Tots deveu recordar la paràbola del fill pròdig de l'Evangeli de Lluc. Resulta que quan retorna a casa, després de fer el cràpula voltant la seca, la meca i la vall d'Andorra molt de temps, el pare fa matar el vedell gras. Bé, doncs, a Olot, el bon amic Pep ha mort el bou gros i ha congregat una colla d'amics, que desconec si són pròdigs o no, a la festa. I vatua que s'ha embolicat amb en Tomàs del restaurant la Canal i ja ens tens a tots al voltant de la taula a veure-les venir.

Aquest bou porta molta història. De nom Marcelino i una edat de 52 mesos, va tenir una bona vida. Va acabar pasturant pels voltants de la Canya, bona menja, i excepte fregues com els seus companys de Kobe, va tenir de tot. Però el seu final ha sigut dolent, i quan pesava 1,200 kg, en Pep, amb molt sentiment, el va portar a l'escorxador. El pes en canal va resultar de 678 kg, es va deixar madurar 20 dies en canal i sis setmanes de repòs un cop esquarterat, i envasat al buit. Les mitjanes maduren en fred sec des del dia 6 de maig. La Carnisseria Planagumà s'ha cuidat d'esquarterar-lo i l'amic Jordi Vilarrassa ha fet fuets, llonganisses i xoriços. Els restaurants l'Hostalet i la Quinta Justa serviran aquest bou els dies vinents.

I a la Canal van anar a parar els filets que avui ens hem menjat. Uns filets gegantins d'uns 6,5 kg cada un. A la taula érem 9 persones. Gent triada, assenyada i bons gurmets. Gent que fan quedar bé.

El menú ha consistit en:
-Tàrtar de bou. Textura, gust delicat i ben preparat.
-Raviolis de bou. Plat suau i saborós.
-Filet de bou a la mostassa.  Carn excel·lent, ben cuita al forn, amb l'inconvenient d'una mostassa afegida que m'ha espatllat el plat. Això de la mostassa ja em feia por. Jo la solc reservar per a altres moments menys importants.
-I les postres de l'Eva, genials, suaus i gustoses. “Capirotes”, en castellà, i en català cucurutxes o cucurelles, que són els barrets en forma de con que porten les vestes per Setmana Santa. A la Canal tenen clar el producte, però no el nom. Hi correspondria “cucurutxes”, però com que a Olot dels reigs en diuen monjoles, jo veuria més adequat el de “cucurelles”, i així els ho suggereixo.

Els vins per l'agermanament,el verdejo ecològic de Finca de Caraballas i un màgnum de Rioja, Azpilicueta 2009, que estava prou bé. I al final, la ratafia Russet amb gel, element indispensable per a acabar un bon àpat a la Garrotxa.

Gràcies Pep. Les teves idees sempre ens comporten moments feliços. Realment el que no passa a Olot no passa enlloc.