El meu amic Pep em va dir si hi volia anar. Era una trobada dels amics del Círculo Marimar, de la Marimar Torres, al restaurant Maràngels, de Sant Gregori. Els seus propietaris, en  Xescu i l'Eva ens van obrir el restaurant per a nosaltres diumenge al vespre, un bon detall. Va venir la Marimar en persona per a presentar-nos els vins de les últimes collites de Marimar Estate, els vins produïts en les vinyes californianes de Russian River Valley, al comtat de Sonoma. Centrats en el chardonnay i el pinot noir, aquests ceps es van plantar l'any 1986, i la viticultura és orgànica 100%. M'explicava la Marimar una cosa que ompliria de joia el meu amic i gran ornitòleg Jordi Sargatal. Resulta que a part dels cultius de cobertura i d'utilitzar les ovelles en substitució dels herbicides, tenen situades al llarg de les vinyes, casetes-niu per a atreure les xibeques que mantenen la població de talps sota control. Segons em va dir, les situen pròximes a llocs arbrats per a facilitar el moviment d'aquests ocells que transiten entre els arbres i les casetes. També em va explicar altres pràctiques ancestrals que no vaig acabar d'entendre, com la de preparar tes de compostatge a base de camamilla, dent de lleó, valeriana, etc., i llavors regar la vinya. O la d'enterrar banyes de vaca jove, plenes de fems concentrats, per l'equinocci de tardor, i desenterrar-les per Sant Joan. Segurament pel meu desconeixement del tema, em van sonar més a possibles pràctiques que els indis de la zona devien fer abans de l'arribada de la vinya, que a res més.

Després d'una presentació audiovisual, vàrem entrar a tastar, amb uns aperitius de crema de carabassa, croquetes de pollastre i tàrtar de salmó, amb el Marimar Estate Chardonnay La Masía 2009, de fermentació malolàctica amb inoxidable fins a l'embotellament. Fresc, amb notes florals i poma. Llavors, ja entaulats, brandada de bacallà amb el Marimar Estate Chardonnay La Masía 2008, envellit juntament amb les mares durant 9 mesos en roure francès. Vi equilibrat i rodó, amb gust de fruita madura. Amb els raviolis de peix, es va presentar el Marimar Estate Chardonnay Dobles Lías 2006, que envelleix en una selecció de bótes durant dos anys. Afruitat, cremós i equilibrat. Després va venir un cremós de siurenys amb foie d'ànec i pinyons, agermanat amb el Marimar Estate Pinor Noir La Masía 2006, amb gust de pruna i toc de roure. Es vinifica amb inoxidable i s'envelleix en roure francès durant 10 mesos. Llavors vam continuar amb un turbot a l'all cremat, acompanyat del Marimar Estate Pinot Noir Mas Cavalls 2006, envellit també en roure francès, color fantàstic i amb una aportació en boca del roure que el feia interessant. Per a arrodonir la xefla, espatlla de xai amb cremós de patata, amb el Marimar Estate Pinot Noir Cristina 2006, envellit també en roure Alier, amb bon color i aromes de fruites de bosc.

Les postres, Xoco P11, de xocolata, ens varen permetre continuar amb els vins que més ens havien agradat. Destacable el bon treball d'en Xescu, un gran professional de la cuina.
Llavors varen venir les xerrades i els discursos freqüents d'un post-sopar d'aquest calibre, i una bona tertúlia d'aquell grup tan heterogeni que al voltant d'aquella taula gegantina a petar d'ampolles i copes, formava un estrany jumelage entre els amics del Círculo, uns esportistes de l'elit mundial, i uns altres com jo, que no érem ni una cosa ni l'altra. I al mig, la Marimar, una conversadora nada, carregada de simpatia i practicant del màrqueting a domicili. Una experiència interessant.

Quan ja marxàvem, em va fer una confidència: si l'obliguessin a quedar-se en una illa deserta amb una sola ampolla de vi, en triaria una de pinot noir. Amb això, hi estic bastant d'acord.