Em vaig trobar als Ossos per a esmorzar amb els amics Pep, Josep Maria i Enric. El bon amic Pep Nogué ens havia convidat a fer de jurats a la Fira de l'Embotit a mitja tarda i encara faltava molta estona. A Olot no es pot anar de pressa. Un bon esmorzar, marca de la casa, capipota, fetge de cabrit, bacallà, i com que en Pep i l'Enric havien sentit a parlar molt dels macarrons i no els havien tastat mai, encara que fos a deshora, en Josep Maria ens hi va fer servir una plata. Llavors grana, cafès, i els cordials a desdir. També la xerrada obligada amb l'hospitalària gent de la casa.

I vet aquí que a mig matí ens vam dirigir cap al Firal a prendre les primeres vistes. En arribar, i sense tenir temps ni de fer-nos càrrec de res, de cap a la taula a fer el tast d'embotits i cerveses artesanals. La Keks, la cervesa de fajol d'en Pep Nogué; l'Ausesken, blanca, d'Olost, amb un 25 % de blat cru; la Pocils, feta amb llúpol de la Garrotxa; i la Popaire Tramuntana 2009, elaborada amb blat i civada i de 9º. A cada cervesa se li va assignar l'embotit corresponent: botifarra blanca, negra, xoriç, fuet de l'amo, etc. En Pep ens va mostrar el seu magnífic llibre Manual de matança del porc i receptes del morro fins a la cua, tot un manual de referència en aquestes qüestions. Llavors va venir la presentació de formatges Idiazabal, en què un xicot de Vitòria, amb més conversa que l'Arguiñano, ens va fer la història, ens va parlar de la DO, i ens va ensenyar a diferenciar la marca a la peça on s'indica si és de pastor o no. Llavors vam tastar dos tipus de formatge amb curació diferent i un de fumat. El tast es va fer amb aigua, cosa que al ponent no li va acabar de fer el pes, i en acabar, en petit comitè, va fer portar una ampolla de vi. Tot un personatge.

Saltant-nos una mica el tarannà que, com us he explicat, porten els olotins de no anar de pressa, vam haver de córrer cap al restaurant, perquè ja fèiem tard, i també perquè venia la ruixada. A la Quinta Justa teníem taula parada amb els amics que cada any ens acompanyen. Com que feia molt que no menjàvem, ens vam llençar al Menú Degustació que ens va preparar en Gerard, amb plats d'entre els quals recordo la «patata emmascarada». Un lloc agradable, cuina correcta, preu més que correcte, encara que s'haurien de centrar una mica més en l'apartat dels vins, en què els veig una mica despistats.

En acabar de dinar, entre ruixat i ruixat, vam tornar al Firal per al concurs d'embotits artesanals. A mi em va tocar tastar la meitat de les llonganisses presentades, que eren una colla. Alguns dels premis, cada any se'ls emporten els mateixos, cosa que vol dir que n'hi ha que en saben més que d'altres. I allà, entre el jurat, vaig poder tornar a saludar alguns dels bons amics que tinc en aquella volcànica ciutat. El mal temps va aigualir la festa als comerciants que havien muntat les parades a la fira, i jo, ja de fosc, vaig anar a buscar als amics Pep i Enric, que havien quedat embardissats entre la parada d'El Rebost i la de la cervesa Popaire, per fer via cap a casa que ja era hora.