Carles,
M´ha agradat moltíssim aquest llibre. És d´aquells que enganxa, que esperes l´última hora del dia (perquè no tinc temps per fer-ho abans) per relaxar-te i .... "a veure què passa avui...."
És una lectura molt amena i divertida i, alhora, alliçonadora, ja que et fas la idea de com vivia una família benestant fa un bon grapat d´anys...

Crec que és el millor llegat que pots deixar als teus éssers més estimats: les teves filles i néts i a la resta de família i amistats.

T´encoratjo doncs, a escriure la 2ª part: "Memòries de calça "llarga"

Una abraçada.

Imma.



Carles Ginès respon:

Com veïna de replà he tingut el privilegi de tenir a les mans aquest regal inesperat abans de que ho anunciessis al blog i per tant puc comentar-lo perquè ja l'he llegit i per ser més concreta, batent el meu record de lectura, menys de 1 dia!! Et torno a felicitar Carlus!! Perquè en aquest llibre s'ajunta una gran sensibilitat, una memòria envejable i una ploma literària d'alta volada. No us perdeu l'escrit de la gorga! Per cert el cap de setmana següent vaig venir a Girona a veure les flors i em vaig acostar a veure la gorga de Canet, i vaig parlar amb les dues famílies que ara viuen a la casa... Quans records! Ah i un apunt per la pròxima reedició, dius que el meu germà et va dir que els Reis son els pares però potser no recordes que tu m'ho vas dir en a mi, però jo no m'ho vaig creure fins passat força temps!!! T'animo a que continuïs fent-nos aquests regals!! Moltes gràcies!!