Uns fets que em varen passar fa pocs dies m’han dut a relatar-los i a fer-ne una petita reflexió. Fan referència a la netedat, o més ben dit a la brutícia, que s’ha instal•lat en les comunitats de veïns, tant escales com garatges. Em va cridar la meva companya, que ara és presidenta de la comunitat de propietaris, i em va portar al garatge. Em va ensenyar el que hi havia per terra: una llauna, un bric de beguda amb palla inclosa, un tall de pa de pessic, papers diversos, bosses de plàstic, i unes cagarades de gos petit al costat del pilar on el seu propietari li fa fer el pipí, de tant en tant, per no haver de sortir al carrer o quan té incontinència. En sortint, em va portar a les bústies exteriors, on algú s'havia pixat i estaven plenes de regantells pudents. La veritat és que no s’ha queixat ningú. Ara penjarem un cartell, que no servirà per a res, i encara potser ofendrà algú.

Quan vaig sortir del garatge, vaig anar a veure la meva mare que viu més al centre de la ciutat. A l’ascensor, l’administrador, tip de les queixes de brutícia i de bicicletes amunt i avall, havia penjat un cartell que deia: «Aneu amb compte de no vessar les bosses de deixalles dins l’ascensor, i pugeu les bicicletes per l’escala.» A sobre mateix, els interfectes havien penjat el seu cartell de resposta. Hi havia una bicicleta dibuixada i deia: «Respecteu les bicicletes».

Al cap d’una estona em vaig deixar caure al pis on treballo, a l’altre extrem de Girona, al Barri Vell. A baix a l’escala, el president acabava de penjar un cartell, ja que la passada setmana el hall va aparèixer ple de patates fregides, i begudes abocades. El cartell diu: «Absteniu-vos de menjar i beure aquí, i de tirar burilles pels replans. Les xefles es fan fora».

Si voleu, aquestes són unes simples anècdotes, però pel que m'expliquen, és el comú denominador de totes les comunitats de veïns. Molta gent no sap viure en societat, o més ben dit, se'n refot. La conclusió és que a dintre moltes cases deu haver-hi molta merda. El brut ha de ser brut a fora de casa i a dins. És difícil, per no dir impossible, que una persona que té el pis en perfecte estat de revista, comenci a comportar-se com un brut quan tanca la porta del replà. Sort que no veiem moltes cases per dintre.

Estic també preocupat pels pilons de burilles que es troben al carrer des de la llei seca, fins a tal punt que es farà indispensable un servei de neteja especial, o bé tornar a reivindicar la figura del recollidor de burilles de quan jo era petit. Per als qui sou més joves, us diré que era un personatge —«un pobre de Jesucrist», és clar— que es dedicava a collir les burilles dels carrers, treia el poc tabac que quedava, separava els filtres en les que en portaven, el tornava a embolicar amb paper nou, i així el fumava. Potser prestarien un bon servei a aquesta nostra bruta societat.

(Il·lustració de Laboratorium)