Avui dissabte he repassat el diari molt tard, cap a les cinc de la tarda. I he llegit una notícia que deia: «La Llibreteria tanca avui». Aquesta llibreria està situada davant del Parc de les Casernes, en ple cor de l’eixample de Girona. No vull fer pas aquí una glossa d’aquesta empresa i dels seus propietaris, ja que fa poc que els conec, i, a més, en el mateix diari ja ho fan amb criteri en Lluís Muntada, l’Eva Vàzquez i el bon amic Josep M. Fonalleras.

A la tardor del 2008 jo vaig aterrar per diverses circumstàncies en aquesta zona, i vaig venir a viure al mateix edifici on en Felip i la Laura havien obert el negoci un any abans. Vaig començar-hi a comprar algun llibre, primer impressionat per l’amplitud del local, la decoració i l’ordre que hi imperava; més tard, per l’eficiència i l’atenció d’en Felip i el convenciment de la labor que feien en aquesta zona extrema de Girona. El desembre passat ens vàrem conèixer millor a partir de la sortida al mercat del meu llibre El que es menjava a casa, del qual m’han venut nombrosos exemplars. Parlant amb ell un dia dels èxits de vendes, em va dir: «Per vendre un llibre n’has d’estar convençut i l’has d’oferir.» Un professional.

Avui a les sis de la tarda he anat a acomiadar-me d’en Felip. Hem xerrat una estona i m’ha explicat el perquè de l’obligat tancament de la seva empresa. Li he dit que aquesta part de Girona, a partir d’ara, quedarà òrfena en aquest aspecte i que li desitjava el millor pel seu futur, que s’ho mereixia. He sortit d’allà amb el cap cot i convençut que, a partir d’ara, tots els veïns del barri tindrem l’oportunitat de ser una mica més incultes.