Fa uns dies, un petit grup dels components del Bon Àpat i un servidor, vam anar a cuinar a Sitges a la residència de la Marimar i la Cristina Torres. Cada any pels voltants del 4 de juliol ofereixen un sopar als socis del cercle Marimar, amb motiu del dia de la Independència americana, s’entén. Es tractava que en Pep (el «Buticariu»), especialista en rostits calmosos, cuinés a l’ast una peça gegantina d’entrecot de bou. Els altres ens ho miraríem. I com que la cosa s’ha de fer a foc lent i això era per a sopar, vam marxar de Girona a les 8 del matí, per si de cas.

Quan vam arribar, el primer que vam fer va ser esmorzar, no fos cas que a mitja feina ens agafés un decandiment. Pa amb tomata, embotits, carn a la brasa... i vi abundant. Llavors en Pep va encendre foc i va assaonar la peça de carn amb sal i «prebe bo». El tècnic del grup, en Figue (l’Albert Figueres), va afinar el seu invent. Es tractava del següent: aplicar un motoret a la barra on anava enfitorada la carn i que portava un pinyó de bicicleta amb el joc de plats i la cadena. Aquest motoret el comandava un variador de velocitat controlat a distància pel telèfon mòbil. Es podia fer anar endavant, endarrere i oscil·lar. En Figue, que és un il·lustrat professor de la UdG, estava fent les proves pertinents per veure si podia actuar sobre el rostit des de la piscina situada a uns 30 m de distància. Com podreu comprovar, l’alta tecnologia ha arribat a la cuina. Els rôtisseurs del Bon Àpat no es moquen pas amb mitja màniga.

Llavors la carn va començar a voltar i voltar. Havia de coure unes 8 hores. S’acabaria coincidint amb l’hora de sopar. Seria una cuita a baixa temperatura però sense bossa de plàstic ni buit. En Pep havia preparat una infusió (fórmula magistral i secreta) i de tant en tant l’ensulfatava amb aquell condiment. Com que la cosa anava per a llarg, portàvem en Fonsu (àlies Spielberg), especialista en arrossos, que ens faria una paella per a dinar. I així va passar el dia: pànxing, piscina, dinar, migdiada... Entre una cosa i l’altra, quan a dos quarts de vuit del vespre entraven els primers convidats, la carn encara voltava i en Pep va haver d’atiar el foc per no fer salat.

Per a sopar, «terrina de conill amb prunes», «ous farcits d’anxova», «pastís de porros», «escolanets», i la «peça de bou» a baixa temperatura cuinada per en Pep. Per a beure, els vins de Marimar Estate: Acero, Chardonnay 2014; La Masia, Chardonnay 2014; La Masia, Pinot Noir 2012, i Cristina Pinot Noir 2009.

I vam quedar bé, com sempre. Després de sopar, piscina i cordials. I jo me’n vaig anar a dormir.

O say, can you see, by the dawn’s early light...