mida text -a +a     Facebook   Twitter
versión en castellano
ELS TUSSOLS
Carles Ginès | 14 d'octubre del 2015

 

Només la gent d’Olot saben què són els tussols, ja que aquests petits turons d’origen volcànic pràcticament només es donen allà. Els més coneguts són els de la Fageda d’en Jordà.

 

Sé que algun cop us he parlat en articles de què és la tardor a la Garrotxa. Avui he tingut l’oportunitat de tornar-la a reviure. He anat a dinar al Tussols-Basil, el pavelló de bany que la Fina i en Manel de Les Cols tenen muntat a la llera del Fluvià, al seu pas per Olot, en una arbreda situada en un lloc recòndit i difícil de trobar fins i tot per als olotins.

 

Durant l’estiu i fins pels vols de Sant Lluc, segons el temps que fa, els dijous munten uns dinars a preus populars, que tenen com a motiu central una paella feta a partir de calamars de llauna. L’arròs que feien les nostres àvies en moments de carestia i a manca de peix fresc. La meva àvia Lourdes en feia molts dilluns a partir d’una llauna de tonyina Masó.

 

Després de fer moltes voltes i aconseguir trobar el lloc, he quedat gratament captivat per l’entorn. En un espai minimalista i molt ben integrat a la natura m’he assegut sota els immensos pollancres que, quan el Nord arribava, deixaven anar un degoteig de fulles daurades sobre el terra i les taules. La tarda era extraordinària amb una temperatura ideal per a portar un jersei prim. Davant meu el Fluvià transcorria lentament amb la làmina d’aigua entapissada de fulles argentades.

 

Amb en Pep, el meu company de fatigues culinàries, hem dinat molt a gust. Un "manit", l’arròs, una llonganisseta a la brasa i un gelat de iogurt de la Fageda, regat amb un Cigonyes de Perelada. Llavors l’hem feta petar acompanyats pel xef, en Pere Planagumà, tot aguantant la copa de ratafia amb gel, i hem coincidit que no sempre és fàcil trobar un encaix tan perfecte entre la taula i la natura.


Comentaris Afegeix el teu
Marti
21-10-2015
1

Carles, si busques bé trobaràs molts de llogarrets, et recomanaria al Collsacabra i la petita comarca del Bisaura, entre altres


Mª Pietat
18-10-2015
2

Un entorn preciós, bon menjar i bona companyia.
Es pot demanar més?

Carles Ginès respon:
La veritat és que no Pietat...

Jesús
18-10-2015
3

Molt bé Carles, quin privilegi poder anar fent bons àpats en entorns tan encantadors en companyia dels amics.

Carles Ginès respon:
És veritat Jesús. Sóc un privilegiat...

núria
17-10-2015
4

Apa Carles...com et cuides!




Carles Ginès respon:
Ja.ja. Gràcies Núria...

miquel
16-10-2015
5

Vinga Carles no paris....ondia que a la garrotxa sempre si menja be.

Carles Ginès respon:
Gràcies Miquel......tú no falles mai.


Escriu el teu comentari

El teu comentari quedarà publicat en breu. Si considerem que que no és oportú, ens reservem el dret d'eliminar-lo.


carles ginès - fotografia i literatura - contacte

© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.