Els Tastavins vam fer una visita obligada al restaurant L’Aliança d’Anglès. Hi havíem estat feia molts anys, en vida d’en Lluís Feliu, en pau descansi. En acabar el sopar li vaig explicar a la seva filla Cristina, que vàrem anar a buscar el seu pare, ja amb una salut precària, amb en Salvador Garcia-Arbós, per pujar-lo a sopar a Ca l’Enric, i per sentir un concert de Beatles que ens faria en acabar l’àpat l’amic Ton. Se'n recordava perfectament quan el vàrem tornar abans d’hora perquè no es trobava bé, i com li va explicar que amb la xerrera ens vam equivocar i vam agafar el túnel de Bracons i vam girar a la quinta ...

Quan l’amic Ton, mestre de cerimònies dels il·lustres Tastavins, em va dir que faríem el sopar de cloenda del curs 2018-2019 a Ca l’Enric, vaig entendre de seguida que anàvem per bon camí. Ca l’Enric, refugi gastronòmic d’hivern i d’estiu. Però quan em van explicar la manera original d’entrar al restaurant ja no ho vaig tenir tant clar. Resulta que els que veníem de fora entraríem a tres quarts de nou, i els d’Olot a un quart de deu. Era per donar més fluïdesa a la posada en marxa de la cuina. I a fe de Déu que va anar bé. En Pep, l’Enric i jo pujàvem cap a Olot quan el sol, vermellós per...

És un restaurant instal·lat a Olot, al Pla de Dalt, al costat del camp de futbol ja fa una colla d’anys. L’amo i xef, en Josep Tarrés Medina, en Pep, la toca bé. La primera vegada que hi vaig anar, ja fa uns quants anys, ho vaig fer amb motiu d’un sopar dels Tastavins. En Ton va muntar el sopar a base d’aperitiu a fora al pati i sopar a dins. Hi va haver certs problemes, ja que es van presentar a sopar el doble dels socis inscrits. De vegades els Tastavins ja ho tenen, això. Així i tot, em va causar bona impressió. I vaig tornar per fer un dinar a quatre, per encàrrec, ja fa 5 o 6 anys, aprofitant la parada enmig d’una sessió fotogràfica que ...

Ja us n’he parlat altres vegades. Quan arriba la, en altres temps temuda, Quaresma, els Amics de l’Entitat Gastronòmica de Cassà de la Selva, seguint fidelment la seva programació anual, convoquen al sopar del Niu, on els reputats cuiners de l’entitat, es lliuren a les seves excel·lències i a tot el seu saber. Enguany eren més de 40 socis a l’àpat. En Joan, en Robert i en Ciso van arribar a la consideració que el sofregit de la ceba fóra millor començar-lo la vigília i així es va fer. Tot a la cuina del Centre Recreatiu Cassanenc, a la plaça de la Coma, que es va fer petita. En Ciso s’ocupava de comprar el producte:...

La gent quan surt a menjar fora vol tastar coses noves, coses que normalment no mengen a casa seva. La cuina com més exòtica millor, picant i carregada amb força espècies. És la cuina de la globalització. I mentre passa això, la nostra cuina desapareix a passos de gegant. No els en culpo, ja que potser no han tingut la possibilitat de tastar el que feien les seves mares o àvies pel motiu que sigui. I perquè per lògica has d’anar a menjar a fora el que a casa no et fan. Però no us vull pas parlar de menjar, sinó de beure. Escolto. A la taula del meu costat dina una parella. La cambrera de torn els ofereix un vi que ell, que porta la iniciativa i vol...