Fa temps que volia escriure alguna cosa sobre aquest restaurant que freqüento sovint. Deu ser per a donar raó a la dita que els de casa sempre són els més mal tractats, el que ha fet que demorés en excés parlar d'aquest interessant lloc.

Vaig conèixer en Sergi Ballús i en Víctor Linde fa quatre anys, quan acabaven d'obrir aquest petit lloc. Us haig de reconèixer que amb l'Esperança, la meva companya, hi vàrem entrar perquè ens feia gràcia dinar a la taula que tenen instal·lada a l'aparador. Havia estat la part de darrere de la botiga del seu pare i bon amic de la nostra família, en Tonet Oliver, de Can Reixach. La façana principal donava a la Rambla, la gran botiga de robes que va vestir mig Girona durant dècades. I pel que es veu, estar exposat un parell d'hores en aquell aparador, em va crear una addicció que no he pogut superar.

Des del primer dia vaig quedar captivat per la simpatia a taula i la serietat a la cuina, i ara, passats quatre anys, crec que tinc prou coneixement per a parlar amb certa credibilitat del lloc. El fet que comencessin com a llogaters del negoci i ara ja sigui seu, avala el que us dic.

Ens trobem, sempre segons la meva modesta opinió, és clar, davant del restaurant amb més bona relació qualitat-preu (atenció!) de Girona. Han aconseguit obrir-se pas enmig d'una zona farcida de restaurants turístics, i treballar, en aquest moment de crisi aguda, amb clientela fixa. Un veritable èxit.

El restaurant, modern però acollidor, només té vuit taules de vidre gruixut de colors llampants, parets de color gris, petits quadres de cotxes antics, una mini biblioteca i una cortina de taps a l'aparador. Ah, la cosa principal: un gran armari frigorífic amb porta de vidre on en Víctor guarda els seus preuats vins. En Sergi no repeteix quasi mai cap plat: és com una espècie d'Arguiñano però seriós, i no explica acudits pesats. Fa una cuina molt personalitzada, acabada sempre al moment, i aconsegueix el miracle que arribi tot a taula en les condicions òptimes. Encerta molt bé el punt de cocció del peix, el seu tàrtar de vedella té fama a la ciutat, fa un bistec rus (dit hamburguesa) com el que devien menjar els tsars, i a l'hivern treballa molt bé la caça, llàstima que en faci poc sovint.

També, a voltes, introdueix en els plats uns tocs de cuina oriental ben mesurada. El restaurant on treballava abans havia aconseguit una estrella, i se li nota una comoditat a la cuina que fa que la feina no l'afogui mai, i això és important. Existeix una coordinació perfecta cuina-taula, i quan el restaurant és ple, en Sergi i la Rose Marie van com una baboia a la cuina, mentre en Víctor i en Jayro volen baix entre les taules. Però ja els sembla bé, és la seva tasca i la fan a gust. Quatre persones donant bon servei a tot el menjador. Un mig miracle.

Tot i que la cuina està oberta al menjador, destacaria la tranquil·litat i el silenci que impera entre ells, sense crits ni escarafalls. Allà no sentireu mai: “Marchando el segundo para la cuatro. Oído”, ni “Els postres per a la cinc que té pressa. Voy.” S'entenen en veu baixa o amb un llenguatge de signes, no ho sé, però les úniques veus que sobresurten són les dels clients contents, que és com ha de ser, però no sempre és. També heu de saber que admeten la crítica constructiva, cosa poc freqüent en un sector a voltes una mica deïficat.
 
Per a diari i al migdia, tenen un menú de 18 €, compost per una tapa, tres primers, tres segons i tres postres, a escollir. El menú inclou també una copa de vi, servida a gust del consumidor amb el consell d'en Víctor, aigua, pa i l'impost inclòs. Aquest menú es canvia cada setmana i en Sergi difícilment el repeteix. Demaneu consell a en Víctor per al vi, en sap molt, i les seves solucions no són fatigoses per a la butxaca. Si necessiteu una altra copa, demaneu-la amb la tranquil·litat que no us canaran.

El cafè és molt correcte, i si disposeu de temps, demaneu que en Víctor us prepari un gin-tònic. Hi té la mà trencada. Doneu-li la confiança i ell pensarà per vosaltres. Amb tònica Fentimans o Fever Tree normalment, us la farà de Ten, Gvin, Bulldog, City of London, Bombay, Hendricks, Broker's, Hayman's, Citadelle, etc.

I ara em podeu preguntar: ¿on són els defectes d'aquest lloc? Els pocs que tenen o tenien ja els hem anat comentant al llarg d'aquest anys. Ja us he dit que saben escoltar. L'Occi, un restaurant de futur instal·lat en el present. Us el recomano vivament, però reserveu taula abans.