Vaig anar a Montgai per fotografiar ocells. Sis del matí davant del Centre Social de la plaça que va ser el nostre punt de trobada diari. Em van recollir i a punta de clar ja era a lloc. Quan vam arribar, el sisó «Sisquet» ja hi era, i en el moment d’entrar al hide van sortir volant dues femelles. La fita més important del meu viatge era fotografiar sisons. Aquell sisó era un assidu des de feia quatre anys, i com que l’amo del camp on érem es diu Francisco, al sisó li diuen Sisquet. Dintre el hide vaig preparar tots els instruments amb l’ajuda d’una petita lot per a deixar l’equip a punt de solfa per a quan hi hagués més llum. En...

Solc anar un cop l'any a Extremadura, sempre per primavera. Enguany ho he tornat a fer també per la tardor. M'agrada el paisatge extremeny tan erm, tan diferent del nostre. Bona gent. Sempre m'han tractat bé. Vaig anar-hi amb dos bons amics que es diuen Joan i Pere, que com que n'hi ha a totes les cases, faltava l'ase, que jo ja m'hi poso. Vam anar per Madrid per allò que se'n fa més via. La veritat és que a mi personalment em posa una mica nerviós la força centrípeta de les seves “emes”, i prefereixo, encara que sigui voltant un xic més, no travessar per aquest lloc en què no se m'ha perdut res. I entre naps i nespres, vam arribar al cortijo La Tora negra...

Vaig ser a Polònia, la de veritat, no la de per riure, és clar. Començo a escriure aquestes ratlles quan encara no fa una setmana que he arribat d'aquell país, que sempre m'havia semblat molt llunyà potser perquè no m'havia plantejat anar-hi mai. Aprofito que sóc a Badajoz camapetat, fent repòs. Resulta que ahir, pujant un roquissar per fotografiar la merla blava amb motxilla, trípodes i altres aparells, se'm varen trencar els bessons de la cama esquerra. Va ser una meva germana, viatgera empedreïda, la que em va dir que hi anava. En Lluís, un amic seu, ornitòleg i naturalista, havia organitzat un viatge a Polònia. M'hi vaig afegir, i vaig fer-hi una...

A.S.E.D.I (Asociación Española de Digiscoping) ha publicado en su web mi artículo, ilustrado con fotografías, ALASKA, LA ÚLTIMA FRONTERA. www.asedi.org/inicio/index.php

BOTSUANA O EL IMPERIO DE LOS ELEFANTES Empiezo a escribir esta crónica a partir de mis apuntes, en Gerona el jueves 10 de diciembre del año del Señor de 2009. Mañana hará una semana que llegué de Botsuana, concretamente de los parques naturales de Moremi y Savuti, de un viaje que duró 13 días. Todo empezó cuando Alan, un inglés amigo de mi hermano Josep Maria y gran conocedor de Sudáfrica, nos invitó a ir con él a hacer un safari fotográfico por la magnífica zona del delta del Okavango. Alan me explicó que había estado 51 veces en el parque nacional de Kruger (donde lo saludan hasta los rangers), y que esta sería...