El passat mes de maig va ser la festa major de Cassà de la Selva. Un dels actes que programen cada any els amics de l’Entitat Gastronòmica d’aquesta localitat és una xerrada gastronòmica a càrrec d’alguna patum del sector de l’hostaleria. Enguany van deixar-ho en mans d’en Pep Nogué, el cuiner sense cuina de La Canya, que domina la televisió i les tertúlies de les «arràdios» catalanes. I un bon amic meu.

Vam arribar a la sala quan ja estava plena de gom a gom. En Pep es va posar ràpidament la gent a la butxaca amb el seu llenguatge pla i inacabable, parlant de la cuina de proximitat i de la manera d’anar a comprar. La vetllada es va allargar amb preguntes i més preguntes. La gent va sortir entusiasmada.

Llavors vam anar a sopar, amb alguns amics de l’Entitat a Can Quirze, que havia estat fonda i ara és restaurant, però que conserva tota l’essència d’aquests llocs entranyables i de les coses que hem deixat endarrere. La targeta diu: «Posada del Sol. Restaurant (a) Can Quirze. Plaça Verdaguer, 6». En Robert, hereu de diverses generacions, va en pantalons curts tot l’any, estiu i hivern, i es mou com peix a l’aigua en una cuina que és un cop de puny. Té una obsessió extrema amb el producte i gasta fi. Compra el peix en les millors parades del mercat del Lleó de Girona i és un expert coneixedor del producte del mar i de les seves èpoques.

Ens va preparar un autèntic sopar de festa major. Tonyina marinada, popets amb all i julivert, colomí rostit, gambes a la planxa, i un pollastre de pagès amb tripa de bacallà i pèsols per a fer baixar els àngels. Tot plegat regat amb xampany i vi, i un extraordinari Turó d’en Mota 2002 de Recaredo.

Llavors va ensenyar la cuina a en Pep, on les cassoles feien xup-xup sobre unes llaunes de conserva grans plenes d’aigua. No s’ho podia creure.