mida text -a +a     Facebook   Twitter
versión en castellano
Popets. Amb ceba o amb tomata?
Carles Ginès | 12 d'agost del 2012

Els he provat moltes vegades de les dues maneres. En el meu llibre El que es menjava casa surten amb ceba, si bé la recepta també fa referència al fet que la baba Carme me'ls feia amb tomata, i que algun germà meu opinava que eren més bons així. Els preus d'aquest cefalòpode em fan anar sempre de corcoll i no sé mai quan n'és temps. Ara que el peix puja en general, doncs ara van bé de preu, amb l'avantatge que, com que a la plaça no hi ha ningú, te'ls poden netejar a consciència, treure'ls els ulls, i fins i tot fer-los la manicura.

Avui els he tornat a fer amb tomata i, després d'una llarga reflexió, he arribat a les següents conclusions: a l'estiu entrat, quan la tomata ja és bona i no acideja, estaria bé fer-los amb tomata i la picada d'all i julivert, perquè sempre mantenim el criteri, encara ferm, que s'han de cuinar productes de temporada. Els d'avui han estat excel·lents, si bé és veritat que, fets d'aquesta manera, seria millor menjar-los al migdia, per la consistència del plat i perquè l'all té memòria.

Amb ceba els podreu fer tot l'any, perquè les cebes no entren tant dins el concepte temporada, i de cebes bones jo ja no en trobo. Ja no n'hi ha ni a Vila-sacra ni a Vilanant ni a Vilatornant, i totes piquen de concurs, senyal inequívoc que el pagès quan les va plantar renegava pels descosits. Si la dita dels vells és certa, us ben asseguro que avui dia es renega més que mai. Els popets fets amb ceba són molt suaus, poc agressius per la dolçor que la ceba, si està molt caramel·litzada, els confereix. Si el popet és petit, aquest plat el podreu menjar per sopar sense cap problema. Penso que en aquest cas podrien anar perfectament de primer plat, però en el cas de fer-los amb tomata, haurien d'anar de segon.

El vi amb què els haureu d'acompanyar podria ser un blanc en el cas de fer-los amb ceba, un bon garnatxa blanc de d'Empordà us hi podria anar bé, i en el cas que els feu amb tomata, un rosat, o fins i tot els podríeu maridar amb un negre lleuger refrescat un xic.


Comentaris Afegeix el teu
Dani
24-08-2012
1

Sempre els havia provat a la planxa amb all i julivert, provarem amb ceba, amb tomata tinc dubtes...
Ara comença l'epoca de sípies i calamars, a finals d'agost/setembre es bona epoca, i al desembre/febrer un altre bona epoca, per treure'ls de talla s'entèn, de petits s'en treuen tot l'any per desgracia...
L'epoca dels popets la desconec.


Joan Morales
14-08-2012
2

Hola Carles,

A mi la tomata a la cuina sempre em fa molt respecte. Josep Pla va deixar moltes sentències i entre elles alguna de gastronòmica. No és que combregui amb totes elles, però el seu parer respecte a la tomata i el mal que arribat a fer la cuina dels nostres voltants i a la italiana en especial em semble molt encertat. Quants arrossos, fideuàs, freicandós he vist morir sota la dictadura tomate.

Al seu temps, ara ben etrat l'estiu unes tomates dolcetes i cuinades per sàvies mans com les teves segur que han d'enaltir un popets acabats de pescar a nivells sublims.

En resum, jo popets amb ceba, però si un cuiner amic i savi em proposa uns popets amb tomata m'hi avindré devotament. Si no conec el cuiner, ni pensar-hi.

Una abraçada.

Joan Morales.

PD.- Sí Carles es renega molt! Però amb els temps que corren, què ens queda si no renegar...


Ramon
12-08-2012
3

Tot un gourmet i un artista.
Jo m'apunto amb ceba.


Miquel Baitg
12-08-2012
4

Carles, jo recordo un vell pescador alla per finals dels 70 que sempre hem deia:Noi vols venir a pescar els primers calamars de la temporada?.... i si no recordo malament aixo m'ho deia a primers de setembre....
Estaria disposat a fer kilometres per menjar.ne un bon plat
Una forta abracada

Toni Delgado Fernández
12-08-2012
5

M´encanten els popets amb ceba tant de primer com de segon, prenc nota Carles. Merçi

Josep Bataller Vila
12-08-2012
6

Home, Carles, amb això no hi tinc cap dubte. Avui amb tomàquet. Diumenge que ve, amb ceba.


Escriu el teu comentari

El teu comentari quedarà publicat en breu. Si considerem que que no és oportú, ens reservem el dret d'eliminar-lo.


carles ginès - fotografia i literatura - contacte

© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.