Com cada any els Tastavins vam respondre a la crida de l’amic Ton. Havia arribat el dia del sopar del picadillo que ens fa cada any el nostre company Pepe Amores. Enguany es tractava d’un original jumelage entre el restaurant bi-estrellat de les Cols i en Pepe. Ell faria el picadillo i la Fina i en Manel complementarien el sopar.

El picadillo és un plat que, com ja he explicat altres vegades, no sé pas d’on ha sortit. S’havia fet als restaurants d’Olot quan acabaven les corrides de braus de Sant Lluc, quan la petita plaça encara tenia presència i Olot no era la capital dels ferros rovellats.

Però tornem al sopar. El que em pensava que serien uns entreteniments amb el picadillo de plat principal, va resultar ser un menú degustació amb totes les de la llei, en què el picadillo era un plat més del menú. Després d’una sèrie de tapetes de mossegada, va arribar una royale de tòfona negra, un ou amb tòfona, arròs de becada i bacallà amb brandada. Cal destacar, segons el meu parer, un excel·lent bacallà i els plats amb tòfona. Llavors el picadillo, que va tenir problemes de trinxat, ja que s’havia extraviat la fulla del núm. 2, que era la que es necessitava. I també algun problema d’excessiva cocció que es va resoldre sobre la marxa. Un parell de postres i brunyols de Quaresma.

Dels vins, un cava, un blanc, un negre i un garnatxa. Destacaria el cava Recaredo Gran Reserva BN 2006 i l’Abadal Nuat blanc 2016.

Feien goig els Tastavins asseguts en aquella taula daurada. Semblaven talment hereus de Goldfinger arreglant el món i els seus problemes. La llum, com sempre al mínim, per evitar enlluernaments, però impossibilitant fotografiar els plats amb una certa garantia.