Havíem d'inaugurar el curs 2014-2015 amb el tradicional sopar del picadillo. Enguany era l'any XXXI. Poca broma. Amb bon criteri els organitzadors van triar el restaurant Ca L'Enric de Bianya. Una garantia.

L'àpat el vam fer al local Clardelluna, per raó d'espai. Semblava mig casament.  Com que ja sabeu que els Tastavins són gent responsable, van arribar amb l'autobús que contracten sempre en aquestes circumstàncies que, teòricament, els dóna més seguretat. Quan vam arribar de Girona amb el Pep, ens va rebre en Jordi Juncà que ens va anticipar el que havia preparat. També vam saludar la Isabel, i en acabar el sopar ens va acompanyar a la taula en Joan. El trio al complet. Com que vam arribar aviat, vam esperar la gent amb un Gran Codorniu Chardonnay Reserva, amb uns entreteniments de coca i fuet.

Asseguts en la gran taula, els aproximadament 40 socis, vam començar el llarg sopar que ens acostaria fins al preuat picadillo.

Els snacks
Canapè de formatge de Farró, cullereta d'aigua de fesols de Santa Pau i tòfona de tardor, i «llagurt» de pollastre rostit amb panses i pinyons. Tot acompanyat pel Gran Codorniu Chardonnay Reserva (DO Cava). Destacaria el «llagurt» de pollastre pel seu sabor potent i saborós.

Ou poché amb parmentier i tòfona
Un gran plat que no té res de nou però sempre és agraït. Cal ressaltar la utilització del Tuber uncinatum (que ells anomenen tòfona de tardor), desconeguda per molta gent i amb olor i gust entre la d'estiu, Tuber aestivum i la d'hivern, Tuber melanosporum. Personalment vaig apreciar el detall. Jo ja n'havia menjat de la mà de l'amic micòleg i gran cuiner Fernando Rodríguez.

Calamar de bosc farcit de botifarra de perol, fesols de Santa Pau, trompetes i ceba
Nom llarg i complicat per a un plat amb una presentació en principi poc suggerent, però de gust potent i farcit suau, homenatge d'en Jordi a la seva mare.
El vi per a aquests dos plats va ser el Viña Tondonia Blanc Reserva 1999 (DOQ Rioja). Un vi que no necessita presentació i considerat un dels grans blancs d'Espanya. Agermanava perfectament amb el plat de tòfona. Un encert.

Picadillo de toro
I va arribar el picadillo presentat de forma circular per haver sofert un emmotllament previ, cobert per una gelatina de color morat emulant un capote i amb unes taques de pebrot vermell al plat. Aquest plat ens va eixonar a la penya que esperava el picadillo amb cassola i en quantitat, a la manera tradicional. Es va fer el silenci. Jo crec que va ser una estocada del cuiner, mai millor dit, a la concurrència. I quan ja quasi s'estenia el pànic, el tema va quedar resolt en aparèixer diverses plates amb gran quantitat de picadillo a l'antiga usança.
El vi que va correspondre a aquest plat també era una garantia. Alion 2006 (DO Ribera de Duero). Bona tria.

Cua de bou al vi negre merlot d'Abadal
Amb aquest plat, tan bo com inesperat, es va donar per finalitzat l'àpat abans de postres.
El vi acompanyant, Abadal 5 Merlot Reserva 2010 (DO Pla de Bages). Un bon Merlot tret amb la saviesa i honestedat pel celler. L'únic problema, a parer meu, és que darrere l'Alion quedava una mica desvirtuat.

Per postres, Tortell i ratafia, que no poden faltar mai en les sobretaules olotines.