mida text -a +a     Facebook   Twitter
versión en castellano
CA L'ENRIC
CARLES GINÈS | 06 de febrer del 2019

Vaig tornar a anar a aquest restaurant que conec des de l’any 1991, enguany farà 28 anys, quan la meva empresa de llavors va inaugurar la nova sucursal a Olot. Vaig conèixer la Dolors, en Desideri i en Joan, que acabava de sortir de l’escola d’hostaleria i tenia ganes de fer moltes coses. Havien reformat el menjador i jo sempre dinava al costat d’una llar de foc que a vegades encara trobo a faltar. Em recordava en Joan, el dissabte passat, que un dels primers plats que hi vaig menjar va ser llobregant amb fesols de Santa Pau. I tenia raó. Vaig dinar allà amb un amic que fa molts anys que ens va deixar. Més tard es va incorporar la Isabel. Llavors en Jordi encara anava a l’escola i recordo, com si fos ara, quan baixava de l’autocar davant de casa seva.


El dissabte el bon amic Pep Nogué, cuiner sense cuina, gastrònom i comunicador, em va convidar al seu programa L’Arca d’en Nogué, que fa els dissabtes al migdia a Catalunya Ràdio. El vam fer des de Ca l’Enric, a Bianya, i als micròfons hi érem en Pep, en Jordi Juncà i un servidor. S’havia de parlar dels ocells de caça, principalment de la becada, una menja que aquest restaurant treballa a la perfecció de fa anys i panys.


Va ser difícil per a mi parlar d’aquest tema per dos motius: perquè, encara que un xic instruït en matèria culinària, no domino en absolut aquest producte i perquè com a fotògraf naturalista no estic massa d’acord que es cacin els ocells. Vaig començar per explicar-los que quan no tenia seny, ja fa molts anys, anava a cacera i que més tard vaig canviar l’escopeta per la càmera de fotografiar i que ara em dedico a ventar retratus als ocells. I que en el meu llibre de cuina El que es menjava a casa només hi ha una recepta de caça: guatlles rostides. Quan estava redactant el llibre la hi vaig posar potser per nostàlgia amb el que havia estat, i perquè aquest plat la meva àvia Carme se’l va inventar quan n’era temps i jo li portava les peces després d’un matí de córrer per les userdes de mig Empordà.


Quan va acabar el programa van fer l’aperitiu i ens vàrem titllar una colla de mitges ampolles de mançanilla Solear dels cellers Barbadillo. Extraordinària és poc. Haig d’aclarir amb antelació que la festa es va fer conjuntament amb en Pep, la Laura, l’altre Pep, l’Enric, en Quim i jo. Taula perillosa.


El dinar va ser d’altura, tant pel que fa al menjar com pel que fa al beure. En Jordi i la Isabel a la cuina i oficiant al menjador en Joan. Tota una família dedicada a nosaltres. Em va passar pel cap una vegada més que si les estrelles les repartís jo...

Destacaria, referent al menjar uns aperitius cada cop més arrodonits, el carpaccio de cabirol, l’ostra amb perdiu, i la sopa de pa i becada amb tòfona. I pel que fa a la bevenda, citaria entre d’altres, el Camí de Cormes 2010, el Contino Reserva 2009 i el Viña Ardanza 2008.


I tot això ho vam fer envoltats d’una professionalitat i simpatia difícils de trobar en els restaurants d’avui. Ca l’Enric és un gran restaurant actual, amb el tracte i l’amabilitat d’una fonda d’abans.


I per acabar, futbol a la barraca, tot prenent cordials i quedant ben fumats. Un dia que ha quedat arxivat a la part del meu cervell que tinc reservat per a guardar els grans esdeveniments gastronòmics.


Comentaris Afegeix el teu
Lluís Garcia
14-04-2019
1

Tot i que ja fa uns quants dies que hi vam coincidir feliçment i que en Joan ens va presentar, estic molt d'acord amb la teva crònica. El cabirol i la perdiu amb ostra van ser dos plats sublims. Ca l'Enric està a un nivell extraordinari a la cuina i a la sala penso que és insuperable. Gràcies per compartir les teves experiències gastronòmiques.

CARLES GINÈS respon:
Hola Lluís. Gràcies per seguir-me i tenir la paciència de llegir el que escric. Espero poder trobar-nos algun altre cop en llocs tant recomanables.
Salutacions cordials.

Vicenç Rosich
22-02-2019
2

Encara que xic tard he llegit el teu escrit, més aviat crònica, de la teva memorable estada a Ca l'Enric. Tens tota la raó es un restaurant extraordinari i sobretot amb un entorn familiar que li dona una calidesa i una sensibilitat única i que només li saben donar els tres germans, en Joan, la Isabel i en Jordi.
Precisament avui vaig a dinar amb uns bons amics el Menú de la Becada, como cada any per aquestes dates. Espero aquest moment amb veritable desig per copsar i gaudir, una vegada més, d'aquest magnífic restaurant on es combinen a la perfecció la exel.lent cuina i la cordialitat.

CARLES GINÈS respon:
No és mai tard Vicenç. Gràcies per llegir les meves cròniques. Espero que el dinar que has de fer estigui al nivell de sempre. Penso que serà així,
Una abraçada-

Rosa Maria Iñiguez Montseny
22-02-2019
3

Bonica crònica de Cal Enric, en Vicenç i a mi ens agrada molt aquest restaurant. Casualment avui en Vicenç i va a fer el menú de la becada. Una abraçada

CARLES GINÈS respon:
Gràcies per llegir la meva crònica Rosa Maria. Veig que coincidim. Una abraçada.

Ignasi Garcia Rafanell
11-02-2019
4

Benvolgut amic, a veure si pots explicar-me on trobar bones receptes per la becada. Aquesta sopa de pa amb becada i tòfona que has explicat, m'ha despertat la gana. Tinc algunes becades d'aquest any al congelador que mereixen ser tractades com reines,..... a la cuina.
Fins aviat
Ignasi

CARLES GINÈS respon:
Hola Ignasi: jo sé on anar a menjar aquestes aus però de receptes malament, ja que a casa no cuino caça. De totes maneres et faré un correu al privat. Salutacions.


CARLES GINÈS respon:

Dolors Bosch
09-02-2019
5

Carles com sempre amb les teves explicacions gastronòmiques, em fas ficat a dintre de valent, i trobo que tens bon ull i sobretot bon paladar per saber desxifrar el que és i el que no és ( de les estrelles Michelin...) No he estat mai a Ca l' Enric i me n'has fet venir ganes. Ah també m'ha agradat molt que ventis retratus als ocells en comptes d'agafar l'escopeta per matar-los.

CARLES GINÈS respon:
Moltes gràcies Dolors pels teus sempre interessants comentaris. Salutacions cordials.

Francis
08-02-2019
6

Bonita crónica y como siempre, se respira sabiduría en tus comentarios. Un fuerte abrazo.

CARLES GINÈS respon:
Hola Francis . Muchas gracias por seguirme i por tus comentarions. Un abrazo.


Escriu el teu comentari

El teu comentari quedarà publicat en breu. Si considerem que que no és oportú, ens reservem el dret d'eliminar-lo.


carles ginès - fotografia i literatura - contacte

© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.