CARLES GINÈS | 07 de desembre del 2021
La Devesa
Un lloc on els diferents ajuntaments, fa anys i panys, discuteixen els usos que li han de donar. Quan passejo per sota els arbres gegantins, a la tardor, ho tinc clar: no s’hi ha de fer res. Deixar que caiguin les fulles quan n’és temps, i més tard recollir-les. Tampoc de seguida, com fan en el Passeig Central, ja que llavors no podem gaudir de la gran catifa daurada que es crea. Crec que la nostra Devesa és més bonica quan les fulles ja han caigut, ja que els arbres són molt alts, i és difícil veure el cobricel daurat sense agafar torticoli. Personalment, m’agraden més els passejos laterals, menys humanitzats.
Un món difícil de viure-hi
Abans quan era jove, a la tornada, després de l’estiu, solien petar els estris casolans: nevera, rentadora, televisor, forn... Ara que ja no torno, perquè no surto, els artefactes fan figa igual. Primer va ser el mòbil, per culpa de la bateria, que a més no es pot canviar. Mòbil nou. Més tard la resintonització dels canals de la televisió per segon cop enguany, ja que els de TV3, pel que es veu, no acaben de trobar el seu lloc dintre la simfonia de freqüències. Llavors l’ordinador, que el cuidava com una nina i ha anat als ferros vells. Resulta que la casa Adobe m’ha deixat de donar servei dels programes de fotografia, perquè el Windows 7 ha passat de moda. D’un dia per l’altre vaig perdre tota la informació i no podia visibilitzar cap de les vuitanta mil fotografies que hi tinc. Resultat: ordinador nou equipat amb Windows 10, que en el moment d’arrancar-lo ja em preguntava si volia passar-me al Windows 11. Això no es pot resistir. Un, que no busca embolics, que vol viure tranquil i gastant poc, no et deixen. Això em fa de mal pair i em vénen ganes d’anar a fer llenya a Alaska.
L’ajuntament
El consistori ha retirat les banderoles situades en els encreuaments d’alguns carrers de la ciutat i que donaven l’hora i la temperatura. Diuen que els patrocinadors ja no paguen res i que la majoria ja no assenyalaven ni quarts ni hores. Que havien quedat obsolets. Hi ha hagut rebombori en l’àmbit de xarxes socials. Un dia va passar un camió, i sense encomanar-se a ni a Déu ni al dimoni, els va arrencar i se’ls va emportar cap als ferros vells.
A la pregunta d’alguns ciutadans i ciutadanes de per què no s’arreglaven, van al·legar que l’hora, avui dia, la gent ja la sap pels mòbils. S’haurà de tornar al desterrat costum de preguntar l’hora a la persona que passa. No acabo de veure els avis i àvies amb un mòbil a la mà i el taca-taca a l’altra. El tema de saber la temperatura que fa, no s’ha tocat. Deuen pensar que això tampoc interessa, i que poden mirar en Molina la vigília de sortir a passejar. Déu els faci bons.
El mes dels àpats
Temo el mes de desembre, i en aquesta època de pandèmia permanent, encara més. Tot és festa, àpats i xerinoles. Tinc feina a triar a qui dic que no i a qui dic que si, ja que no puc estar tot el mes de celebracions. I, per postres, a final d’any analítica. Si em deixés portar, la SS hauria de retocar els marges de la pressió, el colesterol i el sucre com a mínim, per poder passar l’examen. I com que això no es pot solucionar com abans la gent gran quan feia les proves mèdiques per renovar el carnet de conduir, que regalaven un puro, haig de fer bondat.
I, a més, vigilar les reunions de les diferents bombolles pel tema de la covid. Tot convida a quedar-se a casa i reservar-se pels àpats familiars, que és el que s’havia fet sempre.
Espero que sigueu moderats i que després de Reis ens puguem retrobar.
Comentaris | Afegeix el teu |
Paul Pirot 09-12-2021 |
1 |
Merci, Carlès Ginès, pour votre chronique. J'ai beaucoup aimé ce qui concerne l'informatique. Il y a des progrès qui sont des "fakes" et on se sent obligés de suivre et de changer trop souvent d'appareil (téléphone, PC). Bonnes fêtes de fin d'année. Paul (rencontré il y a déjà longtemps en Catalogne avec Miguel PdG)
|
Toni Perich. 09-12-2021 |
2 |
Hola Carles!!!
|
Toni Solanas Cànovas 08-12-2021 |
3 |
Hola Carles, comparteixo el mantenir la Devesa tal com està et puc donar un suport important. Els arquitects Lacaton & Vassal, darrer premi Pritzker de l'arquitectura. A la seva trajectòria hi ha una anècdota memorable: quan els van encarregar la reforma de la plaça Léon Aucoc de Bordeus, la van estudiar i van comunicar a l’ajuntament que només els calia tenir més cura del manteniment.
|
Jordi Balaña Marti 07-12-2021 |
4 |
Hola Carles, quant de temps. en el tema de La devesa i l'ajuntament no m'hi fico perquè no visc a Girona, tot i que estío del teu bàndol.
|
© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.