mida text -a +a     Facebook   Twitter
versión en castellano
DE PALMES I PALMONS
Mowgli | 23 de maig del 2010

A Figueres és Diumenge de Rams, com pertot, és clar. El que passa és que jo casualment em trobo a la capital de l’Alt Empordà, passejant i fent el badoc. Fa un lleuger ventet de Quaresma, el vent de la fam que en deien a pagès abans, el cel és net i el sol escalfa. L’antiga zona peatonal de Figueres s’ha engrandit, hi ha més carrers arreglats, i moltes cases han restaurat façanes, però hi veig una certa anarquia encara. Grans cases i grans comerços, al costat de petites ruïnes, botigues que havien estat, i d’altres que esperen la jubilació de l’amo, configuren un estrany jumelage. Evidentment les pesades, grans i omnipresents cadenes de roba i bibelots hi són quasi totes. Una es toca a l’altra en els carrers principals, a fi de poder escurar la butxaca de la gent a través de campanyes, ofertes i rebaixes. Això sí, la gran i senyorial Rambla presidida per l’estàtua d’en Narcís Monturiol al costat de baix continua allà mateix… Pujant, a la dreta, els Museus del Joguet i de l’Empordà, les terrasses dels bars, on sempre s’ha fet el vermut, i al final, la pujada cap als ous d’en Dalí. Si continueu amunt, per la nacional, a l’esquerra podreu trencar cap al Castell de Sant Ferran, construït per Ferran VI, que paradoxalment va engegar una gran operació per a eliminar els gitanos. Un recinte emmurallat bestial, un últim reducte on conviuen militars, ajuntament i població civil.

Les escales de caragol del pàrquing del costat del Museu Dalí, que comuniquen els diferents estatges, van de gom a gom. Els autocars es paren en el pis superior, i una allau de gent baixa i puja, com si es tractés de pujar a la cúpula de Sant Pere, però de Roma.

És migdia i a la parròquia beneeixen els rams, les palmes i els palmons. El carrer de Sant Pere és una bogeria de gent amunt i avall, amb la mainada amb cotxets i a peu, que ho embossen tot. Les terrasses dels bars són plenes a desdir de gent que menja i beu. Això dels rams ha sigut sempre espectacle, però ara encara ho és més. La gent tot ho converteix en espectacle, necessita espectacle i això ja els va bé. Davant meu, una nena colpeja amb la palma el seu germà, i el nen posa el palmó a l’ull d’una senyora asseguda que beu un Cacaolat. Hi ha coses que han canviat, però això de posar el palmó a l’ull d’un altre veig que encara és exactament igual que quan jo era petit.

Llavors jo aprofitava per a estrenar l’americana i els pantalons curts, que m’aguantava amb elàstics. A casa estaven prohibits els pantalons llargs, ja que segons deien em feien semblar un milhomes. El conjunt que estrenava aquest dia durava bastant, i quan se’m feia petit, passava als meus germans. Avui dia el concepte de la roba ha canviat, i la mainada estrena roba a cada moment. Encara que, de la manera que molts van vestits, és complicat saber si estrenen, si no és que s’han deixat l’etiqueta del preu penjada. Jo també m’avorria bastant en aquest acte, que durava molt, però aprofitava per a llepar la creu rosada que portaven els rosaris de sucre que duia penjats al palmó. Una vegada, a la Catedral, recordo que llepant llepant em vaig menjar tota la creu i un misteri de Glòria. Conseqüència: els morros vermells, el vestit tacat, i la reprimenda consegüent dels pares.

Sempre m’ha encuriosit el fet que gent que no s’acosta a l’església en tot l’any, tingui aquesta fal•lera per anar a beneir el ram. Haig d’entendre que això forma part del folklore, com anar a la fira del tortell de Bàscara, la de la mel a Crespià o la del pa amb xocolata de Sant Gregori. Poques fires queden ja per inventar, encara que jo en tinc una de preparada que crec que no existeix: la del pa amb vi i sucre.

Al barri continua la bogeria, i davant del Museu Dalí el jovent seu o s’estassa esperant que els donin entrada, davant la mirada acollonida del capgròs que porta el televisor incrustat al cap.
 

MOWGLI
Il·lustració de Laboratorium

 

 


Comentaris Afegeix el teu

Escriu el teu comentari

El teu comentari quedarà publicat en breu. Si considerem que que no és oportú, ens reservem el dret d'eliminar-lo.


carles ginès - fotografia i literatura - contacte

© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.