La Confraria del Bon Àpat va tornar a Sitges a cuinar per als socis del Círculo Marimar. L'any passat hi vam anar al juliol, per celebrar el dia de la Independència dels Estats Units, i va coincidir amb el Dia Internacional de l'Orgull Gai. L'altre dia, a mitjan juny, també feien aquesta celebració. La meva conclusió és que aquesta festa la posen quan saben que nosaltres hi anem, cosa que em preocupa, o bé que la mouen com la Setmana Santa, ja que el nostre grup és una Confraria.
Vam arribar a Sitges a les 10 h del matí per a fer una paella per a 60 persones, que hauríem de menjar a quarts de tres. A sota aquella pèrgola s'hi estava molt bé, i com que no havíem esmorzat, ens vam afanyar a fer una mica de rostit de conill i pollastre, que vam menjar amb fruïció, acompanyat del pa groc de les Planes, d'un bidó de cervesa de 10 litres i d'una colla d'ampolles d'Acero Chardonnay 2009, Viñedo Don Miguel.
Després d'aquest frugal esmorzar, en «Fonsu», el nostre cuiner d'aparença hippy, però amb un cert toc aristocràtic, es va calçar el davantal per començar la feina. Tots anàvem a poc a poc, allà s'estava de «penícula», i l'hora de dinar era molt llunyana. Llavors, com que anàvem amb temps, el bany corresponent i les cassoles parades.
Bé, i allò va acabar com havia d'acabar, que quan van començar a arribar els convidats el més calent era a l'aigüera, els focs no tiraven, es va haver de partir l'arròs en dues paelles, etc. Amb horari Renfe, l'arròs va arribar a taula, però això sí, va resultar grenyal i gustós, cosa que va reportar encesos elogis cap en Fonsu, el cuiner, i de passada cap en Pep, president del Bon Àpat i de tots nosaltres. Vam salvar la situació.
El dinar constava d'uns aperitius, d'unes amanides variades i de la nostra paella. De postres, brunyols de poma amb anís i canyella, i suflé de taronja gelat i encertat. La bevenda va ser Acero Chardonnay 2009, que ja coneixíem; el Bonita's Hill Chadonnay 2008, encara que de color pujat com tots els chardonnays de la zona, molt fresc en boca, una sorpresa; el Mas Cavalls Pinot Noir 2006; i l'Estate Pinot Noir 2002.
Llavors van venir els cafès i les frivolitats, unes quantes rondes de brandi Hors d'Age, per a acabar sota la porxada fent la mamidorm amb un gran cigar de Nicaragua als dits. S'estava bé, la tarda queia i m'arribava l'olor de gessamí i el xipolleig de la mainada que encara es banyava. Al cap d'una estona la gent va començar a acomiadar-se, l'aigua va recuperar la tranquil·litat, i les merles i les tórtores van retornar a la piscina per refrescar-se. Bona diada amb bons amics i alguna amistat nova interessant.