Va arribar el final de curs dels Tastavins, una agrupació olotina ja molt veterana, que fa una reunió mensual a l'Hotel Riu per a tastar vins de totes les procedències. L'últim tast, el del mes de juny, va ser al voltant dels Riesling, diversos de procedència alemanya, un austríac, un català i un espanyol. Em va quedar clar el que de fet ja tenia clar: cadascú a la seva feina. I la nostra agrupació, també té per costum fer dos àpats: l'un a principi de curs, amb el cèlebre picadillo de toro, que últimament ens fa amb encert en Pepe Amores, de qui ja he parlat en diverses ocasions, i l'altre a final de curs, que no està definit...

Aquest cap de setmana, dissabte concretament, vaig estar a Olot, a la Fira de l'Embotit. L'amic Pep Nogué, valorant com sempre els meus coneixements per sobre del que són, em va fer membre del jurat del concurs d'embotits casolans. Vaig sortir molt aviat de Girona. Quan vaig arribar a Olot feia sol i estàvem a 0ºC. Bon temps, vaig pensar, ni fred ni calor. Però la veritat va ser que, anant del Firalet a la Plaça Mercat, em van quedar les mans balbes. Tenia esmorzar amb una colla, però no sabia ben bé de qui es tractava. Quan vaig entrar a la plaça ja vaig trobar el Pep Planella, el fuster, que pujava cap al bar per escalfar una gran cassola de terrissa. Llavors va arribar...

Vaig estar amb els amics de l'Entitat Gastronòmica de Cassà de la Selva, aquells bons amics que porten tanta marxa, per fer el sopar anual de Quaresma a Can Quirze, l'última fonda del poble i de les últimes de tots els pobles dels voltants. Regenta la cuina en Robert Parera, l'últim de Filipines, especial, fet a la seva manera i a la manera del seu petit espai vital que és la seva cuina. Quan entres, et trobes amb el que seria la recepció, una taula i quatre cadires, per als de la casa és clar, a l'esquerra la petita cuina, i a la dreta un únic menjador que presideix una ràdio antiga en un prestatge, un ram de flors de plàstic, i una marina pintada probablement...

Explica el llibre Alegrías de la caza, amb pròleg de Miguel Delibes, gran escriptor i caçador assenyat, una vella glòria que tinc al relleix de les meves èpoques de caçador, i que llavors vaig arribar a llegir amb devoció: «Las Landas se encuentran en una importante vía de migración de las becadas que parten de Irlanda y llegan a España a través del sudoeste de Inglaterra y Bretaña. La becada se detiene allí donde le viene en gana...» Sàvies paraules les del autor, ja que part d'aquestes becades que baixen dels boscos de les Landes acaben els seus dies als fogons de Ca L'Enric de Bianya. Cap allà als anys 70 l'únic ...

Ingredients per a fer 20 canelons 150 g vedella, carn del coll, en un tall 150 g cap de llom en un tall 1 pit de pollastre 2 fetges de pollastre 50 g de pernil 2 cebes grans 3 tomates mitjanes 1 ou un bon grapat d’ametlles torrades 2 cullerades soperes de farina unes boles de mantega ¾ L de llet 3 grans d’all julivert 20 unitats de pasta de caneló formatge ratllat oli d’oliva sal Elaboració Agafeu una cassola, poseu-hi un raig generós d’oli, saleu la carn, i poseu-la rostir molt a poc a poc, juntament amb un fetge. Com que se us courà primer el fetge, retireu-lo. Quan la carn estigui, deixeu-la refredar, desosseu el pit de pollastre, i passeu-ho tot per la...