Els amics del tribunal d'Olot van tocar a sometent. Em va trucar en Quim per dir-me que el divendres 11 del 11 del..., hi havia sopar de Tuber magnatum a Ca l'Enric de Bianya. Que resulta que venien uns especialistes italians en aquesta matèria, i hom, per no fer-los un lleig, es va plantar allà a les nou en punt del vespre, hora nova. En arribant, la llar de foc exterior ja funcionava i, sense entrar dins, vaig prendre una copa de xampany que se'm va posar molt bé. Com Sant Tomàs, el primer que vaig fer va ser entrar a la cuina a veure i a olorar el motiu de la reunió, que tenia color blanquinós, forma arrodonida i restava tancat dintre un pot de vidre transparent. Llavors vaig seure a taula amb els amics i companys del tribunal, i uns nous bons amics que em van presentar, amb qui havia de compartir sopar i tertúlia posterior. També va seure a la nostra taula l'Elenia Ottonelli, responsable comercial de Toscobosco (Effetre srl), de Castiglion Fiorentino (Arezzo), empresa manipuladora i comercialitzadora, entre d'altres tòfones, del Tartufo bianco, que ens va endinsar en el coneixement d'aquest fong extraordinari.
 
Ens va explicar que una bona zona per al Tuber magnatum pico és Alba. També les comunitats del Piemont, les Marques, l'Úmbria, els Abruços i Molise, i en general al llarg dels Apenins. Que aquest fong va associat als boscos molt humits d'alzines, avellaners, àlbers blancs, pollancres, til·lers i carps, i que es fa des de la plana fins a uns 600 m d'altura. Que la temporada va de l'1 d'octubre al 31 de desembre. També ens va explicar que, a part d'aquest fong, treballen el Tuber melanosporum, el Tuber albidum pico, el Tuber aestivum i el Tuber uncinatum, les millors tòfones, comestiblement parlant, és clar.

La utilització o l'aplicació del tartufo és molt diferent de la de la tòfona negra que nosaltres coneixem millor. Aquesta última admet cocció i té molt sabor. El tartufo bianco només és aroma, i per això es recomana no rentar-lo, sinó raspallar-lo, netejar-lo amb paper abans d'usar-lo, i laminar-lo sobre el plat en el moment de servir. Consumir-lo sempre en cru, vaja. S'utilitza en plats confeccionats amb ou, pasta, carns blanques, i últimament s'està provant amb peix i marisc.

Ens va explicar també l'Elenia que enguany no és un bon any. No va ploure quan ho havia de fer, com aquí, i han tingut un mal començament. El preu oscil·la entre 3.000 i 4.000 €/kg, si bé pensa que cap al final de temporada la cosa es pot arreglar un xic. El preu varia dia a dia. Els pràctics els porten el producte que cacen amb els gossos ensinistrats de dilluns a dimecres de cada setmana, i no acumulen la mercaderia, cosa que vol dir que el mateix dimecres ha sortit tot. Parlant amb ella vaig veure que estan molt ben situats dintre el mercat català i espanyol, i que són gent seriosa.

El sopar, obra d'en Jordi i de la Isabel, molt reeixit. Iogurt de ceps, velouté de carabassa, cocotte de carabassó i pernil Joselito, tagliatelle a la carbonara, ou de galliner amb patata escumada, i filet rus de wagyu amb foie. Per a estalviar-me d'anar repetint la cantarella, us dic que tots els plats anaven acompanyats amb tartufo bianco ratllat en abundància, evidentment. Cal destacar, per sobre els altres, els tagliatelle i l'ou. De postres: fruits vermells sota zero i gorgonzola al tartufo amb gelat de llet d'ovella, molt interessant. Els vins: Bollinger S.C., Pagos Viejos 2004, Pérez Pascuas G.R. 1999, Granato 1999 Foradori i Conterno 1999 Barolo. Destacables els dos vins italians.

Llavors cafès, copes i fum, fins a les dues de la matinada, compartint la xerrola amb l'Elenia, els amics de sempre i els nous amics coneguts. Una gran experiència blanca que potser repetirem el 12 del 12 del 2012.