Vam anar a Ca l'Arpa, un restaurant situat al bell mig de Banyoles, la ciutat del petit, preciós i misteriós llac. Pere Arpa va aconseguir l’estrella Michelin per primera vegada l’any 2006, quan regentava el restaurant el Rebost d’en Pere. El 2008 es va traslladar a un nou edifici on van obrir l’hotel restaurant Ca l’Arpa, de 4 estrelles, juntament amb la seva dona, la Montse Lao. Des de 2006 han aconseguit mantenir l’estrella.  

Solem ser cinc a taula, però aquest cop vam ser tres, no per trencar cap malefici, sinó per temes laborals de dos d'ells. Dos components importants i que vam trobar a faltar. Sempre és bo d'anar amb temps a Banyoles amb l'excusa de fer un vol per les ribes del llac. En Pep i jo així ho vam fer, i tot esperant a l'Enric, vam seure en un bar, prop de l'aigua, assaborint un Campari.

El menú-degustació constava de,
-Aperitiu de ravioli de poma; sardina marinada acompanyada de puré de cigrons i pipes de carabassa; i terrina de cap de porc.
-Terrina de pollastre amb foie
-Ventresca de tonyina escabetxada
-Arròs de conill i carxofes
-Gambes amb bledes i gingebre
-Royal de colomí
Xocolata amb mango
-Postre cítric amb gelea de flor de saüc
Aquest menú estava agermanat amb Desig blanc 2013, un xarel·lo de les bodegues Mas Candi del Panadés, aromàtic i fresc; COS - Pithos Rosso 2011, un vi roig de Sicília, millora després d'obrir-se un xic; i el Frida, de Les Foulars Rouges, un vi negre natural de les Alberes, cupatge curiós de garnatxa i carinyena. Interessant.

En Pere Arpa és un home amable, de conversa fàcil. Està molt preocupat i motivat pel producte i la seva procedència, com tots els bons cuiners que en l'actualitat no es resignen a comprar qualsevol cosa, i menys de procedència desconeguda. El colomí li arriba d'un lloc molt concret i exclusiu; el pollastre és de pota blava criat per una dona de confiança, prop del Pla de l'Estany; les bledes les hi cultiva un seu amic; l'escabetx està ben fet, amb un vinagre de poma suau i just; bull el cap de porc sencer per preparar la seva preuada terrina. I de tot això en surt una cuina franca, gustosa i poc complicada, treballada amb les espècies també justes i que pot agradar a tothom. També ha recuperat la mig extingida i típica tortada de Banyoles, feta amb ametlla, ous i sucre, exquisida per cert. Feina molts anys que no la provava. Quan baixava d'Olot i la carretera passava per dintre Banyoles, em parava a Can Boix per comprar-la. Ca l'Arpa, un restaurant que puc recomanar.