mida text -a +a     Facebook   Twitter
versión en castellano
EL NIU PETIT DELS AMICS DE CASSÀ
CARLES GINÈS | 25 de març del 2019

Ja us n’he parlat altres vegades. Quan arriba la, en altres temps temuda, Quaresma, els Amics de l’Entitat Gastronòmica de Cassà de la Selva, seguint fidelment la seva programació anual, convoquen al sopar del Niu, on els reputats cuiners de l’entitat, es lliuren a les seves excel·lències i a tot el seu saber. Enguany eren més de 40 socis a l’àpat.

En Joan, en Robert i en Ciso van arribar a la consideració que el sofregit de la ceba fóra millor començar-lo la vigília i així es va fer. Tot a la cuina del Centre Recreatiu Cassanenc, a la plaça de la Coma, que es va fer petita. En Ciso s’ocupava de comprar el producte: els lloms de bacallà, la tripa... Escollit i a bon preu. L’endemà es va fregir el bacallà, preparar la salsa de tomata, els alls, els ous durs, les carxofes i els pèsols. Que si els alls fregits, que si no… divisió d’opinions entre els cuiners. Resultat: quatre cassoles immenses perquè els convocats eren de vida.

Ja de vespre, quan vaig arribar, les cassoles feien el xup-xup final. Em van fer tastar la salsa d’un parell de cassoles. Una sentia la tripa més que l’altre. Normal. Però el resultat era molt bo. Salsa poc oliosa i suau. Afinada. A taula va ser un èxit, tot i que el punt de sal del bacallà variava un xic en funció de si el llom era més prim o més gruixut. Inevitable. Personalment d’ençà que participo en aquesta trobada, crec que va ser l’any que va sortir més rodó.

Vaig marxar i els vaig deixar allà discutint que potser se’ls n’havia anat la mà amb els alls i sobre la necessitat de fregir-los prèviament.

Aclariments sobre el plat. En un dels àpats que es va fer fa uns anys, es discutia sobre com s’hauria d’anomenar aquest plat, ja que hi ha substancials diferències amb el niu de zona de Palafrugell. Allà el plat és més complex, no s’utilitza el bacallà, els pèsols, les carxofes, i sí el peixopalo, la sépia o calamar, les patates, el tord o colomí i en algun cas la pota de vedella substituint la tripa de bacallà. Quan es discutia sobre el nom que calia posar-li van sortir diverses propostes. En el meu llibre El que es menjava a casa a un plat molt similar a aquest el vaig anomenar «plat de Quaresma». Al final, i a proposta d’una sòcia de l’entitat, va sortir el nom de «Niu petit», que jo vaig fer meu perquè em va agradar. En alguna ocasió crec que hi havien posat guatlles i de segur que granotes, que a causa de no ser ni carn ni peix, no deixava de ser una lleugera provocació quaresmal. Ara això és més complicat, ja que aquesta pesca no està gaire ben vista i perquè la riera Verneda baixa molt seca.  


Comentaris Afegeix el teu
pili
30-03-2019
1

Bona descripció Carles!!

CARLES GINÈS respon:
Gràcies Pili, fidel lectora.

Narcís Mundet
25-03-2019
2

Cada any anem ajustant la recepta fins que surti rodona del tot.
Estic d’acord amb tu que aquest cop ha sigut molt bo.
Deu ser el temps de xup-xup que va permetre la millor integració de tots els gustos.
Celebro que t’agradés.
Salut!

CARLES GINÈS respon:
Gràcies per contestar Narcís. Em va agradar molt. L'any vinent millor encara.
Salutacions.

Miquel
25-03-2019
3

Té tot molt bona pinta...

CARLES GINÈS respon:
Si Miquel. Un gran sopar. Salutacions.


Escriu el teu comentari

El teu comentari quedarà publicat en breu. Si considerem que que no és oportú, ens reservem el dret d'eliminar-lo.


carles ginès - fotografia i literatura - contacte

© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.