mida text -a +a     Facebook   Twitter
versión en castellano
ELS COLORS DE LA TARDOR
CARLES GINÈS | 05 d'octubre de 2021 | 5 comentaris
 ELS COLORS DE LA TARDOR   L’estació que més m’agrada és la tardor. Els colors es tornen més amables, el sol més horitzontal deixa d’esclafar-te el cap, l’aire és respirable, i els boscos s’omplen d’olors diferents, penetrants, intrigants. Més tard vindrà el canvi de color de les fulles i la seva caiguda. Un gran moment per als amants de la natura.   EL LLENGUATGE DE LES FULLES   A Nova Anglaterra, per la tardor, els arbres parlen a través de les fulles. Llavors, surten al bosc «Els amics de les fulles» que saben interpretar-los, i gaudeixen d’una plàcida i acolorida tardor. Vaig tenir la...

TORNAR A COMENÇAR
CARLES GINÈS | 16 d'agost de 2021 | 9 comentaris
Durant el confinament, l'any passat, vaig escriure un diari que no he publicat ni crec que publiqui mai. Vaig acabar-lo el dos de juliol, més que per acabar els temes, perquè vaig acabar la corda. Ara quan el rellegeixo, observo que de llavors fins ara ha passat més d'un any, i que han continuat passant coses sucoses que s'haurien hagut d'explicar. Però he decidit deixar aquest temps en blanc, el dono per perdut, i torno a començar.   La realitat és que durant aquest temps m'han passat moltes coses: s'ha mort gent coneguda, gent apreciada, gent estimada, i he notat la cruel petjada que ens ha deixat aquest animal (que diu la meva mare) als nostres cossos, i als nostres esperits. Jo he...

RETORN AL PASSAT
CARLES GINÈS | 01 de juny de 2021 | 10 comentaris
Torno a agafar una ploma després de molts anys de no fer-ho. He pensat que, encara que més tard hagi de teclejar l’escrit a l’ordinador, serà bo per dos motius: perquè així poso a punt la meva col·lecció de plomes antigues, i perquè a la vegada refaig la meva cal·ligrafia, que no era pas dolenta del tot, però que després de tants anys d’ordinador ha quedat enrere, i per poc que em descuidi, no sabré fer ni la rúbrica. Tampoc haig de firmar lletres de canvi, ja que no es porten. Encara que les lletres que firmava no les havia de pagar jo, eren la meva creu. A fi de mes venia el pare amb un gruix de lletres que feia més...

L'ANY DEL PAPU
CARLES GINÈS | 08 de febrer de 2021 | 10 comentaris
Quan el mes de març vaig escriure i penjar a la meva web l’article «La clausura», no tenia ni idea del que ens esperava. Més tard, vaig deixar d’escriure perquè el tema haguera resultat molt reiteratiu. Quan vaig començar el confinament, el dissabte 15 de març de l’any del Senyor del 2020, vaig encetar un diari íntim anomenat «L’any del papu», on anotava, cada tres o quatre dies, coses que veia o que em passaven. A primers de juliol ja no hi vaig escriure més, convençut que ho havia explicat tot, donant fe, un cop més, de la meva inconstància o de la meva mandra. Els primers quinze dies de tancament els vaig passar...

LA CLAUSURA
CARLES GINÈS | 28 de març de 2020 | 13 comentaris
No us volia pas atabalar explicant la meva vida i miracles d’aquests dies de confinament. Crec que cadascú s’ho ha de passar com «pusqui». Però avui m’han passat pel cap idees estranyes que voregen la paranoia. He tingut un mal moment i ho he escrit. He pensat que, tanmateix, estava fent el que faig sempre a la vida normal, exceptuant travessar Girona dos cops al dia, anar a comprar al Mercat del Lleó, i, a la tarda, veure la meva mare que és molt gran, viu sola, i ara viu un doble confinament. També remenar fotos al meu ordinador que ara, per raons d’estratègia no volguda, no el tinc allà on sóc. Intentava imaginar si recordava un episodi...


carles ginès - fotografia i literatura - contacte

© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.