Ingredients per a 6 persones
1 llauna de tonyina de 112 g
1 llauna de pebrot vermell de 80 g
600 g d’arròs de Pals
1 ou dur
1 ceba grossa
1 tomata grossa
un grapat de pèsols (si n’és el temps)
uns brots de bròquil
verd (si n’és el temps)
3 grans d’all
julivert
oli d’oliva
sal
1,8–2 L d’aigua

Feu bullir un xic els pèsols i el bròquil fins que quedin
grenyals. Separeu-los. Feu bullir un ou en aigua i una
cullerada de sal durant 15 minuts. Deixeu-lo refredar
i peleu-lo. Separeu-lo també. Agafeu una cassola,
poseu-hi un raig d’oli i sofregiu-hi la ceba picada durant
15 minuts. Afegiu-hi de tant en tant una llossada
d’aigua freda si cal. Quan sigui cuita, afegiu-hi la
tonyina a talls i la tomata ratllada, un pols de sucre
i feu-ho coure uns 15 minuts més. Tot seguit poseuhi
la picada d’all i julivert. Tireu-hi l’aigua bullent,
després d’haver rossejat un xic l’arròs, i tot darrere
el pebrot a tires, els pèsols, l’ou dur a talls i els brots
de bròquil. Ho coeu 5 minuts a foc fort i 12 minuts
més a poc a poc. Saleu convenientment. Ha de sortir
caldós.

Vigileu perquè té tendència a enganxar-se. Deixeu una
mica més d’aigua al foc per si n’hi haguéssiu d’afegir.
És un arròs molt acolorit. Aquest arròs el vaig batejar
amb el nom d’arròs de miracles, perquè l’àvia Lourdes
el feia quan se li havia acabat tot, normalment els dilluns.
També per diferenciar-lo de l’arròs de ninots, que
es feia amb escamarlans. Agradava a les criatures,
perquè no s’havia d’escurar res. L’àvia opinava que, si
la llauna de tonyina era Massó, l’arròs sortia molt millor.

Temporada: tot l’any, sempre que hi hagués una llauna
de tonyina al rebost.