Els amics de Cassà són llestos i no fallen mai. Tenen recursos: gent que cuina molt bé, i bons contactes amb cellers importants de la nostra zona. I el 16 de novembre van muntar, per segon cop, un sopar de maridatge amb el celler Terra Remota, de Sant Climent Sescebes, DO Empordà.

Ens vam trobar més de 30 persones al Racó de l'Alzina, el restaurant de l'Hotel Mas Ros, passat Cassà, allà on al final de la recta eterna es dibuixa el campanar de l'església de Llagostera, encara que, com que era vespre i amb la pluja que queia, no es veia res. Per part del celler va venir l'Esteve Quero, la Verònica Gonzàlez i en Manel González. Bon sopar, i explicació del vins que ens acompanyaven cada plat a càrrec de la Verònica. Pasta fresca amb cloïsses, amb el Caminante 2008; bacallà al pil-pil, amb el Caminito 2009; filet ibèric amb salsa de verdures i pinetells, acompanyat del Camino 2007; melós de vedella, patata, tòfona i melmelada de ceba, maridat amb el Clos Adrien 2007; i selecció de formatges també amb el mateix vi. El postre dolç va ser del reconegut mestre pastisser Josep Reverter, de Cassà (Can Cristià per a amics i vilatans), que ens va fer una peça de pasta de full amb crema d'ou i taronja cremada, com manen i manaran sempre els cànons de la bona pastisseria. Els plats van anar a càrrec de diferents socis, que van demostrar, un cop més, que saben el que remenen.

Bon encert, per a la meva manera de pensar, a triar aquest nou celler, que és dintre el grup de nous elaboradors que estan aixecant (ja era hora!) la DO Empordà al lloc que ens mereixem els assidus a comprar productes de casa. Nom encertat, el de Terra Remota. Realment, quan feia la mili a Sant Climent i anava allà amb el meu 600, em semblava molt lluny. Curiós també el nom dels vins, basats en els versos de Machado: «Caminante no hay camino, se hace el camino al andar…». Pel que es veu, el fundador del celler era un enamorat del poeta.

Pel que fa als vins, destacaria el Caminito 2010. Tinc una debilitat per aquest rosat, que fa temps que conec, a base de garnatxa, sirà i tempranillo, amb criança de 6 mesos, i estic d'acord amb ells que aquest any 2010 és el millor de tots. El Camino 2008, a base de garnatxa, sirà, cabernet i tempranillo, i envellit 12 mesos, és un vi elegant que agrada a tothom. Quant al Clos Adrien 2008, ja són figues d'un altre paner. El 90% de sirà i el 10% de garnatxa tinta, el fan un vi especial, un gran vi, però més difícil d'entendre. La sorpresa final va ser tastar, com a primícia, l'Usted 2008, del qual acaben de treure 500 ampolles màgnum. És el resultat del cupatge d'una bóta de sirà i dos de garnatxa. Un gran vi a un preu quasi prohibitiu.

Si aquí hi afegim el tarannà dels socis de l'Entitat, tot plegat va ser una vetllada inoblidable.