Divendres vaig sortir al bosc per afers micològics amb un meu company, en Miquel Àngel. Teníem idea d’anar a la zona dels Metges (Sant Cebrià de Lledó), a cavall entre el Baix Empordà i el Gironès. Quan arribàrem al bosc la cosa no pintava gens bé. Havia glaçat. Em penso que ja feia dos o tres dies que glaçava, i els pocs bolets que trobàvem estaven en conserva. Entre ells un rossinyol que semblava un calippo sense funda. Quin maldecap: el fred havia entrat en el bosc i ho havia parat tot.

Decebuts, vàrem anar cap a les zones de Cadiretes i Solius, buscant un lloc més arrecerat. En Miquel hi havia voltat amb uns micòlegs belgues feia una setmana amb molt èxit. Doncs exactament el mateix: fred i glaç pertot. Jo anava enfundat amb dos polars, paravents i guants, i no em sobrava res. Cap al migdia, per acabar-ho d’arreglar, va començar a bufar lleugerament l’aire siberià (el vent sabrià, que deia l’avi Joan de davant de casa).

Va ser llavors quan, al mig del camí, la vaig veure. Una sabatera. La sabatera, nom popular de Scutiger pes-caprae, que en llatí vol dir peu de cabra, per la forma semblant al peu d’aquest animal. És un bolet que surt a final de temporada, a la província de Girona molt escàs, a les Gavarres i a les Guilleries. Al Montseny és més abundant.
Doncs bé, allà estava, al mig del camí. Un senglar l’havia arrencada i deixada allà perquè jo la trobés, com volent-me indicar: «s’acaba la temporada xicot, torna cap a casa, jo sóc el rei, i deixa’m el bosc per a mi sol». Exactament igual que, quan de petit feia cagar el tió, i després de resar moltes avemaries, picar molt, i aixecant la caixa no sé quants cops, sortia la ceba. Llavors jo sabia que fins a l’any següent no hi hauria res més.

Per acabar la jornada, em vaig agenollar i vaig preparar el bolet per a fotografiar-lo per a la posteritat. Era el segon cop que el trobava a la vida. I al costat mateix, vaig veure el taló d’una sabata que havia estat. I vaig pensar en el nom que tenia el bolet, i en el que li devia passar pel cap al primer pagès que l’hi va posar.