal. Aquí és freqüent trobar gent que parli portuguès. També es nota en algun plat de cuina que es fa a la zona. Aquesta tarda els companys han anat a Los Barruecos, a Malpartida de Càceres, per fotografiar la posta de sol amb els nius de cigonyes que coronen les immenses roques. Jo he preferit quedar-me a la casa rural per fer una becaina, per llegir, i per començar aquest article. Fa un parell de dies que sóc aquí, acostumo a venir cada any, ja us ho he explicat algun altre cop. He arribat aquí després de passar per la Manxa i comprovar la...