El 25 de setembre passat vam celebrar una petita festa que passarà a la història, a la meva història si res més no, per curiosa i també per agradable.

Tinc un amic, un bon amic de fa molts anys, en Ton Torné, lligat professionalment al món dels vins, ratafies i espirituosos, i com a complement es dedica a la música des de fa anys i panys. Entre altres coses, forma part del conjunt Xucu Pà. No «é» d'Olot, però els anys de residència a la ciutat dels volcans l'han empeltat. Vital, sorneguer, amb aires de despistat però sense oblidar-se mai de res. A mi m'havien dit els seus amics íntims que era un intèrpret dels Beatles en majúscula. Un dia li vaig dir que m'agradaria sentir-lo. Em va mirar per sobre les ulleres i em va dir: prou. I la cosa va quedar aquí. Posteriorment en vam parlar unes quantes vegades fins que un dia, per desencallar la qüestió, li vaig dir: si tu toques per mi, jo cuinaré per tu. Em va tornar a mirar per sobre les gruixudes ulleres i em va tornar a dir: prou. Llavors vam estar un temps buscant un local per a poder fer fressa i cuinar a la vegada, cosa difícil. I va ser dinant un dia, a l'Escala, amb en Joan Juncà i el seu germà Jordi, els amics de Ca l'Enric de Bianya, que els vaig explicar el meu projecte. En Joan em va dir que, si aquest era el problema, ja estava solucionat, que ja teníem local. I en Jordi se'm va oferir a ajudar-me en el sopar.

I el 25 de setembre, apuntalat per en Jordi, la seva germana Isabel, en Pep Nogué i la seva dona Laura, vaig cuinar per a en Ton i vam posar en marxa un menú extret del meu llibre El que es menjava a casa, que va consistir en: croquetes d'albergínia; truita de farina; cigrons guisats; bistecs plens; préssec amb vi; i albergínies amb sucre.
Abans de sopar, en Ton ens va tocar quatre peces per a obrir boca, que em van servir per a veure la qualitat de l'intèrpret que tenia al davant, mentre servien les croquetes d'aperitiu i un còctel de cava que no va desentonar, elaborat pel personal de la casa. Al menjador vam sopar amb el menú que us he dit acompanyat d'un vi del Pla de Bages, Abadal 3.9 collita 2007, que vaig trobar excel·lent.

Llavors vam tornar al bar on teníem l'escenari i en Ton es va deixar anar. També ens va interpretar La Tura: «la Tura és una fura per ballar el rock and roll… Tura,Tura, et falten ben bé “tre” o quatre pams d'estatura…» Tampoc no hi va faltar el pasdoble El Nardo dedicat a Joaquim Soy, el torero d'Olot a qui crec que no van donar mai l'alternativa. «Entre rosas y azuzenas,/ en Olot nació un torero;/ son sus pasos primorosos,/ dados con garbo y salero./ El Nardo tiene por nombre,/ torero de gran valor. Su capa al desplegarse/ parece una roja flor». Al final, a duo amb en Ton, vam cantar l'havanera Mariner de mar endins, en la seva versió olotina: «Mamimer de mam envins», ja que, per si no ho sabíeu, totes les cançons a Olot tenen una segona versió.

Repertori de l'aperitiu:
1. AND I LOVE HER (Lennon/McCartney)
2. LOVE ME DO (Lennon/McCartney)
3. ALL MY LOVING (Lennon/McCartney)
4. CAN’T BUY ME LOVE (Lennon/McCartney)

Repertori havent sopat:
1. I’VE JUST SEEN A FACE (Lennon/McCartney)
2. NORWEGIAN WOOD (Lennon/McCartney)
 3. STRAWBERRY FIELDS FOREVER (Lennon/McCartney)
4. SAVOY TRUFFLE (G. Harrison)
5. HERE COMES THE SUN (G. Harrison)
6. IMAGINE (John Lennon)
7. LUCK OF THE IRISH (John Lennon) (Amb Toia Codina, veu)
8. WISH YOU WHERE HERE (Gilmour/Waters)
9. L’AIGAT D’OLOT (Trad. Lletra: Pere Juvinyà)
10. FICA-LI NOIA! (Trad. Arr.: Xucu Pà)
11. LA TURA (Xucu Pà)
12. MARINER DE MAR ENDINS (Bastons)
MAMIMER DE MAM ENVINS (Bastons/Lletra: Globus deBatet)(Amb Carles Ginès, veu)
13. EL NARDO (Casanovas/Casulà. Arr. i lletra final: Xucu Pà)
14. OVER THE RAINBOW (Arlen/Harburg)