El vaig conèixer en la dècada dels 80, a l'hotel President de Figueres. El gran cuiner Lluís Duran, en plena esplendor, va organitzar un parell de concursos gastronòmics que desembocaren en l'edició de dos llibrets que llavors tingueren molt ressò, exhaurits de fa molts anys: Platillos de l'Empordà i Cuina Casolana Empordanesa. En la segona d'aquestes trobades vaig conèixer en Kiku i la Dolors. Ell va presentar espatlla de xai amb múrgoles farcides i jo bistecs plens. A l'hora de sopar vàrem coincidir a la mateixa taula i férem molta tertúlia. A les postres, ens varen regalar unes entrades per al Casino de Peralada; feia poc que s'havia obert i en feien...

Fa temps que volia escriure alguna cosa sobre aquest restaurant que freqüento sovint. Deu ser per a donar raó a la dita que els de casa sempre són els més mal tractats, el que ha fet que demorés en excés parlar d'aquest interessant lloc. Vaig conèixer en Sergi Ballús i en Víctor Linde fa quatre anys, quan acabaven d'obrir aquest petit lloc. Us haig de reconèixer que amb l'Esperança, la meva companya, hi vàrem entrar perquè ens feia gràcia dinar a la taula que tenen instal·lada a l'aparador. Havia estat la part de darrere de la botiga del seu pare i bon amic de la nostra família, en Tonet Oliver, de Can Reixach. La façana...

He pasado un mes en México con objeto de poderme impregnar, entre otras muchas cosas, de su manera de hacer en el arte de la comida y del beber. El resultado ha sido más que satisfactorio y con muchas sorpresas para mí. Una de las cosas que más me ha impactado es la cocina en la calle. En México no hay horarios: la gente puede comer y come a todas horas, dentro de los locales y fuera. En cualquier calle o esquina hay un chiringuito sirviendo comida a precio barato. Los célebres tacos de cabeza con sus variantes de sesos, de carrillera, de ojo, etc. Lo que para nosotros es la carn de perol, pero de ternera, puesta en medio de tortitas de maíz, tacos de pollo, de arrachera, y de cincuenta...

He passat un mes a Mèxic a fi de poder-me impregnar, entre moltes altres coses, de la seva manera de fer en l'art del menjar i del beure. El resultat ha estat més que satisfactori i amb moltes sorpreses per a mi. Una de les coses que més m'ha impactat és la cuina al carrer. A Mèxic no hi ha horaris: la gent pot menjar i menja a totes hores, a dintre els locals i a fora. En qualsevol carrer o cantonada hi ha un xiringuito servint menjar a cap preu. Els cèlebres tacos de cabeza amb les seves variants de sesos, de carrillera, de ojo, etc. El que per a nosaltres és la carn de perol, però de vedella, posada enmig de tortitas de maíz, tacos de pollo, de arrachera, i de cinquanta...

Ingredients 
per a 6 persones 1 sépia d’1 kg 500 g de pèsols 1 kg de patates 1 ceba grossa 5 tomates mitjanes madures 1 grapat de pinyons 3 grans d’all julivert oli d’oliva sal Netegeu bé la sépia, per fora i per dintre la caputxa. Feu-la a talls petits i separeu-la. Peleu les patates, talleu-les a talls petits i deixeu-les en aigua freda. Peleu els pèsols i separeu-los també. Poseu la sépia en una cassola amb un bon raig d’oli, en fred. Aneu-la escalfant i enrossiu-la. A mig fer, saleu-la, i quan estigui separeu-la. A la mateixa cassola poseu la ceba picada i feu-la coure uns 15 minuts. Ratlleu-hi les tomates i feu-ho coure tot uns 20 minuts...