El passat 23 de maig els Tastavins van tornar a Clocalou, a Ca La Nàsia. És costum fer-ho cada any, màxim cada dos. Com el Pelegrí de Tossa, però de manera pagana i caminant menys. Quan vaig arribar a l'aparcament, amb en Pep, l'Esteve, el gran flequer de Bianya, entrava feixines i estellicons per tenir la llenya a punt a les cinc del matí. El vaig veure bé. Encara ven tot el pa que fa. I després d'intentar arreglar l'actualitat, vam entrar cap a dins perquè començava a arribar la gent.

La gran taula que ocupava tot el menjador gran feia goig, i era un auguri que la festa seria grossa i que s'hi havia apuntat molta gent. Bé, de fet hi va haver overbooking. Vam començar amb un piscolabis, «l'aperitiu salat de la Teresa», a peu dret, amb cava Recaredo a discreció. Llavors vam passar a la taula. El sopar es feia amb maridatge amb els cellers Abadal del Pla de Bages i Lafou de la Terra Alta. En Blai del celler ens va anar presentant els vins sobre la marxa. A la pràctica i ja entrats en el sopar, va resultar que, quan enraonava, la taula era tan llarga que no se'l sentia o que no l'escoltava ningú.

El sopar es va iniciar amb una amanida de ceps, cruixent ibèric i parmesà. El vi acompanyant era Abadal blanc picapoll-2012, 100% picapoll. Els ceps no els puc tastar, i vaig haver de menjar l'enciam sol, ja que hi tinc intolerància. Durant els meus anys de micòleg en devia fer un abús. Quant al vi: fresc, curiós, però poqueta cosa pel preu que té.

Vam continuar amb un tàrtar de tonyina amb soja i germinats, amb Lafou blanc Els Amelers 2011, 100% garnatxa blanca. El tàrtar bé en conjunt. Potser, essent rigorosos, diria que li sobrava ceba i que hauria hagut d'estar més picolat. El vi correcte, però no és un dels millors garnatxes que, pel preu, es poden trobar en aquests moments.

Llavors va venir l'arròs amb moixernons, que en realitat era de moixernons i cama-secs. Bo i al punt de grenyal, res a dir. Però a mi els arrossos al vespre em fan un xic de paret. El vi Abadal Rosat 2012, 90% cabernet, 10 % sumoll. Fa anys que el segueixo. Molt encertat: fresc, bones aromes i gust en boca. Encara que col·lectivament els rosats no estan valorats.

La cua de bou amb patata, embolicada amb mantellina, encertada. Plat dur al vespre, però hem de pensar que érem a Olot. El vi, el Lafou negre 2010. 60% garnatxa, 30 % sirà, 10% morenillo. El millor de tots: molt contundent, 14,5º, però sorprèn per la seva lleugeresa en boca.

Per acabar, gelat de tortell d'Olot amb Ratafia Russet: curiós i encertat. Acompanyat pel destil·lat Ànima de Picapoll, al qual li falta molt, no sé si al picapoll o a l'ànima, per a arribar a ser un orujo normalet.

Tot això servit amb amabilitat per la Teresa i la seva gent, i oficiat a la cuina per en Marc.
Els vins produïts pel seriós celler del Pla de Bages, que ara s'ha expandit a la zona de Batea, on anys enrere, per a beure els vins que es produïen en aquesta zona, necessitaves un sifó al costat.

I a l'hora de marxar, la tabola. Resulta que algú va fer un WhatsApp que hi havia control a la rotonda de la Canya, i tots els camins de la vall es van omplir en un moment, a la una de la nit, de cotxes que anaven i venien amb una densitat només superada pel vial de Sant Jordi en hores puntes.